Què són
Les crisis febrils són episodis de convulsió o hipotonia (manca de to muscular) desencadenats per un procés febril agut i dependents de l’edat, sense evidència d’infecció del sistema nerviós o una altra causa intracranial definida.
Causes
Constitueixen el trastorn convulsiu més freqüent de la infància. Es presenten al 2 al 5% de tots els nens. Apareixen entre els 6 mesos i els 6 anys, amb més incidència entre els 18 mesos i els 2’5 anys. Només un 15% es presenten després dels quatre anys i/o abans dels sis mesos. És més freqüent en els nens que en les nenes, ia la meitat dels pacients hi ha antecedents familiars del mateix procés. De fet, ja s’han identificat diverses mutacions en diferents gens, que es relacionen amb una predisposició més gran a patir les crisis febrils.
Qualsevol procés febril en un nen predisposat pot originar-la, encara que és més freqüent a les infeccions víriques de les vies respiratòries altes ia les infeccions bacterianes d’aparell respiratori, digestiu i genitourinari. També s’han observat a l’exantema sobtat i coincidint amb la vacunació (sobretot amb la vacuna de la tosferina i del xarampió).
Símptomes
Es presenten habitualment coincidint amb l’elevació brusca de febre, per sobre de 38,5°, habitualment el primer dia de la malaltia. Els nens amb temperatures altes són més propensos, encara que de vegades les crisis també es poden produir abans de pujar la febre o després del pic màxim.
La crisi febril es manifesta amb pèrdua de consciència associada habitualment a una afectació motora de diferents maneres:
- Moviments bruscs i repetits de les extremitats, en forma de sacsejades més o menys rítmiques.
- Rigidesa de tot o part del cos.
- Absència total de moviments, amb flaccidesa generalitzada (hipotonia).
Poden anar acompanyades de moviments de xumet, llavis blavosos, desviació de la mirada o mirada fixa, i micció o defecació involuntàries. La majoria de les crisis duren 1-2 minuts, encara que algunes poden ser tan breus com alguns segons i d’altres (poc freqüents) poden durar més de 15 minuts. Posteriorment a la crisi, el nen pot quedar adormit.
Diagnòstic
El diagnòstic de les crisis febrils és exclusivament clínic. Les famílies que presencien per primera vegada una crisi febril solen tenir la sensació de mort imminent del nen/a. Afortunadament, això no es correspon amb la realitat, ja que les crisis febrils típiques són inofensives i no causen cap dany cerebral; no deixen, doncs, seqüeles sobre la intel·ligència ni sobre l’aparell locomotor. Les crisis febrils no són epilèpsia i el nen que les pateix pot i ha de portar una vida absolutament normal.
La indicació de practicar un electroencefalograma o altres exploracions complementàries es reserva per a aquells casos en què les crisis febrils són atípiques o repeteixen nombroses vegades.
Tractament
El més important i difícil és intentar mantenir la calma. La majoria de les crisis cedeixen per si mateixes en pocs minuts:
- Tombar el nen de costat a terra o en un lloc on no es pugui fer mal (evitar cops, caigudes, retirar objectes).
- Retirar tot el que tingui a la boca (caramels, mucositat).
- Despullar el nen. Treure l’excés d’abric.
Un cop finalitzada la convulsió, el nen ha de ser portat a un metge per determinar la causa de la febre. És important tenir en compte que moltes vegades, després de la crisi, hi ha un període postcrític, de somnolència o decaïment, que pot durar força minuts i que no és crisi pròpiament dita, sinó una mena de “recuperació” de la mateixa. Si la convulsió es prolonga més de 5 minuts, cal decidir el trasllat a un centre mèdic on se’l pugui atendre. És millor avisar els serveis mèdics d’urgència (112) que patir un accident de trànsit per la precipitació i els nervis.
Els pediatres poden indicar que les famílies utilitzin al seu domicili les cànules de diazepan rectal o la presentació oral de midazolam a xeringues precarregades. La indicació i la utilització de qualsevol d’elles i la seva dosificació han de ser explicades pel pediatre o neuropediatre que tracti el nen.
Prevenció / Consells
Molts dels pacients afectes de crisis febrils no necessitaran més tractament que el d’una cura especial durant el transcurs dels processos que cursin amb febre, així com l’administració d’antitèrmics de forma reglada:
- Mesures físiques (suprimir roba, aplicació de draps o tovalloles mullades amb aigua sobre el cos)
- Antitèrmics, preferentment per via rectal (paracetamol) ja que s’absorbeixen més ràpidament.
La medicació preventiva és un tema controvertit i no hi ha evidència clara que disminueixi el risc d’epilèpsia, encara que sí que sembla prevenir les recurrències de les crisis febrils. El pediatre o neuropediatre valorarà la necessitat d’aquesta prevenció, sempre prenent com a norma que el risc de recurrència de les crisis sigui més gran que el dels efectes adversos que pugui produir la medicació. Així, el tractament profilàctic serà individualitzat i es reserva per a les crisis atípiques o complexes de repetició, recurrència elevada dels episodis, existència d’antecedents familiars d’epilèpsia o quan hi ha una ansietat familiar molt important.
Altres dades d’interès
Gairebé una tercera part dels nens que pateixen crisis febrils tenen alguna recurrència i, almenys, el 15% més d’una.
El fet de tenir crisis febrils no vol dir que el nen hagi de desenvolupar epilèpsia. Tot i això, aquest risc és una mica més alt entre els que tenen crisis febrils (2-4%), mentre que a la població general és d’aproximadament l’1%. Tot i així, la possibilitat de no patir epilèpsia és més gran del 95%.