Que faci un pas endavant qui no hagi sortit alguna vegada (o moltes) del servei d’urgències o de la consulta del pediatre pensant “Vaja, un altre virus. I a sobre no m’ha donat cap antibiòtic. Així no sé com vol que es curi el meu fill”
Per un metge,no hi ha res més satisfactori des del punt de vista professional que poder donar als pares un diagnòstic precís d’allò que està provocant la febre del seu fill o filla. “Miri, la seva nena té unes angines. Prengui aquest antibiòtic durant 10 dies i estarà curada”. Però no sempre és així. En moltes ocasions, després d’haver examinat minuciosament el pacient, el pediatre no pot emetre un diagnòstic concret donat que aquella febre no té un origen objectivable (el coll, les oïdes o els pulmons). És llavors quan els pares senten la famosa frase. “Jo no li veig res. Sembla un virus”. Aquesta afirmació, lluny de tranquilitzar els pares, els neguiteja ja que sol estar acompanyada de mesures simptomàtiques i mai (o així hauria de ser) del famós antibiòtic.
Durant els primers anys de vida, els infants poden patir fins a 6 o 8 infeccions banals amb un predomini als mesos d’hivern. Moltes d’aquestes infeccions s’acompanyen de febre. Per norma general, les infeccions poden ser de dos tipus: víriques o bacterianes. Les infeccions bacterianes són aquelles que acostumem a trobar en òrgans concrets: faringe i amígdales, oïdes, orina, pulmons etc…donant lloc a malalties tan conegudes com les faringoamigdalitis, otitis, pneumònies o infeccions d’orina. Aquests processos són sempre tributaris de tractament antibiòtic. Quan a l’exploració d’un nen amb febre no aconseguim objectivar cap focus concret , hem de pensar que aquella infecció ha estat ocasionada per un virus, la qual cosa no significa que el nostre pacient no li passi res (és evident que està malalt) sinó que no és tributari de tractament antibiòtic i únicament podrem indicar tractament simptomàtic amb antitèrmics (paracetamol o ibuprofè), mesures físiques, altres fàrmacs i el seguiment pertinent.
Per tant, quan als vostres fills els diagnostiquin “un virus”, no patiu , no us enfadeu amb el pediatre i sobretot penseu que és molt millor tenir un procés víric banal que una pneumònia.
Ah, algun cop sentireu que la febre vé de l’erupció de les dents….però això serà motiu d’una altra reflexió.
