Blog

Què és la dislèxia?

La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge ubicat dins dels trastorns des neurodesenvolupament. Hi serà present al llarg de tot el cicle vital de la persona, encara que els símptomes i la manera d’expressar-se aniran canviant. És per això que una detecció i intervenció primerenca serà de gran importància per disminuir les conseqüències presents i futures.

És el trastorn de laprenentatge més freqüent i estudiat i. Amb una prevalença mundial entre el 7% i el 17% de la població en edat escolar, afectant ambdós sexes per igual.

Consisteix en una dificultat persistent per adquirir la lectura. Independentment de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i, per tant, es dóna malgrat una intel·ligència adequada i una escolarització convencional (Shywitz, 2002).

Quina és la causa?

Avui dia es coneix que la seva causa és neurobiològica, produint una alteració en el funcionament de les zones cerebrals que controlen el llenguatge. Té un important component hereditari, implicant amb probabilitat diversos gens.

Per tant, la Dislèxia no és causada per problemes durant l’embaràs o el part, el mètode d’ensenyament de la lectura, la manca d’esforç o les pautes educatives inadequades.

Els lectors amb dislèxia no adquireixen les habilitats lectores amb facilitat, i l’activació del cervell durant la lectura és diferent de la dels lectors sense dificultats.

Una de les teories recolzades sobre la dislèxia suggereix que és un trastorn fonològic. Afecta principalment la capacitat per descodificar i reconèixer les paraules de manera adequada, cosa que dificulta l’automatització del procés lector. Com a conseqüència, la lectura esdevé lenta, poc fluida, requerirà un gran esforç i estarà marcada per nombrosos errors.

Com detectar-la?

Avui dia el diagnòstic és clínic, basat en la Història Clínica i l’Avaluació neuropsicològica.

La història clínica intentarà demanar dades sobre antecedents familiars, fites del desenvolupament, adquisició de la lectura, altres aprenentatges, rendiment acadèmic i funcionament, entre altres dades rellevants.

L’avaluació neuropsicològica estarà destinada a valorar el nivell intel·lectual de la persona, el llenguatge oral i escrit, la comprensió, i altres funcions cognitives com les funcions executives i atencionals entre d’altres.

Quins símptomes presenta?

A la dislèxia els símptomes canvien a mesura que el nen creix o evoluciona. Des de l’etapa preescolar és possible apreciar petits detalls que ens poden fer sospitar que un nen és dislèxic. Entre els sis i els onze anys, els símptomes són més evidents i coneguts. A partir dels dotze anys es fan molt clares les alteracions de l’aprenentatge, ja que augmenten les demandes i les exigències.

Perquè un nen sigui dislèxic no cal que presenti tots els símptomes que a continuació es detallen, encara que tampoc ho és per presentar-ne només algun.

En una etapa inicial, quan l’objectiu és aprendre a llegir:

• Presenten problemes amb la consciència fonològica, com ara dificultats per lletrejar, manejar mentalment els so i associar lletres amb els seus sons.
• També tenen problemes per evocar noms específics i memoritzar seqüències verbals automàtiques (dies de la setmana, mesos, etc…)
• La lectura és lenta amb errors freqüents com a substitucions, omissions o inversions de lletres.
  Tot i aquestes dificultats, molts aconsegueixen una comprensió lectora comparable a la dels seus companys.
• A l’escriptura poden cometre errors ortogràfics, principalment naturals, com unions o fragmentacions de paraules, però també errors arbitraris menys significatius (b/v, accentuació, etc…).

En una segona etapa, quan llegim per aprendre, els lectors amb dislèxia solen presentar:

• Una lectura lenta, poc automatitzada i que requereix molt desforç.
• Tenen dificultats per aplicar espontàniament les normes ortogràfiques i mostres dificultats en la seva expressió escrita, amb problemes a l’escriptura gramatical.
• La comprensió pot estar afectada per lesforç que han de dedicar a descodificar el text.
• Hi pot haver baix rendiment en matemàtiques per la dificultat per automatitzar seqüències verbals, com les taules de multiplicar, i la baixa comprensió dels enunciats
• Tot això pot donar lloc al fet que aparegui rebuig a les tasques de lectura, vergonya en llegir en públic i dificultats per acabar tasques escrites a temps, baix rendiment acadèmic i conseqüències emocionals com baixa autoestima, sentiments d’inseguretat, irritabilitat i afectació en les relacions socials.

Què fer si el meu fill és dislèxic?

Avui dia se sap, que com més aviat s’iniciïs la intervenció, més gran serà la seva eficàcia. Per aquest motiu, és important una detecció primerenca pels especialistes a l’àrea.

Tot i que cada nen tindrà unes necessitats particulars, els pares poden trobar útils algunes estratègies de suport al nen amb dislèxia:

Suport familiar

És molt important que un nen amb dislèxia rebi en tot moment el suport de la família. Quan comença a aflorar el problema, se sol crear una relació molt tensa amb la família: el nen normalment té males qualificacions a l’escola, i la paraula esforç no és sinònim de cap resultat positiu. Aquestes pressions influeixen negativament en la relació amb els altres: família, amics, escola, etc. El nen comença a pensar que és ximple, ja que, tot i fer un esforç, és incapaç d’aprendre els ensenyaments més bàsics (llegir, escriure, les taules de multiplicar, etc.), i tampoc no troba una explicació al seu problema. La família i l’escola solen etiquetar-lo de gandul i de no posar-hi interès pel que fa. En aquell moment el nen perd una cosa molt important per al desenvolupament: l’autoestima.

La millor ajuda que li podem oferir és la nostra comprensió en tot moment, i crear un clima de seguretat afectiva fent-li saber que ell simplement és diferent i que diferents ho som tots.

Suport a l’escola

És imprescindible que tot nen dislèxic rebi un tractament específic, però és crucial que el seu problema s’atengui, alhora, a l’aula.

L’atenció escolar s’ha de basar primordialment en la comprensió del trastorn, encara que cal evitar les mesures sobreprotectores. Ha de quedar molt clar que el problema no ve condicionat per una manca de motivació o mandra, ni tampoc per un nivell baix d’intel·ligència.

Es recomanen una sèrie de normes que s’han d’individualitzar per a cada cas. Amb això s’intenta optimitzar el rendiment, alhora que s’intenten evitar problemes de frustració i pèrdua d’autoestima, molt freqüents entre els nens dislèxics.

Aquestes recomanacions són les següents:

• Donar a entendre a l’alumne que es coneix el problema i que es farà tot el possible per donar-li ajuda.
• Fer que se sent a les primeres files, a prop del professor, per prestar-li la millor ajuda. · Ajudar-lo a pronunciar correctament les paraules.
• No utilitzar el mètode global per a l’aprenentatge de la lectura.
• No pretendre que arribi a un nivell lector igual al dels altres nens.
• Prestar-li una atenció especial i animar-lo a preguntar quan tingui algun dubte.
• Comproveu sempre que heu entès el material escrit rebut.
• Comproveu que el material que se us ofereix per llegir és apropiat per al vostre nivell lector.
• Valorar els treballs pel contingut, no pels errors d’escriptura.
• Realitzar les valoracions oralment, sempre que sigui possible.
• Recordeu que requereix més temps que els altres per acabar les seves tasques.
• Tractar de destacar els aspectes positius a la seva feina.
• Evitar que llegiu en públic.
• Valorar els progressos dacord amb el seu esforç, no amb el nivell de la resta de la classe.
• Permetre-li, si us resulta útil, l’ús de la taula de multiplicar, la calculadora i els enregistraments.
• Permetre lús de mitjans informàtics.
• Ensenyar-lo a prendre apunts mitjançant notes breus.
• Posar menys deures de lectura i escriptura.
• No fer copiar grans «paragrafes» de la pissarra, sempre que sigui possible, i donar-li una fotocòpia, si pot ser.
• No ridiculitzar-lo mai.
• Corregir tots els errors d’escriptura en una prova escrita.
• Acceptar que es distregui amb més facilitat que els altres, ja que la lectura li comporta un sobreesforç.
• Prendre en consideració el fet que escoltar i escriure simultàniament pot resultar molt difícil. · Tractar de destacar els aspectes positius de la seva feina.
• Repetir-vos la informació nova més d’una vegada, a causa del seu problema de distracció, memòria a curt termini i, de vegades, escassa capacitat d’atenció.
• Comprendre que té una dificultat tan real com un nen cec, de qui no se n’espera que obtingui informació d’un text escrit normal. Alguns nens dislèxics poden llegir un passatge correctament en veu alta i tot i així no comprendre el significat del text.