Ser dona/ser mare… són cada cara de la mateixa moneda? o tots dos papers es fusionen per formar la mateixa?

Sovint no ho sabem. Hi ha una ambivalència que ens confon. La veritat és que, quan inicies el teu rol de mare, canvies. Potser perquè aprens a estimar de manera diferent, de forma incondicional. Mai ningú (parella, pare, mare, germans/es…) estimaràs de la mateixa manera com estimes el teu fill/a i amb la por i la incertesa extra que li passi alguna cosa a aquesta criatura.

Diem que quan ets mare canvies, però no és cert. Aquests canvis comencen molt abans, quan et quedes embarassada. El teu cos es va transformant progressivament, de vegades no et reconeixes, com quan eres adolescent. Com a dona, passes a ser el centre d’atenció de la parella, de la família, dels amics i tens ganes que arribi el moment del part, t’estàs preparant durant tot l’embaràs. De fet, especialment al final del procés, sents una barreja de ganes que arribi el moment, però també tens por. Por que no tot surti com hauria de, por en el fons del que és desconegut. Som humans i el que desconeixem ens fa por, és normal.

I arriba el moment del part. Segurament tot ha anat com esperaves, sense problemes. Tens un bebè preciós, et donen d’alta entre les 24 i les 72 h inicials i encara que tot va bé (així t’ho diuen), tu no estàs bé. Per què?

• El teu cos, una vegada més, canvia. Nova situació!
• Possiblement heu deixat de ser el centre d’atenció, ara és el vostre nadó, però això no importa.
• Sembla que donar el pit ha de ser una cosa instintiva, però pot ser que tinguis problemes. Tinc clivelles! Fan mal! Cada cop que el teu bebè obre la boca per agafar-se al pit, tens por, et posaries a plorar… He d’aprendre a donar el pit, et dius. He de solucionar aquest problema. Qui em pot ajudar?, et preguntes. Potser passa gana, el meu nadó? No puc fallar!
• Tinc son, estic cansada!, ia sobre he de dir que estic bé perquè això és el que s’espera de mi. De nou, em repeteixo: No puc fallar!
• Tinc ganes de plorar!, i no sé per què.
• Però és que no s’acaba aquí. Passen els mesos i segurament tens ganes d’anar a treballar, de fer una mica de vida de dona, relacionar-te amb el món dels adults, però segurament tens la sensació de “culpabilitat”, no vols deixar sol el teu nadó, fins i tot si es queda amb la parella, que no tens cap dubte que cuidarà bé el nadó.

La ciència sempre havia estudiat els canvis hormonals que esdevenen durant l’embaràs i les conseqüències que aquests tenen als diferents òrgans (ronyons, respiratori, cor i aparell circulatori…), però s’havia investigat poc sobre si aquests canvis hormonals tenien impacte en el cervell de la dona embarassada. Pel que sembla, és així. Susanna Carmona, a l’article: L’embaràs i l’adolescència comporten adaptacions neuroanatòmiques similars: una anàlisi comparativa dels canvis morfomètrics cerebrals1, estudia i compara, amb RM (ressonància magnètica), els canvis a nivell cerebral que es produeixen en tres grups de dones:

• Embarassades (1er embaràs), abans i al final de l’embaràs.
• Adolescents (pubertat).
• Dones no embarassades.

L’autora conclou que, durant l’embaràs, els canvis hormonals i, en concret, els alts nivells d’hormones sexuals (progesterona i estradiol), produeixen una mena de poda neuronal que implica canvis en l’escorça cerebral (aprimament, eixamplament dels solcs i disminució de la profunditat…) Canvis molt similars als que es produeixen al grup de noies adolescents, però que no es van produir en el grup de dones que no estaven embarassades. L’adolescència i l’embaràs són dues situacions que canvien molt la vida de la dona i que implica una sèrie d’adaptacions en l’àmbit físic, psicosocial i conductual, assegura l’autora al seu article. Tots aquests canvis ajuden la dona a preparar-se per a una millor cura del nadó i l’adolescent a afrontar la nova situació de canvi, el seu pas de nena a dona.

Aquest període de canvi és el que es va denominar MATRESCÈNCIA i ens explicaria, de forma científica, totes aquestes sensacions, emocions, dubtes…, que experimentem durant l’embaràs i postpart.

Què podem fer? Com ​​gestionem totes aquestes sensacions i pors?

• L’experiència de ser mare és increïble, potser és una de les millors i més importants de la teva vida. Ser mare vindrà acompanyada de moltes incògnites i angoixes. No cal aparentar que tot va bé perquè la societat així ho demani. Caldria, com a societat, no donar ni reclamar una imatge idealitzada de la dona i en concret de la maternitat. Ens ajudaria molt a tots a afrontar aquesta realitat, tal com és. Ser mare és fantàstic, però això no vol dir que el camí sigui fàcil.
• No cal ser mares perfectes, no cal demostrar res. Ens equivocarem moltes vegades i tindrem moltes contradiccions, però el vincle que dia a dia creem amb els nostres fills/es, parlar amb ells a mesura que creixen, ens donarà l’experiència i la confiança per solucionar molts problemes.
• Acceptem les nostres limitacions, dubtes, angoixes. Això no ens farà ser pitjors mares, ans al contrari. Compartir amb les nostres parelles o amb aquest entorn proper que ens coneix, ajudarà que les nostres angoixes pesin menys.
• No us sentiu culpables per voler anar a treballar o per voler relacionar-vos amb el món adult. Qualsevol experiència positiva per a tu repercutirà positivament al teu fill/a.
• Viure l’experiència juntament amb aquells que estan en la mateixa situació que tu, t’ajudarà a entendre què et passa i com et sents. HM Nens, mitjançant l’Escola de Famílies, us ofereix un espai on compartir, escoltar i aprendre d’altres famílies i de pediatres experts en totes les fases de la maternitat: embaràs, postpart, lactància, educació infantil, etc. A través de xerrades, sessions i tallers.

Sens dubte, cal continuar investigant sobre els canvis que tenen lloc en el procés de ser mare i les conseqüències que tenen a tots els nivells. Comptar amb més informació contrastada, ens ajudarà a entendre què passa en aquest període i cercar les solucions més adequades en cada cas.
M’agradaria acabar sent positius i tenint en compte els estudis esmentats. Si som capaços de superar l’etapa de l’adolescència, amb la nostra petita motxilla de nena, no dubtis que també ho faràs a la matrescència amb la teva motxilla de dona (carregada d’experiències positives i negatives, totes serveixen), perquè ser mare es fusiona amb aquella dona que ja eres abans, fent-la créixer i madurar. Viu i comparteix aquesta experiència amb els que vols.

Dra. Josefina Llagostera

Pediatra i Coordinadora de l’Escola de Famílies HM Nens 

1 Hum Brain Mapp. 2019;40:2143-2152