Trastorns del llenguatge

Què és el llenguatge?

Es coneix com a llenguatge el conjunt de sons i paraules amb que expressem el nostre pensament.

Quines són les funcions el llenguatge?

La principal funció del llenguatge és la comunicació. Ens comuniquem amb els nostres interlocutors per tal de modificar la seva conducta o comportament, i obtenir-ne una resposta. El llenguatge és també una eina per pensar i aprendre. El llenguatge juga un paper essencial en l’evolució i el desenvolupament dels infants.

Quins són els components del llenguatge?

L’audició és determinant en l’adquisició del llenguatge. La veu i la seva articulació, l’organització, sintaxi i morfologia del llenguatge i el ritme de la parla són els principals components que permeten l’adquisició i correcta expressió del llenguatge.

El nen ha d’estar en condicions òptimes des del punt de vista neurològic, lingüístic i psicològic per a poder adquirir i desenvolupar el llenguatge i la parla amb normalitat.

 

Com s’adquireix el llenguatge?

Si tenim en compte els seus components, l’adquisició del llenguatge passa per una sèrie de fases evolutives que van des del moment del naixement fins que, al voltant dels 6 anys, el nen presenta ja un llenguatge pràcticament consolidat pel que fa a l’estructura. L’interacció amb l’entorn durant els primers mesos de vida és primordial. Establir un vincle de comunicació verbal i gestual amb el nadó és molt important i la base per la maduració del llenguatge futur.

Quins són els signes d’alarma?

Parlem de trastorns del llenguatge quan un nen no desenvolupa amb normalitat les habilitats de comunicació i la capacitat del llenguatge.

Els trastorns del llenguatge són més freqüents en nens que en nenes i les dificultats en la comunicació van a aparèixer en els primers anys de la vida del nen, quan comença a parlar. El pronòstic d’aquest tipus d’alteracions en el llenguatge varia depenent de la gravetat del mateix.

El diagnòstic i la intervenció precoç van a ser fonamentals per a aconseguir un adequat desenvolupament de les capacitats del nen.

El primer problema al que ens enfrontem és el de precisar el límit entre el “normal” i el “patològic” en matèria de llenguatge.

Durant el primer any de vida cal parar molta atenció als aspectes relacionats amb l’audició de l’Infant. Si no hi ha resposta motriu als sorolls o no hi ha presència de balbuceig, caldrà consultar amb el pediatre per valorar la necessitat d’una exploració de l’aparell otorinolaringològic. Al voltant dels 12 mesos de vida, la manca de llenguatge gestual pot requerir l’ajuda de professionals com el neuropediatra o el psicòleg.

Si al voltant dels 2-3 anys, l’infant presenta otitis de repetició, respiració bucal, no respon al seu nom quan se’l crida o repeteix de forma repetida “què?” davant una pregunta caldrà consultar l’otorinolaringòleg.

Si abans dels 2 anys no observem unes primeres paraules o no compren normes bàsiques com “no n’hi ha” o “no hi és” caldrà igualment realitzar una consulta amb el neuropediatra.

Quan cal consultar amb el logopeda?

La logopèdia és una disciplina que engloba l’estudi, prevenció, avaluació, diagnòstic i tractament de les patologies del llenguatge (oral, escrit i gestual) manifestades a través de trastorns en la veu, la parla, la comunicació i les funcions orofacials. Les patologies sobre les quals intervé el logopeda estan relacionades amb pacients amb problemes:

· De veu (disfonia, afonia) 
· En l’adquisició del llenguatge (retard, disfàsia) 
· En l’expressió verbal, la pronunciació (disàrtria, dislàlia, diglòssia) 
· De lectura i/o escriptura (dislèxia, disgrafia) 
· En el llenguatge expressiu i/o comprensiu (afàsies) 
· De fluïdesa de la parla (quequesa) – de respiració, succió, masticació i deglució.

És cap els 4 anys que els nens presenten un llenguatge quasi adult. L’escola i la família són cabdals per detectar alteracions d’un llenguatge que, a nivell estructural, ja ha d’estar consolidat. El diàleg del pediatre amb el nen, ha de permetre identificar aquelles alteracions que precisen de la intervenció del logopeda. Expressions pobres, abús de les onomatopeies i un llenguatge que no s’entén són alguns dels principals motius de derivació a l’especialista de la parla. Frases llargues inconnexes i problemes de pronunciació d’algunes lletres són també problemes habituals tractats pel logopeda.

 

Fins quan s’ha de rebre tractament logopèdic?

La durada del tractament és molt variable en funció de l’alteració. Mai no hi ha una edat límit per deixar el tractament logopèdic i la resolució del problema és qui marca la fi del tractament. És essencial assegurar-se que no existeix cap anomalia orgànica mèdica o quirúrgicament tractable abans d’iniciar un tractament logopèdic.

 

Revisió i actualització juny 2012