Pràcticament tots els nadons presenten en algun moment irritació a la zona del bolquer. La pell del nadó és molt més delicada que la de l’adult ( és més fina, més seca i es restaura més lentament ). Això, unit a unes condicions de constant humitat, calor, i a l’agressió produïda pel pipí i els excrements , tenen com a conseqüència que el culet del bebè sigui especialment vulnerable.
El que trobarem amb més freqüència és un envermelliment de la zona . En casos més persistents també es poden veure granets, fissures, descamació i fins i tot supuració. Aquests últims símptomes haurien de ser valorats pel metge, ja que poden ser fases més avançades d’una dermatitis irritativa o poden ser indicis que la zona s’està contaminant amb gèrmens .
Hem de tenir en compte que hi ha determinats factors que afavoreixen l’aparició d’una dermatitis del bolquer: diarrea, presa d’antibiòtics, períodes de dentició, estats febrils, canvis en l’alimentació, etc…
El nadó, si presenta una irritació important, pot mostrar inquiet, sobretot a l’hora de la higiene , es pot veure alterat el son, i fins i tot pot aguantar el pipí i la caca per evitar la coïssor que li produeixen.
Quins són els consells bàsics per evitar la dermatitis del bolquer?
1. Utilitza bolquers sol ús i absorbents.
2. Canviar amb freqüència. La caca s’ ha de retirar immediatament , i el pipí amb la freqüència suficient per evitar sobrepassar la capacitat absorbent del bolquer .
3. Evitar neteja repetida amb sabó. És preferible l’ús de locions netejadores sense sabó. Respecte a les tovalloletes humides, cal buscar sempre sense alcohol i sense perfum.
4. S’aconsella usar en cada canvi de bolquer una pomada o pasta protectora, rica en greixos i amb òxid de zinc. No s’han d’usar per norma les que porten antibiòtics o antifúngics afegits .
5. És recomanable airejar la zona ocasionalment. Això pot ser complicat en nadons molt petits i en èpoques de fred.
2. Canviar amb freqüència. La caca s’ ha de retirar immediatament , i el pipí amb la freqüència suficient per evitar sobrepassar la capacitat absorbent del bolquer .
3. Evitar neteja repetida amb sabó. És preferible l’ús de locions netejadores sense sabó. Respecte a les tovalloletes humides, cal buscar sempre sense alcohol i sense perfum.
4. S’aconsella usar en cada canvi de bolquer una pomada o pasta protectora, rica en greixos i amb òxid de zinc. No s’han d’usar per norma les que porten antibiòtics o antifúngics afegits .
5. És recomanable airejar la zona ocasionalment. Això pot ser complicat en nadons molt petits i en èpoques de fred.
En quin moment la dermatitis del bolquer ha de ser valorada pel metge ?
1. Quan no millora després de 4-5 dies.
2. Quan el nadó es mostra clarament inquiet en el moment del canvi de bolquer.
3. Quan a més d’envermelliment trobem granets amb o sense pus, ferida oberta o supuració.
2. Quan el nadó es mostra clarament inquiet en el moment del canvi de bolquer.
3. Quan a més d’envermelliment trobem granets amb o sense pus, ferida oberta o supuració.
Què recomanarà el metge ?
Quan la dermatitis del bolquer és incipient pot ser suficient tractar la zona amb les cremes amb greix protectores concebudes especialment per a aquesta zona. Si la irritació és major es receptaran cremes amb corticoides de baixa potència associats o no a antifúngics o antibiòtics, segons la sospita. Si hi ha ferida oberta pot ajudar l’ús d’una solució d’eosina, un antisèptic amb gran capacitat secant .
Article de la Dra. M. Isabel Martínez de Pablo, dermatòloga de la Fundació Hospital de Nens.
