Epilèpsia

Què és

L’epilèpsia és una malaltia caracteritzada per la presència de crisis o atacs epilèptics repetits, que són produïts per una activitat exagerada i desordenada a les neurones (cèl·lules del cervell) i que no estan relacionats amb febre o processos aguts que afectin el cervell (infeccions, traumatismes).
S’ha de diferenciar d’altres trastorns que, encara que poden presentar crisis, no són epilèpsia (p. ex., les convulsions febrils). A més, les crisis han de ser repetides, i no n’hi ha prou amb un sol episodi per diagnosticar un pacient com a epilèptic.

 

Causes

Les crisis es produeixen per descàrregues d’impulsos generalitzats i desordenats de les neurones, provocades per alteracions en l’equilibri dels neurotransmissors (substàncies químiques que transmeten els senyals entre les neurones). Aquest desequilibri pot ser degut a excés dels neurotransmissors excitadors, disminució dels inhibidors, o alteracions en els receptors de les neurones que capten aquestes substàncies.

 

Símptomes

Cal diferenciar el terme crisi del de convulsió. Menys de la meitat de les crisis són de tipus convulsiu. Les convulsions són sacsejades musculars incontrolades i repetitives que poden ser generalitzades (amb pèrdua de coneixement) o parcials (sense pèrdua de consciència i amb afectació de només una part del cos). Altres tipus de crisis cursen sense convulsions. Són de tipus tònic (rigidesa generalitzada), hipotònic (com un desmai o lipotímia), o les absències (detenció de l’activitat en curs durant uns segons). Finalment, alguns tipus de crisis menys freqüents poden cursar amb espasmes musculars aïllats (mioclònies), moviments automàtics complexos, alteracions dels sentits i al·lucinacions. De vegades poden aparèixer altres signes associats a la crisi, com ara relaxació d’esfínters, baveig i mossegada de la llengua.

Les crisis epilèptiques solen durar segons o pocs minuts. En alguns casos poden ser difícils de percebre si la seva simptomatologia és poc evident i la durada molt curta. Moltes crisis solen acabar amb un període de somnolència postcrítica, que pot durar fins a més d’una hora, en què el nen està endormiscat i amb una resposta deprimida als estímuls. És important assenyalar que aquest període no forma part de la crisi epilèptica, sinó que és posterior a aquesta. Moltes vegades també, el pacient no recorda què li ha passat, ni té consciència dels minuts previs i posteriors a la crisi. És la denominada amnèsia postcrítica.

 

Diagnòstic

La principal prova per al diagnòstic i seguiment de l’epilèpsia és l’electroencefalograma (EEG). És una prova no dolorosa i sense efectes perniciosos, que no requereix sedació ni anestèsia. Es realitza mitjançant l’aplicació d’uns elèctrodes a la superfície del cuir cabellut, que registren l’activitat elèctrica del cervell. Així, l’especialista pot evidenciar les descàrregues (focus irritatives) que provoquen les crisis, així com la seva intensitat i localització. De vegades, aquestes alteracions són difícils d’observar, per això s’ha de recórrer a un EEG en deprivació de son (amb el nen sense dormir), a un registre durant el son nocturn (polisomnografia) oa una monitorització EEG contínua de l’activitat cerebral (des de 24 hores fins a 7 dies).
És important destacar que hi ha un percentatge de nens no epilèptics que poden tenir alteracions irritatives a l’EEG. Per això, només l‟existència de crisis repetides, juntament amb les alteracions de l‟EEG, orienten cap al diagnòstic d‟epilèpsia.

En els casos en què se sospiti l’existència d’una causa concreta de les crisis (epilèpsia simptomàtica), cal fer altres proves, com la TAC, la ressonància nuclear magnètica (RNM), anàlisis metabòliques o estudis genètics.

 

Tractament

S’utilitzen nombrosos medicaments antiepilèptics. En general, s’administren dosis que varien segons el pes del nen i que es reparteixen en dues o tres preses al dia. El neuròleg indica el fàrmac més adequat per a l’edat del pacient i el tipus d’epilèpsia, així com informa sobre els possibles efectes secundaris i les interaccions amb altres medicaments. La majoria dels tractaments compleixen amb l’objectiu general d’eliminar les crisis com més aviat millor, amb un sol fàrmac, sense efectes secundaris remarcables i sense interferir en les activitats de la vida diària. No obstant això, un percentatge baix d’epilèpsies són de difícil control (epilèpsies refractàries), per la qual cosa s’ha d’administrar més d’un medicament conjuntament, augmentant així el risc d’interaccions i efectes secundaris.

Alguns tipus d’epilèpsia es poden beneficiar d’una dieta cetogènica, que sempre haurà de ser controlada per un dietista expert.
Finalment, la cirurgia té una indicació només en alguns casos molt específics, que s’han demostrat refractaris a la teràpia farmacològica. Aquests pacients han de ser avaluats a les Unitats específiques de Cirurgia de l’Epilèpsia.

 

Prevenció / Consells

En general, cal adoptar uns hàbits de vida que disminueixin el risc d’aparició de les crisis. Els nens han de dormir entre 8 i 10 hores (depenent de l’edat), i respectar la regularitat en les hores de ficar-se al llit i aixecar-se. La TV s’ha de veure a una distància més gran de 2 metres i amb llum ambiental. No és convenient abusar dels videojocs ni del mòbil, encara que no estan prohibits, tret que el metge indiqui el contrari (p. ex. en el cas de les epilèpsies desencadenades per estímuls visuals). Convé que es limitin en el temps, amb intermedis de descans. No cal prescindir daliments concrets. En joves epilèptics està contraindicada la ingesta d’alcohol, les begudes estimulants i els fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós. No és recomanable l’assistència regular a llocs on hi hagi una sobreestimulació del sistema nerviós (discoteques), així com la transgressió habitual de l’horari de son/vigília.

A l’escola és recomanable que el tutor responsable de l’alumne conegui el diagnòstic i el tractament del nen, així com el monitor respectiu si realitza activitats esportives amb cert risc (natació, p.ex.). Aquestes activitats no les haurà de realitzar sol, encara que no hi ha contraindicació absoluta per a cap activitat intel·lectual o física.

 

Conducta davant una crisi epilèptica

  1. En primer lloc, cal intentar conservar la calma. Una crisi epilèptica sol ser un episodi molt aparatós, però gairebé mai no provoca lesions. La majoria de les crisis cedeixen soles en pocs minuts, tot i que després solen anar seguides de l’estat postcrític, que pot allargar la durada aparent de la crisi.
  2. Tractar que el nen no es lesioni durant la crisi epilèptica, traient objectes perillosos del voltant i col·locant alguna cosa tou sota el seu cap, per evitar que es colpegi contra el terra. Afluixar robes al voltant del coll.
  3. S’ha de estirar el nen en una superfície segura i col·locar-lo de costat, per evitar obstruccions de les vies respiratòries. MAI introduir cap objecte a la boca.
  4. Cal esperar al costat del nen fins que la crisi epilèptica acabi. Deixeu que descansi fins que es recuperi i comproveu que torna a poc a poc a la situació normal.

En alguns casos, és aconsellable avisar el servei d’urgències (112) o traslladar el nen al centre sanitari més proper. Abans del trasllat, el metge d’urgències pot indicar l’administració de diazepan rectal o midazolam oral per tallar la crisi. Els casos en què s’aconsella el trasllat són:

  • Si la crisi epilèptica dura més de 5 minuts (sense comptar el període postcrític)
  • Si la crisi epilèptica es repeteix en un espai de temps curt.
  • Si no recupera completament la situació prèvia, després d’un període de temps prudencial després de la crisi (15-20 min).
  • Si hi ha hagut un traumatisme important durant la crisi.

 

Altres dades d’interès

El Servei de Neuropediatria de HM Nens disposa de la Unitat d’Estudi i Tractament de l’Epilèpsia, que permet fer interconsultes i proves complementàries en els casos d’epilèpsies refractàries o de difícil control.