Definició: Inflamació i/o infecció d’alguna de les parts en la que es divideix l’oïda:
Causa: Freqüentment és provocada per virus. Tot sovint es sobreinfecten per bacteris. En les otitis externes en ocasions pot existir un factor predisposant com és l’aigua de les piscines que macera el conducte i facilita l’ infecció. Treure la cera de l’oïda, que té una funció protectora, pot predisposar, també, a patir otitis externes. La mucositat constant deguda a infeccions de vies altes freqüents, durant els primers anys d’escola, o de causa al·lèrgica, pot predisposar a tenir otitis. Clínica: El dolor d’oïda, generalment d’aparició nocturna, és el símptoma principal. Tot sovint podem trobar dies abans una infecció de vies altes amb mucositat. En les otitis externes rara vegada existeix febre. Quan ens referim a otitis mitjana aguda sol haver febre , en ocasions alta. En lactants i preescolars pot acompanyar-se d’altres símptomes inespecífics com irritabilitat, vòmits, diarrees, rebuig de l’aliment… Si l’ infecció de l’oïda mitja és important i perfora la membrana timpànica podem veure una secreció purulenta o sanguinolenta en ocasions, parlem en aquesta situació de otitis mitjana aguda supurada. Complicacions: La hipoacúsia o disminució de l’audició és freqüent en qualsevol tipus d’otitis i és reversible, és a dir l’audició es recupera al curar-se l’otitis. Les otitis externes rara vegada es compliquen. Com a complicacions freqüents de les otitis mitjanes tenim: La mastoïditis o inflamació de les cel·les mastoïdals que estan en contacte amb l’oïda mitja. És caracteritza perquè a la cínica de d’otitis s’hi afegeix inflamació, dolor i envermelliment de darrera de l’orella. Aquest quadre tot sovint precisa de l’ ingrés del malalt/a i tractament antibiòtic per via endovenosa. Les otitis seroses es veuen en nens/es amb mucositat constant (primers anys d’escolarització, al·lèrgies, hipertrofia adenoides o carnots grans) o com a conseqüència d’otitis mitja mal curada. No solen ser doloroses, no hi ha febre i sempre hi ha pèrdua d’audició. Si mirem l’oïda amb el otoscopi veurem un timpà que ha perdut la seva brillantor i en ocasions es pot observar l’existència de nivell de líquid. Diagnòstic: Clínic (el dolor d’oïda és constant) i per l’exploració. L’otoscopi ens ajuda a visualitzar un conducte auditiu extern vermell i/o inflamat en cas d’otitis externes o bé observem una membrana timpànica que ha perdut la seva brillantor, està vermella, bombada per l’ infecció o està perforada i existeix supuració en l’ otitis mitjana. En el cas dels lactants, en ocasions, el diagnòstic és difícil per la difícil visualització de la membrana timpànica en aquesta edat i per la clínica inespecífica. El augment del plor al mirar l’oïda o al prémer, “signe del trague”, la irritabilitat, rebuig de l’aliment, … ens ajudaran al diagnòstic. En cas de dubte la consulta amb l’otorinolaringòleg (especialista) pot ser útil. Tractament:
En les otitis seroses no cal administrar antibiòtic. Els rentats nasals, suaus, amb sèrum fisiològic, l’administració d’antihistamínics per disminuir la mucositat i l’exclusió, en ocasions, de l’escola bressol si pensem que és la causa, ajudaran a curar. Sinó s’aconsegueix la millora amb aquestes pautes ens plantejarem l’aplicació de drenatges transtimpànics i/o l’adenoidectomia (extirpació dels carnots).
Treball elaborat el Gener del 2011. | ||||||
