Ofegament

En general podem distingir 2 tipus d’accidents per submersió:

a)Nens que cauen a l’aigua de manera accidental (mar, riu, piscines, estancs, etc.) i que no saben nadar o no són auxiliats a temps. Dins d’aquest grup estan compresos els nens, en general menors d’un any, que cauen a la banyera de casa seva i s’ofeguen per falta de vigilància.

b)Nens en general més grans que estant a l’aigua amb intenció de banyar-se o que cauen a l’aigua mentre practiquen alguna activitat aquàtica, (vela, navegació, etc.) sense experiència suficient, sobreestimen les seves pròpies forces o cometen imprudències. En aquest cas, el mecanisme més freqüent és per traumatisme, ferides o lesions a cap i coll causades al capbussar-se en aigües poc profundes que poden acompanyar-se de pèrdua de consciència.

Altres causes a tenir en compte que poden esdevenir accidents per submersió són:

1) Desmai a l’aigua, tant per insolació, sobreestimació de les forces o ingestió de fàrmacs (adolescents).
2) Perforacions timpàniques, poden donar lloc a excitacions laberíntiques i vertígens. La col·locació de taps en nens que pateixen tal lesió pot prevenir aquest quadre.
3) Aparició de rampes musculars per esgotament físic. Poden prevenir-se amb repòs, relaxació i extensió de la musculatura contreta abans de llançar-se a l’aigua.
4)Maniobra de inspiració profunda abans de llançar-se a l’aigua (maniobra de Valsalva) o hiperventilació deliberada abans de submergir-se.
5) La hidrocució o entrada a l’aigua de forma sobtada després d’haver estat exposat al sol durant molt temps. La seva prevenció consisteix en dutxar-se abans d’entrar a l’aigua.

Quins símptomes poden observar-se en aquests pacients?

Els més freqüents són: pèrdua de consciència, absència de moviments respiratoris, absència de pols, dilatació de les pupil·les (midriasi), etc.

Quines mesures urgents posarem en pràctica en cas d’ofegament?

a) Si es tracta d’un bebè que el troba a la banyera

· Agafi el nen en braços i tregui’l de l’aigua.
· Demani ajuda immediata.
· Mantingui-li el cap més baix que la resta del cos per a disminuir el risc que aspiri l’aigua.
· Constati si respira espontàniament i, en cas contrari, practiqui la respiració artificial (boca a boca).
· Traslladi el nen al Centre Hospitalari més proper.

b) Si es tracta d’un nen gran (a la piscina, mar, etc.)

· Si el nen està a prop intenti el seu rescat amb la mà o servint-se d’una corda, fusta o un objecte que floti.
· En cas que el nen estigui lluny, procuri apropar-se el més ràpidament possible portant algun objecte per poder subjectar el nen.
· Si les aigües són poc profundes i l’accidentat no respira, utilitzi un braç per sostenir el cos i amb l’altra mà sostingui-li el cap i tanqui-li el nas mentre efectua el boca a boca.
· Traslladi l’accidentat a la vora de l’aigua, demani ajuda i continuï amb les maniobres de reanimació, a més a més comprovi el pols i si està absent realitzi el massatge cardíac.
· Si les maniobres han estat efectives i el nen inicia una respiració espontània i el pols es normalitza, col.loqui’l en una posició de seguretat (decúbit lateral amb el braç intern en flexió en angle recte amb el cos i el dors de la mà sota la galta. La cama del costat intern estesa i la del costat extern en flexió).
· Si l’accidentat no respon se’l traslladarà al Centre Hospitalari més proper, sense interrompre les maniobres de respiració artificial i massatge cardíac fins arribar al punt de destí.

Complicacions

· Pneumònia per aspiració que pot observar-se 24 hores després de la immersió.
· Encefalopatia hipòxica de lleu a greu dependent del temps d’immersió i de la celeritat amb la que es realitzen les maniobres de reanimació.

Mesures de prevenció a tenir presents

1) No deixi els nens ni un segon sols quan estiguin en banyeres, piscines, etc.
2) Col·loqui estores per evitar relliscades al fons de les banyeres.
3) No permeti que els nens s’allunyin de la vora de l’aigua, tot i anar amb matalàs inflable.
4) Vigili que els nens no s’apartin del seu camp de visió mentre estiguin a l’aigua.
5) Ensenyi a nedar, o com a mínim a flotar, als nens tan aviat com sigui possible.
6) No permeti que el nen es banyi immediatament després de menjar.
7) Indiqui al nen que ha de dutxar-se abans d’introduir-se a l’aigua.
8) Procuri que a la platja els nens segueixin totes les senyals indicatives sobre l’estat de la mar.
9) És millor escollir aquelles platges vigilades per socorristes.
10) Encara que siguin bons nedadors és convenient que els nens portin un salvavides quan practiquin esports aquàtics.