Infecció urinària

La infecció urinària constitueix la causa més freqüent de malaltia genitourinaria a la infància.

La infecció urinària o infecció del tracte urinari, és una malaltia que pot afectar des del ronyó fins el meat uretral, deguda a la colonització i multiplicació de microorganismes patògens. 
Pot aparèixer en qualsevol època de la vida encara que la seva incidència màxima s’observa en el primer any.

Parlem d’infecció del tracte urinari simple quan no s’associa a anomalies urològiques, complicada si s’associa amb alteracions estructurals, i recidivant quan existeixen episodis repetits amb interval lliure de símptomes.

Tenint en compte la localització anatòmica parlem d’infecció urinària baixa quan afecta a uretra, bufeta i urèters, i alta o pielonefritis si afecta el ronyó.

· Què és el reflux vesicoureteral? Existeixen diversos graus de reflux?
· Quins agents són els causants de les infeccions urinàries?
· Existeixen factors que faciliten la seva aparició?
· Quines són les manifestacions clíniques d’aquesta malaltia?
· Com es realitza el diagnòstic?
· Com devem obtenir la mostra d’orina per a la seva anàlisi?
· És necessari realitzar altres exploracions?
· Quin és el tractament?

7_Infeccio-urinaria

 

Què és el reflux vesicoureteral? Existeixen diversos graus de reflux?

El reflux vesicoureteral és el pas d’orina, en sentit retrògrad, des de la bufeta al tracte urinari superior.

Apareix en el 50% dels lactants amb infecció urinària i en un 30% dels nens grans, amb més freqüència en nenes.

Es poden trobar 5 graus de reflux vesicoureteral depenent de la localització i de l’alteració estructural observada.

 

Imatge de la web Familia y Salud

 

Quins agents són els causants de les infeccions urinàries?

Les enterobacteries són els microorganismes que amb més freqüència s’aïllen a les vies urinàries infectades. La Escherichia coli (80%) és l’agent etiológic més freqüent. També podem trobar altres bacteris com Proteus mirabilis, Klebsiella, Enterococs i Pseudomones.

Existeixen factors que faciliten l’aparició d’una infecció urinària?

Si existeixen, entre els més freqüents s’esmenta:

· Edat: major freqüència entre els 6 a 24 mesos. És una malaltia bastant pròpia del lactant
· Sexe: les nenes tenen major predisposició degut al fet que la uretra és curta i ampla. En els lactants nens la fimosi marcada      també pot facilitar la infecció urinària.
· Dèficit immunitari.
· Condicions anatomofisiológiques, algunes de les quals com l’ectàsia pièlica poden diagnosticar-se prenatalment: 
            – Contacte de la femta amb la uretra.
            – Ronyons més baixos

            – Urèter tortuós, buidament vesical deficient, nefrolitiasi i altres factors que originen retenció d’orina.

            – Malformacions renals i de vies urinàries.

 

Quines són les manifestacions clíniques d’aquesta malaltia?

Els símptomes i signes varien amb l’edat.

Els nounats solen presentar símptomes més inespecifics com febre o hipotèrmia (baixa temperatura), vòmits, diarrees, rebuig parcial de l’aliment o detenció de la corba de pes. 
Els lactants poden imitar una malaltia gastrointestinal en forma de còlics, irritabilitat, vòmits, febre, plor al orinar o orines tèrboles. 

Els nens de 2 a 6 anys poden presentar símptomes gastrointestinals encara que en aquest grup d’edat comencen a aparèixer signes clàssics d’infecció urinària, disúria (dificultat i molèsties amb la micció), polaquiúria (augment del nombre de miccions però en menor quantitat) o dolor abdominal. 
A partir dels 6 anys els nens i adolescents solen relatar els signes i símptomes clàssics de infecció urinària: febre, malestar general, manca de gana, dolor abdominal, dolor lumbar, incontinència urinària i orines tèrboles o amb sang. 

Com es realitza el diagnòstic de la infecció d’orina?

Els símptomes ens portaran cap a la sospita de infecció urinària. L’anàlisi d’orina (sediment i cultiu) ens confirmarà el diagnòstic. La recollida en bones condicions és clau per obtenir un resultat fiable, com veurem més endavant. 

 

Com hem d’obtenir la mostra d’orina per a la seva anàlisi?

És important remarcar que l’obtenció de mostra d’orina tant per al sediment com per al cultiu posterior es realitzarà en forma estèril, és a dir efectuant la higiene correcta dels genitals externs mitjançant la utilització de solucions antisèptiques i la recollida en envasos que estan en condicions estèrils.

Així mateix, existeixen col·lectors d’orina (“bossetes”) que faciliten l’obtenció de la mostra en nounats i lactants. Aquests col·lectors deuen ser canviats prèvia higiene cada hora per a que la mostra pugui ser fiable. És recomanable que si no existeix experiència, l’obtenció de mostra es realitzi per personal sanitari i en un centre adequat per evitar errors diagnòstics.

 

És necessari realitzar altres exploracions?

Tenint en compte cada cas, el pediatre podrà sol·licitar altres exploracions complementàries:

· Ecografia renal i de vies urinàries: És una tècnica diagnostica molt útil i innòcua amb la finalitat de descartar malformacions renals o de les vies urinàries. També permet diferenciar si hi ha afectació renal o no n’hi ha, i en cas de pielonefritis, l’extensió i severitat. De forma dinàmica és possible detectar refluxe vesico-ureteral. 
· Cistouretrografía Miccional Seriada (CUMS): S’utilitza per al diagnòstic del reflux vesicoureteral i anomalies associades. Amb la utilització de contrast, permet determinar amb més exactitud el grau de reflux vesico-ureteral. Cada cop s’utilitza menys, ja que l’ecografia dona informació i és una tècnica més inòqua. 
· Altres proves com la cistografía per isòtops i la gammagrafía renal (DMSA), son utilitzades en casos particulars per completar l’estudi.

 

Quin és el tractament de la infecció urinària ?

El tractament consisteix en :

1) Mesures generals:

· Hidratació adequada,
· Miccions freqüents.
· Evitar el restrenyiment.
· Higiene genital adequada.

2) Antibioticoteràpia:

· Els nounats i lactant petits requereixen tractament per via intravenosa, i per tal motiu ser hospitalitzats.
· En el cas dels nens i nenes, existeixen uns criteris d’ingrés en funció de diferents paràmetres com els símptomes, les determinacions analítiques, els antecedents previs d’uropaties o l’afectació del estat general. En el cas d’ingrés, es fan servir antibiòtics per dia endovenos fins que l’evoolució és satisfactòria i es pot continuar amb el tractament via oral en el domicili. 
· Els nens  amb infecció urinària i sense criteris d’ingrés, poden realitzar el tractament per via oral a casa seva amb control clínic pel seu pediatre.

 

Revisat i actualitzat al Juliol de 2017