Salut durant l’adolescència

ADOLESCENTS I MALALTIES INFECCIOSES

Algunes d’aquestes malalties poden tenir la seva prevenció mitjançant vacunes, però cal tenir present dues coses. La primera, que les conductes pròpies de l’edat els poden fer més vulnerables a determinades malalties, com les infeccions de transmissió sexual o les meningitis meningocòcciques. La segona, el fet de poder ser portadors de determinats microorganismes i poder difondre’ls al seu entorn.

Farem comentaris de malalties de les que disposem de possibilitat de vacunació com la meningococcèmia, la infecció pel virus del papiloma, la tos ferina, la parotiditis, l’hepatitis B,l’ hepatitis A i d’altres en les que la protecció enfront d’elles ha de ser mitjançant altres mesures com és el cas de les infeccions de transmissió sexual .

MALALTIES QUE PODEN SER PREVENIBLES AMB VACUNACIÓ

La malaltia meningocòccica

El meningococ és un microorganisme amb un gran dinamisme epidemiològic.

Què vol dir això?

Doncs que es manté sempre present, generalment amb xifres canviants en el diferents països i que en determinat moment fa brots amb increment relatiu o important de casos. Un altre aspecte a conèixer és que hi ha 5 serogrups, l’A,B,C,W i l’Y, que no estan presents per igual arreu del món.

Què succeeix a Catalunya i a l’Estat Espanyol?

En aspecte global hi ha una taxa d’incidència de 0,8/100000 habitants (dades de febrer de 2018). Tradicionalment el serogrup B es manté present amb baixes prevalences, el C des de la implementació de la vacunació sistemàtica als any 2000 ha minvat espectacularment, que en les edats vacunals es pot dir que és 0 i amb un augment lent però sostingut del W. La resta de serogrups són testimonials.

Té importància aquesta distribució de serogrups entre nosaltres?

Doncs sí, ja que de tots ells existeix una vacuna al mercat.

Quines son les variacions importants en quan a l’epidemiologia a altres països europeus? Doncs s’ha de parlar de l’increment de casos pel serogrup W al Regne Unit i a Holanda i del Y a Suècia. Però aquest increment del W no ha estat únicament important des del punt de vista epidemiològic, també ho és per una variació en la seva forma de presentació clínica de la que cal destacar les manifestacions gastrointestinals a les 24 hores prèvies a l’hospitalització, cosa inhabitual fins ara amb els altres serogrups i que pot desorientar l’orientació etiològica de la malaltia en aquest primer dia d’evolució.

Quins altres aspectes epidemiològics són interessants?

Que es tracta d’una malaltia de predomini infantil amb tres pics d’incidència, entre els menors d’1 any, amb taxa d’incidència a Catalunya de 5,4/100000 habitants (dades de febrer 2018), entre l’1 i 4 anys i un altre a l’adolescència entre 15 i 19 anys. Però no únicament tenen importància les xifres relacionades amb la malaltia, també les dels portadors assimptomàtics del microorganisme a les vies respiratòries altes. En aquest sentit es considera que lels humans som els únics portadors i que un 5-10 % de la població general ho és, però especialment els adolescents, són portadors en un 25% dels casos, poguent arribar al 40% en comunitats tancades, com son les residències d’estudiants.

Quin paper tenen aquí les vacunes en aquesta edat? Com tots coneixeu, els calendaris de vacunació no son estàtics, sinó que es van adaptant a la circumstàncies epidemiològiques i als coneixements adquirits amb els anys d’aplicació de les vacunes de forma sistemàtica i en relació als anys de durada de la protecció enfront de la malaltia. Tenen un paper de protecció directe de l’individu amb l’increment dels anticossos bactericides circulants i un de protecció indirecta pel fet que algunes d’elles afavoreixen l’erradicació dels portadors, com és el cas de la vacuna conjugada antimeningococ C, la que actualment s’administra.

Com s’ha vist abans, una quarta part de portadors sans estan a l’adolescència, i és en aquesta edat des d’on es fa la disseminació del microorganisme, entre ells mateixos i amb els grups d’edat on hi ha més incidència, com són els lactants i els majors de 50 anys. Per tant, ens interesa que l’adolescent estigui correctament vacunat enfront del meningococ.

Quina pauta de vacunació antimeningococ es recomana en aquesta edat?

En relació a la del meningococ C , la que fins ara s’ha utilitzat, s’ha comprovat que minva l’efectivitat a partir del 4rt any de vida en aquells infant vacunats sense reforç posterior durant el primer any. Aquest fet va fer introduir una dosi de reforç el segon any de vida.

Al Regne Unit s’ha comprovat que entre els 3 i 14 anys minven els títols d’anticossos protectors i aquest fet motiva la recomanació de revacunar als 12 anys.

En el cas de la vacuna tetravalent (serogrups A,C,W,Y), recentment de venda a les oficines de farmàcia , es desconeix la durada exacte de la seva protecció, però en adolescents al cap de 5 anys mantenen un nivell  suficient. S’ha comprovat la seva validesa en quant a la protecció enfront el serogrup W. Al Regne Unit on s’aplica des de fa uns anys l’increment que hi havia de meningitis per serogrup W els anys 2014-15 era del 85% i els anys 2016-17 ha passat a ser del 7%. Actualment l’aplicació de la vacuna tetravalent no està subvencionada però es recomana per adolescents que han d’anar a viure durant un temps a països com EE. UU., Canadà, Regne Unit, Àustria, Grècia i Itàlia. Però la seva aplicació podria fer-se des de 9 mesos o 2 anys segons les marques comercials, com ja estan autoritzades a EE.UU.

En relació a la vacuna del meningococ B, n’existeixen 2, una biantigènica i un altre quadriantigènica . S’ha de dir que, malgrat que hi ha països que s’ha iniciat la vacunació sistemàtica de la població, el poc nombre de casos de malaltia que hi ha actualment, fa impossible donar dades sobre efectivitat. Hi ha dades que ens diuen que mantenen la resposta d’anticossos immunes fins a 4 anys. És tracten de vacunes que no eliminen l’estat de portador sa i per tant la seva administració va dirigida a la protecció individual i es creu recomanable als adolescents.

La infecció pel virus del papil·loma humà

Què produeix aquest virus?

És el virus més comú dintre de les infeccions transmitides sexualment. Virus dels que hi ha més de 100 tipus diferents amb afectació de la pell i les mucoses en especial la genital. D’entre ells, 15 serotips anomenats d’alt risc amb potencialitat cancerígena. En algun moment afecta al 80% de les persones sexualment actives.

La majoria de les vegades el virus desapareix, però sí que hi ha vegades que no ho fa i produeix berrugues o càncer en el coll uterí, anus, penis, vagina, vulva o part posterior faringe, base llengua o amígdales. Hi ha situacions sense manifestacions clíniques.

Quina és la seva via de transmissió?

Les relacions sexuals vies genital, anal o oral amb possibilitat de transmissió vertical de mare a nadó durant el part.

Quina és la seva epidemiologia?

Fonamentalment afecta a dones joves on pot arribar al 25%, al voltant dels 25 anys. En els nois s’eleva amb xifres del 65 % estables entre 18 i 70 anys. El risc es relaciona amb el número de parelles sexuals, la no utilització de preservatiu, tot i que aquest no elimina els risc de la transmissió. Com més baixa és l’edat d’inici de relacions sexuals existeix més risc.

Quins són els serotips amb més capacitat cancerígena?

El 16,18,45,31,33 i 52 són de forma global els responsables de més del 85% dels casos i concretament el 16 i el 18 els del 70% dels de coll d’úter

Es pot prevenir la infecció?

Es disposa de vacuna enfront d’alguns serotips, que es efectiva abans de que es produeixi la infecció, però sense actuar una vegada està establerta. En el mercat hi han les vacunes inactivades bivalents enfront 16 i 18, tetravalent enfront 6,11 ,16 i 18 i nonavalents enfront 16,18,45,31,33 i 52. Com es pot comprovar incluen els de capacitat cancerígena.

La resposta immunógena de la vacuna bivalent és del 100% amb percentatges superiors al 98% als 8 anys; en el cas de la tetravalent del 90-100% amb valors superiors al 98% als 10 anys i amb valors elevats en 99-100% casos i persistents als 5 anys en les nonavalents. S’ha demostrat també clínicament una protecció encreuda amb altres serotips oncogènics no inclosos a les vacunes.

Qui s’ha de vacunar?

En aquest moment només la vacunació a noies està inclosa dintre del llistat de vacunes subvencionades, però això no vol dir que els nois no s’hagin de vacunar. Seria ideal la vacunació de tots els adolescents. A partir dels 9 anys aquests tres tipus de vacunes es poden administrar. En aquests moments es recomana vacunar entre 11 i 12 anys, abans de l’inici de l’activitat sexual.

Quines vacunes es recomanen en aquests moments?

La nonavalent i la quadrivalent. Amb la bivalent encara hi ha poca experiència entre els nois.

Les raons de vacunar a ambos gèneres?

Fins ara a l’estat només es contempla sistemàticament fer-ho a les noies amb la intenció de reduïr lesions precanceroses i canceroses. Però l’home és el principal transmissor. Vacunar a totes les noies faria efectivament minvar les infeccions de les noies i podria tenir un efecte poblacional. Vacunar a tots els nois tindria efecte indirecte cap a les noies. Vacunar només a les noies de forma sistemàtica pot conduir a minvar la patologia del noi, sempre i quan no hi hagi una mobilitat i migració de les noies, que afavoreix l’arribada important de noies no vacunades, amb la qual cosa l’efecte indirecte cap els nois minva, a la vegada que els nois que tenen relacions sexuals amb nois no n´obtenen cap benefici. La vacunació minva la patologia oncològica als dos gèneres í cal tenir present  el fet que els nois es poden beneficiar en la patologia oncològica de l’àrea amigdalar i laríngia. Amb la vacunació global minvaria la infecció de forma generalitzada.

Quina intencionalitat té vacunar?

La prevenció de les lesions precanceroses i càncers que afecten coll de úter, vulva, vagina i anus causats pels tipus del virus inclosos a la vacuna. També de les berrugas genitals causades per tipus específics del virus. També la protecció en els nois dels càncer àrea buco-amigdalar i laríngia.

Què en pensem dels posibles efectes adversos?

Es tracta d’una de les vacunes amb més comentaris mediàtics per molts motius. Actualment i després del seguiment postcomercialització es pot dir que és una vacuna segura sense relació amb malalties autoimmunes o neurològiques. Sí que es poden produir efectes locals de dolor o de dolor muscular generalitzat però ben tolerats.

La tos ferina

Qui la produeix?

El bacil Bordetella pertussis, un patògen exclusivament humà que pot infectar persones de totes les edats. La transmissió es produeix pel contacte directe amb les secrecions respiratòries de les persones malaltes. Els adolescents i els adults són un reservori important i són sovint la font d’infecció dels infants.

Quina és la incidència actual?

Segueix preocupant des del increment de casos del 2011, encara que es pot dir que el 2017 marca un descens. A Catalunya any 2015, 3425 casos (48,99/100000h) ; any 2016 ,1924 casos (26,2/100000h) i any 2017, 1854 casos. Les taxes més elevades estan en el grup de menors de 12 mesos amb 348,5/100000h, però fins els 14 anys la incidència es manté alta i també hi ha casos encara que incidència més baixa entre adults joves.

Què representa epidemiològicament?

Doncs que adolescents i adults joves són els que afavoreixen la disseminació del microorganisme cap als menors d’1 any que encara no estan immunitzats o ho estan parcialment. És una malaltia que té una letalitat elevada en menors d’1 mes i elevada hospitalització en menors de 12 mesos. La protecció adquirida mitjançant les vacunes administrades entre el primer i el segon any amb reforç al cinquè any minva i afavoreix la presentació de casos entre aquestes edats si no es fa una revacunació.

Es recomanable vacunar a l’adolescent?

Com es pot intuir podria ser interesant revacunar a l’adolescent entre 12-18 anys. Aquest fet no es contempla com a vacuna subvencionada en els nostre calendaris, però esta recomanada per les Societats Científiques i en el mercat es disposa d’una vacuna de baixa càrrega antigènica que combina diftèria, tètanos, tos ferina.

Galteres

Quin germen la produeix ? El virus de les galteres d’exclusivitat humana.

Incidència actual? 

A Catalunya va experimentar un augment d’incidència (taxa de 5,7 casos per 100.000 habitants l’any 2015 i de 14,9 l’any 2016). 435 casos any 2015, 1118 casos any 2016 i 1146 caos l’any 2017. Aquest comportament també s’ha observat a la resta de l’Estat Espanyol. En el context dels darrers cinc anys la malaltia va presentar un comportament d’incidència elevada. Els grups d’edat que van presentar un major percentatge de casos van ser el de 20-29 anys (37,5 %) seguit del grup de 15- 19 anys (18,8 %).

Aquest increment té relació amb l’estat immunitari dels infants?

Existeix una vacuna que s’administra conjuntament amb la del xarampió i la rubèola. Actualment s’administra la vacuna anomenada Jeryl Lynn, però durant els anys 1993 a 1999 es va vacunar amb la anomenada Rubini. Aquesta darrera va demostrar posteriorment que donava poca resposta immune. La resposta immune amb les altres vacunes s’ha demostrat arribar al 95 %, mentre que en alguns estudis es parla del 62-85% quan s’administra una sola dosis, amb pèrdua d’immunitat amb el temps, fet que explicaria la presència de casos en edats adultes o adolescents, encara que haguessin estat vacunats a la infància i especialment si només havien rebut una dosi vacunal.

Quina recomanació vacunal actual hi ha? 

Dues dosi separades amb un interval mínim de 4 setmanes a partir dels 12 mesos així com els adolescents i adults joves amb antecedents de vacunació incompleta o fins tot els vacunats entre 1993 i 1999

Hepatitis A

Quina epidemiologia hi ha en el nostre entorn?

En els darrers tres anys es pot veure com hi ha hagut un lleuger increment. En el 2015, 98 casos; en el 2016, 91 casos i en el 2017, 390 casos. Tot i això es considera una malaltia en xifres de baixa incidència. L’augment es pot atribuir probablement a un brot, que va iniciar el darrer trimestre del 2016, en homes que tenen relació sexual amb homes. El 50% dels casos es van produir en el grup d’edat de 20-49 anys, i la relació home / dona va ser de 2,3.

La vacunació universal afavoreix la immunitat de grup

Com es trasmet?

És una transmissió fecal-oral, per tant gran importància en el rentat de mans com a mesura preventiva. Transmissió per xeringues, hemoderivats, transfussions de sang o determinades pràctiques sexuals son molt menys freqüents.

En el nostre entorn hi ha hagut poca circulació del virus i tot i existir un elevat nombre de persones susceptibles, el risc d’enmallatir ha estat baix.

A l’actualitat s’ha de considerar una malaltia d’adolescents i adults.

Quina vacuna hi ha i quin nivell de protecció dona?

És una vacuna de virus viu atenuat. Amb dues dosis s’asoleixen uns nivells de protecció semblants als adquirits despres de la infecció. Es pot dir que tot i que amb el temps minven els nivells d’anticossos, es creu que la persistència de nivells que donen protecció pot durar entre 20-25 anys

Quan i a qui s’ha d’aplicar la vacuna?

La vacunació universal és la millor garantia de control de la malatia en una comunitat. A l’any 1988 es va iniciar vacunació a tots els adolescents entre 11 i 12 anys i des del 2015 a tots els infants als 15 mesos i als 6 anys . Cal recordar que amb aquesta implementació queden nois/es que reben la primera vacuna als 6 anys i per tant caldrà revacunar als 11-12

És important recordar que sempre pot haver nois/ies que s’escapen de les recomanacions habituals i per tant quan coneguem viatges a països amb alta endemicitat o immigrants que van a fer vacances a països d’alta endemicitat de la malatia, s’ha de revisar si estan o no vacunats i en cas de no estar-ho administrar la vacuna contra la hepatitis A.

Hepatitis B

Els adolescents es poden considerar vacunats?

A Catalunya des del 1991 s’ha administrat la vacuna de la hepatitis B als adolescents i des del 2002 s’administra des dels primers mesos de vida. Vist això hauriem de dir que la població adolescent majoritàriament està vacunada. Amb l’administració de la vacuna segons les pautes habituals s’aconsegueix uns nivells de protecció en més dels 95% dels vacunats. La immunitat dura uns 30 anys, tot i que minva amb l’edat, però la memòria immunològica existent fa que en cas de contacte amb el virus augmentin ràpidament els nivells d’anticossos i no calen dosis de reforç.

Donats els moviments migratoris hauriem de tenir present l’actualització dels calendaris vacunals del nouvinguts de països on no s’aplica la vacuna de la hepatitis B.