Els efectes de l’ús de pantalles de manera continuada durant la infància s’han estudiat extensament els darrers anys. Les evidències indiquen que abusar de les pantalles és contraproduent tant pel neurodesenvolupament com per la socialització. Entre altres coses perquè ens desvinculen de l’entorn real que ens envolta i provoquen veritables addiccions que sovint requereixen la intervenció de professionals de la salut mental.
A banda, les pantalles poden provocar trastorns neurocognitius de l’aprenentatge en l’etapa de la formació de la personalitat a la infància. Però per sobre de tot, el temps excessiu davant de televisors, videojocs, telèfons mòbils o tauletes durant la infantesa i l’adolescència fomenta el sedentarisme, amb tot el que això implica. De fet, hem comprovat que hi ha una relació directa entre l’abús de les pantalles i l’augment del sedentarisme infantil.
A totes aquestes raons per limitar les hores de televisió, videojocs i mòbils als més petits se li acaba de sumar un altre argument de pes. Segons un nou estudi dirigit per Andrew Agbaje, de la Universitat Oriental de Finlàndia a Kuopio, i presentat al Congrés de la Societat Europea de Cardiologia 2023, els nens sedentaris corren el risc de patir dany cardíac a l’edat adulta primerenca.
En altres paraules: les hores d’inactivitat durant la infància podrien preparar l’escenari per patir atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars més endavant. Fins i tot si el pes i la pressió arterial són dins dels rangs considerats normals.
En abusar de les pantalles augmenta el pes del cor
La investigació va analitzar els efectes sobre el cor d’acumular temps sedentari basant-se en les dades de Children of the 90s, un estudi multigeneracional únic per l’amplitud i profunditat de les seves dades que ha seguit la salut de 14 500 nadons nascuts el 1990 i 1991 juntament amb mesuraments del seu estil de vida fins a ledat adulta.
Als nens inclosos a l’estudi –766 (55% nenes i el 45% nens)– se’ls va col·locar un rellotge intel·ligent amb un rastrejador d’activitat durant set dies quan només tenien 11 anys. Complerts els 15 anys es va repetir, i després als 24. Paral·lelament, mitjançant ecocardiografia, es va analitzar el pes del ventricle esquerre cardíac als 17 i 24 anys i es va ajustar en relació amb l’alçada, el sexe, la pressió arterial, greix corporal, tabaquisme, activitat física i estatus socioeconòmic.
Els registres indiquen que als 11 anys eren sedentaris durant una mitjana de 362 minuts al dia. A l’adolescència (15 anys) augmentava a 474 minuts diaris, i després pujava a 531 minuts al dia a l’edat adulta jove (24 anys). És a dir, que el temps sedentari va augmentar en una mitjana de 2,8 hores al dia durant els tretze anys que va durar el seguiment. Gran part d’aquell temps sedentari passava davant de pantalles.
El més greu és que l’ecocardiografia va registrar un augment del pes del cor als joves que era directament proporcional alhora sedentari. I això, un cop es converteixen en adults, augmenta la probabilitat d’atac cardíac i accident cerebrovascular. Aquesta relació directa entre l’acumulació de temps inactiu i el dany cardíac és independent del pes corporal i la pressió arterial.
Digues-me quant et movies de petit…
Fa temps que sabem que el sedentarisme és un factor de risc de malaltia cardiovascular, metabòlica (com l’obesitat i la diabetis tipus II) i neurodegenerativa en els adults. El nou estudi revela que condcutes que fomenten el sedentarisme en edats molt primerenques, especialment l’ús indiscriminat de pantalles sense límit de temps, pot ocasionar malaltia cardiovascular de manera encara més primerenca a l’etapa adulta. Per això és tan important que pares i mares encoratgin els nens i adolescents a moure’s més, limitant el consum de televisió i el temps que dediquen a les xarxes socials i els videojocs.
Com ja suggerim amb el grau de prematuritat en néixer, arran de l’estudi convindria revisar la llista de factors clàssics de risc cardiovascular coneguts (tabaquisme, diabetis, hipertensió, etc.) per afegir el temps acumulat de sedentarisme a la infància.
I caldria fer cas des de petits a Martin Luther King quan va dir allò de: “Si no pots volar, corre. Si no pots córrer, camina. Si no pots caminar, gateja…. però sobretot, no paris de moure’t.”