Bronquiolitis

Bronquiolitis

 

Definició: Malaltia respiratòria aguda que provoca la inflamació dels bronquíols (part terminal i més estreta dels bronquis). Sol produir dificultat respiratòria. Afecta a nens/es menors de 2 anys, fent un pic  entre els 3 i 6 mesos.

 

Causa: Es vírica, sent el virus sincicial respiratori (VRS) el causant del 60-80% dels casos. Solen produir-se epidèmies cada any durant els mesos freds , d’octubre a març.

 

Contagi: Per via aèria, inhalant les secrecions nasals o gotetes emeses per les persones malaltes o per contacte directe amb superfícies o mans contaminades per aquestes secrecions. És molt important el rentat de les mans si estem refredats o en contacte en persones malaltes. L’ infecció per VRS en un adult es manifesta com un refredat.

 

Clínica: És una malaltia autolimitada que comença com una infecció de vies respiratòries altes amb mucositat nasal, esternuts, el nen/a pot tenir febrícula i el que no falta mai es la tos, seca, que augmenta de forma progressiva. El augment de la tos va acompanyat de dificultat respiratòria (taquipnea o augment de la freqüència respiratòria, enfocament del espai intercostal al respirar i respiració abdominal). Aquesta fase aguda dura uns 3-4 dies per millorar progressivament en 7-10 dies. Sovint la tos així com la normalització de l’auscultació pot allargar-se 15 dies, temps que triga el bronquíol en recuperar-se de l’ inflamació i eliminar la mucositat.

 

Complicacions: La més freqüent i que justificarà l’ ingrés del nen/a és la dificultat respiratòria important, amb saturacions d’oxigen (nivells d’oxigen en sang) inferiors al 95%.  Sol anar acompanyada de mal estat general, dificultat en alimentar-se i taquipnea o freqüència respiratòria alta.

Hi ha un percentatge de malats que tenen més possibilitat de complicació, solen ser nens/es amb factors de risc: Antecedents de prematuritat; lactants amb edat inferior als 3 mesos; lactants amb una malaltia de base (cardiopatia congènita, immunodeficiència o defenses baixes, fibrosi quística…).

Un percentatge alt dels nens/es que han tingut una bronquiolitis presenten una hiperreactivitat bronquial o tendència a fer bronquitis en els proper anys, principalment si hi han antecedents familiars d’asma o atòpia..

 

Diagnòstic: Per la clínica, és el primer episodi agut de dificultat respiratòria amb sibilants “xiulets” que presenta un nen/a. Es pot detectar la presencia de VRS analitzant la mucositat nasal del nen/a. és una proba ràpida i fiable (sensibilitat del 80-90%). La pulsioximetria, mesura la concentració d’oxigen a sang, és un mètode no invasiu (una pinça col·locada al dit ens dona els valors) i de gran utilitat.

 

Tractament: Serà simptomàtic:

  • Rentats nasal amb aspiració suau de la mucositat.
  • Posició semi assegut per millorar la respiració.
  • Alimentació en petites quantitats però freqüent. Solen ser lactants que disminueixen la ingesta  de llet durant les presses perquè es cansen, caldrà dons augmentar el numero de presses. Mantenir una bona hidratació amb llet o sèrum de rehidratació oral
  • Antitèrmics si precisa. No abrigar
  • Fàrmacs si el metge us ho aconsella (no sempre fan falta): Broncodilatadors inhalats (Salbutamol i bromur de ipratroic); corticoides orals i antibiòtic només en el cas que es sospiti sobreinfecció per bacteris.
  • No anar a escola  fins la desaparició dels símptomes.

Treball elaborat el Gener del 2011.
Dr. R. Clapés Ferran.
Personal d’Infermeria: Judith Sánchez
Servei d’Urgències. Hospital de Nens de Barcelona

> Tornar