La curiositat que desperten les monedes, aporten un risc d’accident per ennuegada als nens petits, en edats inferiors als 5 – 6 anys. Aquest risc és conegut en aquells nens als que se’ls deixa jugar amb monedes.
La facilitat amb que els nens petits, des de lactants fins als 5 – 6 anys, es posen a la boca els objectes, és una particularitat de l’èsser humà que ve determinada per l’interès a provar amb el tacte oral aquells objectes que manipulem i veiem. Es denomina “fase oral del desenvolupament psicomotor” i apareix a l’edat primerenca dels 2 mesos de vida, edat en que el lactant es porta els seus propis punys a la boca, s’intensifica a mesura que el lactant és més hàbil en la manipulació d’objectes i descendeix la seva intensitat cap als 2 – 3 anys però no de forma total, fins i tot l’adult conserva aquesta característica humana.
Existeix l’evident risc de que els petits col·loquin les monedes a la boca podent ser ingerides cap a l’estómac, situació que no implica risc per a la salut, però en la maniobra de deglució de la moneda existeix el risc de que es quedi enclavada a l’entrada de la laringe, aquesta circumstància és una situació de risc extrem d’ofegament per tap de la via aèria cap als pulmons.
Aconsellem no deixar jugar amb monedes a cap nen per sota dels 5 – 6 anys, , a partir de certa edat ( 3 – 4 anys) podem ensenyar-les sota supervisió directa d’un adult dient que no s’han de posar a la boca les monedes.
Revisat i actualitzat el Novembre del 2007
