Por a anar al dentista

Cal anar al dentista encara que el nen no tingui càries?

Anar al dentista només quan hi ha una càries o quan el nen es queixa és una pràctica freqüent que no s’aconsella ja que el més important és la prevenció i la correcció dels factors que les predisposen.

A la consulta, l’odontopediatra controla el desenvolupament de la dentició i de l’estat de les dents, ensenya les pautes correctes d’higiene i decideix si és convenient fer algun procediment preventiu o detecta l’inici d’una càries incipient. A més a més elabora un mapa odontològic del pacient on s’apunta l’estat de cada dent i la relació entre elles. D’aquesta forma, es valora si es requereix una actuació especial.

Com es pot reduir la por d’anar al dentista?

Els nens poden tenir por a persones i als llocs desconeguts però la por d’anar al dentista no es quelcom natural.

Actualment, les tècniques odontològiques permeten fer tractaments amb molèsties mínimes encara que l’actuació del dentista no és sempre agradable (genera por tant en nens com en adults). Si no volem que el nen tingui aquesta actitud quan visita l’odontopediatra, s’ha d’actuar amb prudència i sense mentides. Primerament, i molt important, no es pot condicionar la por amb relats d’experiències pròpies desagradables ni fer servir la visita al dentista com una amenaça.

Els pares s’han d’esforçar a transmetre al nen confiança i seguretat quan visita al dentista i evitar les mentides amb frases com “no et farà mal” o “no sentiràs res” ja que una única mala experiència faria que el seu fill no confiés més en els seus consells tranquilitzadors. El millor és dir-li que el dentista sempre té cura de no fer mal i que si fa un gest d’advertència, l’odontopediatra tindrà en compte les seves molèsties. També hem d’explicar que el retard de qualsevol tractament pot suposar un tractament més complex i molest.

És convenient visitar odontòlegs infantils ja que tenen més experiència en el tracte amb els nens i més recursos per disminuir la por i obtenir la seva cololaboració.