Vacunar significa el major èxit de la medicina preventiva antiinfecciosa conegut fins a l’actualitat. Aquí trobareu informació sobre les malalties que gràcies a la vacuna han desaparegut o que poden desaparèixer amb els anys. A més, hem inclòs el calendari vigent de vacunes que cal tenir present per preservar la salut del nen.
Les vacunes neixen a finals del segle XVIII, quan Jenner va adonar-se que els camperols que munyien vaques eren més immunes a patir la verola humana. Aquest descubriment, juntament amb un ràpid desenvolupament científic durant l’últim segle, ha aconseguit que aquesta malaltia hagi estat eradicada del món. D’altres, com el xarampió i la poliomielitis pràcticament també han desaparegut. Evitar malalties als nostres nens, futurs adults, és un dels majors bens que la societat pot donar-se a sí mateixa.
Calendaris de vacunació
Els calendaris de vacunació no han de ser estàtics, han de ser dinàmics i adaptar-se a l’aparició de noves vacunes, als coneixements adquirits durant el temps d’aplicació de les vacunes existents, a la disponibilitat i a l’evolució de l’epidemiologia.
Aquests canvis no haurien de sorprendre a la població. L’experiència real amb les vacunes s’adquireix en el moment que la població està vacunada i s’enfronta als microorganismes. Abans de la introducció es coneix la seva capacitat immunògena, la seva eficàcia, però fins que no s’aplica com a programa de salut pública o individualment no coneixerem la seva efectivitat, com els anys influencien en la mateixa i si cal afegir o modificar les dosis de reforç o els intervals d’aplicació.
Les vacunes han de ser immunògenes, segures, estables, eficaces, efectives i eficients
.Establir un calendari de vacunacions ha de tenir fonamentalment criteris tècnics, però de forma col·lateral poden influir factors socials o polítics.
A tots pot sorprendre que es parli de vacunes sistemàtiques finançades per la Sanitat pública i vacunes optatives o no sistemàtiques. És obvi que totes compleixen amb els requisits abans esmentats. De vegades però, hi ha uns criteris sanitaris fonamentats en objectius epidemiològics i en patrons de cost/efectivitat relacionats amb l’epidemiologia, que fan que en determinats moments hi hagi vacunes optatives que no estiguin finançades.
Quants calendaris de vacunació hi ha?
Hi ha calendaris oficials, que cada comunitat autònoma en base a les seves competències sanitàries el·labora, fonamentats en el que el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud va establir el 2016
Hi ha calendaris aconsellats per les Societats Científiques, que no fan distinció entre vacunes finançades o no, on s’inclouen totes aquelles que els experts consideren que serien desitjables per la població infantil.
Calendari de vacunacions a Catalunya
En aquest moment el calendari de vacunacions sistemàtiques de la Generalitat de Catalunya és pràcticament igual al recomenat per l’Asociación Española de Pediatria el 2018, amb la diferència de les finançades o no finançades.
En el calendari català hi ha una vacuna finançada més que a la resta de l’estat: és la de l’hepatitis A.
Les vacunes incloses son enfront de diftèria, tètanus, tos ferina, poliomielitis, malaltia per Haemophilus Influenzae b, hepatitis B, malaltia per meningococ C, hepatitis A, xarampió, rubèola, galteres, infecció pel virus papil·loma humà i varicel·la, pneumococ.
Les vacunes optatives són enfront de rotavirus, malaltia per meningococ B i malaltia per meningococ ACWY.
Revisió i actualització Febrer 2018. Dr. Martínez Roig.
