Mononucleosi Infecciosa (MI)

 

Mononucleosi Infecciosa (MI)

 

Definició: És coneguda popularment com a “malaltia del petó”. És caracteritza per febre, mal de coll, ganglis i fatiga. Esta causada pel virus d’Epstein-Barr.

 

Contagi: Es transmet a través de la saliva (d’aquí el nom popular de malaltia del petó), rara vegada la transmissió és a través de la sang. Es pot eliminar el virus durant varius mesos després d’haver patit la malaltia. 

 

Incubació: El període d’incubació es de 15 a 50 dies. Per tant una persona pot estar infectada amb el virus setmanes o mesos abans que aparegui qualsevol símptoma. Les primeres mostres de la malaltia se solen confondre amb símptomes de la grip

 

Clínica: Els símptomes més típics de la MI són:

  • Febre, pot ser suau o  severa, però està present en la majoria dels casos 
  • Adenopaties (ganglis)
  • Mal de coll 
  • Cansament (en algunes ocasions pot ser extrem)
  • Altres símptomes son: Hepato-esplenomegalia (fetge i melsa inflamats) i Exantema (taques a la pell) normalment relacionades amb l’administració d’antibiòtics com l’amoxicil·lina o ampicil·lina. En nens /es petits la malaltia pot manifestar-se com qualsevol quadre viral.

Molta gent exposada al virus d’Epstein-Barr no presenta el símptomes de la malaltia, sinó que només porten el virus i el transmeten a altres persones. Aquesta característica, més el fet que té un període llarg d’incubació, fa que el control epidemiològic de la malaltia sigui gairebé impossible. 

 

Diagnòstic: 

  • Clínic: febre + ganglis + faringoamigdalitis + hepato-esplenomegalia:
  • Laboratori: L’existència en sang “d’Anticossos Epstein Barr Ig M positius” ens donarà el diagnòstic definitiu, els resultat d’aquesta proba triga uns dies. Altres probes que ens poden orientar seran l’existència de “Leucocits i Limfòcits” elevats en l’analítica de sang i  la presencia, tot sovint, de “limfòcits atípics”. Una proba de laboratori ràpida per el diagnòstic de MI serà el “Paul Bunnell” que si és positiu ens confirma la malaltia però té com a limitació que sol ser negatiu en lactants i nens/es menors de 4 anys. Tot sovint trobem les proves hepàtiques alterades.


Tractament: La MI és, generalment, una malaltia autolimitada i només s’utilitzen tractaments de suport simptomàtics en la fase aguda, líquids abundants i analgèsics-antitèrmics (tipus ibuprofè i paracetamol). Es recomana descans durant la fase aguda de la infecció, es pot reprendre l’activitat un cop  els símptomes aguts hagin desaparegut (1-2 setmanes). No obstant això l’activitat física pesada i els esports de contacte s’han d’evitar per mitigar el risc de trencament esplènic (ruptura de melsa) fins que l’esplenomegàlia s’hagi resolt (la melsa hagi tornat a la seva mida normal). El Pediatra us orientarà. Els antibiòtics no s’utilitzen per ser ineficaços contra les infeccions víriques. 


Prevenció: No cal l’aïllament dels malalts. Es important les mides d’higiene habituals com rentat de mans i evitar el contacte amb la saliva del malalt a traves de gots, coberts…

 

 

 


(Revisat i actualitzat el Febrer del 2011)

Treball elaborat el Febrer del 2011.
Dra. R. Clapés Ferran
Personal d’Infermeria: Noelia Bejar
Servei d’Urgències. Hospital de Nens de Barcelona

> Tornar