Què és la dispnea?
La dispnea és una sensació subjectiva de dificultat respiratòria. El pacient la pot descriure com a ofec, sensació de falta d’aire, opressió al pit o simplement nota que no li entra bé l’aire als pulmons
Què pot causar la dispnea?
- Presentació aguda:
- Augment de l’esforç necessari per superar la resistència de la via aèria:
- Crisi d’asma bronquial
- Obstrucció per cos estrany a la via aèria
- Pneumònia
- Traumatisme toràcic
- Cardíaques per hipotensió o xoc amb disminució en el transport d’oxigen
- Psicògenes com a crisis d’ansietat
- Augment de l’esforç necessari per superar la resistència de la via aèria:
- Presentació subaguda o crònica:
- Malalties pulmonars obstructives cròniques (asma bronquial)
- Malalties cardiovasculars cròniques (cardiopaties)
- Anèmia
Com es pot manifestar clínicament?
En pediatria, només els nens grans seran capaços de manifestar aquest símptoma, en els més petits es tindran en compte altres signes que reflecteixen dificultat respiratòria com a aleteig nasal, retracció a la paret del tòrax, necessitat d’estar més incorporat per respirar millor.
Al nen prèviament sa, l’aparició de dispnea coincidint amb l’exercici físic o l’activitat esportiva pot ser el primer símptoma d’asma o bronquitis induïda per l’exercici.
Quines exploracions complementàries s’haurien de fer?
El més important és tenir en compte les múltiples causes que poden produir dispnea i d’acord amb les dades obtingudes a la història clínica se sol·licitaran una sèrie de proves diagnòstiques que ens permetin confirmar la sospita.
• La radiografia de tòrax és el primer examen que ens donarà informació respecte al parènquima pulmonar, cor, paret del tòrax i diafragma.
• A partir de 5 anys podrem fer prova per mesurar el funcionalisme pulmonar amb una espirometria forçada.
• En els casos en què la dispnea està associada a l’activitat física, es farà un test d’esforç per descartar una bronquitis induïda per l’exercici.
• Altres exàmens que poden ser de gran ajuda s’aniran fent progressivament segons l’orientació diagnòstica: hemograma, pulsioximetria, electrocardiograma, proves cutànies, etc.
Quin és el tractament?
És important realitzar el diagnòstic com més aviat millor pel que quan es presenta aquest símptoma s’ha de consultar al pediatre el qual podrà orientar la causa possible que l’està originant i remetre’l a l’especialista.
Dra. Nora Ruggeri Rodríguez
Servei de Pneumologia HM nens
Octubre 2021