“No oblidis passar pel Col.legi de Metges”, em va dir un company de feina. “Donen una prestació econòmica durant els 3 primers anys”, va afegir. Així doncs, en la meva condició de col.legiat em vaig dirigir a les dependències del col.legi de metges per esbrinar de què tractava l’esmentada prestació. “Miri, fins l’any passat donàvem uns diners però aquest any , per temes de pressupost, ho deixem en una canastreta molt complerta”. I sí, la veritat és que la canastreta, bé, les canestretes en el nostre cas, contenen multitud de productes tot i que el pernil i l’ampolla de cava encara no els he trobat.
Aprofitant la visita a la casa mare, em vaig dirigir a les oficines de Medicorasse, divisió del col.legi que gestiona tot allò relacionat amb assegurances. Allà havia d’actualitzar tota una sèrie de dades referents a la baixa maternal de la meva dona i a la meva baixa paternal. “Sap vostè que donem un premi de natalitat?”, em va comentar amablement una de les assessores. El tal premi, consistia en una prestació econòmica per cada nounat. El que jo no sabia era el calvari que hauria de passar. Vaig a haver d’omplenar tants formularis que per poc li regalo una de les canestretes per tal que em deixés marxar. Haig de dir que,poques setmanes més tard, el premi de “metge col.legiat mutualista procreador” lluia al meu compte corrent.
Següent estació: Centre d’assistència primària. La veritat és que un cop passats els tràngols de la seguretat social i el col.legi de metges, la inscripció dels lactants a l’ambulatori de zona va ser bufar i fer ampolles: llibre de família, padró i pediatre assignat a l’instant
Curiosa va resultar també la història de la canastreta d’obsequi que ofereix als nountats una coneguda cadena de supermercats. Aquí, els tràmits van ser relativament senzills. La sorpresa va arribar a l’hora de recollir els productes. Resulta que en tractar-se de bessons i família nombrosa ens pertocaven…..4 canestretes!!! El fet que el supermercat fos a prop de casa i que l’expectativa fos de 2 canestretes, va fer que un servidor anés “a cuerpo gentil” a recollir-les. Així doncs, ja podeu imaginar la fila que devia fer: descamisat i transportant 4 capses de tamany considerable una sobre de l’altre com si d’un Tetris tamany real es tractés.
Bé,ara només ens queden els carnets del Club Súper 3, el zoo (en qualitat de visitants,eh) i el Barça però això potser ho deixem per més endavant.
