Contagi: Es transmet, habitualment, per via aèria o per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infectades. El temps en què els malalts poden contagiar altres persones va des de poc abans del període catarral (primers símptomes) fins a cinc dies després de l’aparició de la granissada. Actualment el xarampió és una malaltia poc habitual, en el nostre entorn, donat que la majoria de nens/es estan vacunats. Les dones que han passat la malaltia o vacunades transmeten al fetus a través de la placenta anticossos que el protegiran durant els primers 6 mesos de vida.
Incubació: Des del moment en què una persona susceptible s’ha infectat fins que se li manifesten els primers símptomes de xarampió poden passar uns 10 dies (9-12).
Clínica: Comença amb símptomes catarrals amb els ulls envermellits (conjuntivitis), secreció de nas , tos i febre superior als 38º C, amb afectació de l’estat general. Passats tres dies apareix una erupció vermellosa característica, molt poc prominent, envellutada al tacte, les taques tendeixen a unir-se entre elles. S’inicia en el cap (darrere de les orelles) i es va estenent a la resta del cos, sense afectar els palmells de les mans ni la planta dels peus. Un cop passada la malaltia dona immunitat per tota la vida, es a dir no pots tornar-la a passar.
Diagnòstic: Sol ser clínic donat els símptomes i exantema característics.
Complicacions: Les més freqüents són les otitis i pneumònies, també pot produir encefalitis.
Tractament: Al ser una malaltia vírica serà simptomàtic: Antitèrmics (paracetamol e ibuprofè), líquids abundants, cura dels ulls amb sèrum fisiològic i si la tos és important antitussígens. Només s’utilitzaran antibiòtics en cas de complicacions.
Prevenció: Totes les persones que no han patit la malaltia ni han estat vacunades, són susceptibles de patir-la.
Treball elaborat el Gener 2011. | ||||||
