En el servei d’urgències ens trobem freqüentment amb les reaccions al·lèrgiques, i és que el grau de sensibilització a diferents components alimentaris, farmacològics o ambientals han augmentat.
Però no només n’hi ha prou amb estar sensibilitzat, també hi cofactors com l’exercici, estrès, fàrmacs, període menstrual, clima (dies molt calorosos o freds), coincidència de l’esforç físic amb l’estació pol·línica, que poden desencadenar una reacció al·lèrgica.
L’al·lèrgia induïda per l’exercici és un trastorn poc freqüent que preval en adolescents i adults, pot induir símptomes des pruïja -picor- cutani, calor local, rinoconjuntivitis, lesions a la pell -faves-, urticària generalitzada, angioedema -edema de pell i mucoses-, dificultat respiratòria i fins i tot anafilàxia.
El mecanisme exacte d’al·lèrgia induïda per l’exercici segueix sense estar clar, però se sospita que l’activitat física pot induir la degranulació mastocitària -substàncies necessàries que desencadenen la reacció alérgica- ja que l’augment de la freqüència cardíaca, redistribueix el flux sanguini, i millorant la permeabilitat del al·lergen (la possibilitat de que entri a l’organisme).
També s’ha descrit en l’al·lèrgia induïda per l’exercici, que més del 50% dels esportistes han ingerit un aliment al qual està sensibilitzat. Aquests aliments solen tenir en comú una proteïna que està a la capa externa de molts vegetals (fulles, pell, closques), que és la proteïna de transferència de lípids (LTP).
La LTP es pot trobar a:
– Fruites: préssec, albercoc, cireres, magrana, mandarina, taronja, plàtan, kiwi, poma, pera, raïm, maduixes, gerds i mora.
– Hortalisses: bròquil, col, col, coliflor, pastanaga, tomàquet, enciam, api, julivert
– Cereals: blat de moro, blat, ordi
– Fruits secs: ametlla, avellana, castanya, pipes de gira-sol i nou
– Llegums: llenties, mongetes, cacauet, soja i faves
– Altres: pol·len i làtex
El mètode indicat pel diagnòstic de l’al·lèrgia induïda per l’exercici és una adequada història clínica recordant tots els aliments ingerits abans i després de l’activitat física, així com fàrmacs i altres cofactors que poden estar associats. Es recomana sol·licitar visita per un al·lergòleg per confirmar el diagnòstic.
El tractament consisteix en limitar la ingesta dels aliments als quals el nostre cos està sensibilitzat entre 2 i 4 hores abans i 2 hores després de l’activitat física. En la literatura científica revisada en cap moment es contraindica la pràctica esportiva.
Una última recomanació final: si presenta els símptomes descrits prèviament o sospita d’anafilaxi, no s’automediqui, millor consultar al servei d’urgències més proper.
A mode de resum:
- L’al.lèrgia pot ser de diferents tipus, en funció del tipus de substància que origina la sensibilització. És freqüent que les persones puguin estar sensibilitzades a productes ambientals amb símptomes respiratoris i aliments, amb símptomes digestius i generalitzats.
- L’al.lèrgia alimentària pot iniciar-se en qualsevol moment de la vida, encara que és més habitual durant els primers anys de vida. La llet i l’ou són els aliments que originen més sensibilització.
- L’al.lèrgia induïda per exercici és una entitat poc freqüent relacionada amb la proteína LTP. El descobriment de la sensibilització a aquesta proteína, ha canviat el plantejament en el diagnòstic i el tractament de les al.lèrgies alimentàries.
- Les reaccions que es poden produir en cas d’al.lèrgia poden ser greus. L’expressió més greu és l’anafilaxi. El tractament d’elecció en cas d’anafilaxi és l’adrenalina. Hi ha persones que porten adrenalina a sobre per la probabilitat de desenvolupament d’aquesta reacció.
Article de la Dra. Yanira Castillo, metgessa especialista en Medicina Esportiva,
Publicat també a la revista Esportiu Maresme
