 | Lletra O |
 | |
OBESITAT INFANTIL: És l’acumulació excessiva de greix corporal. L’obesitat es manifesta per un augment de pes major al 20% del pes ideal per a la talla, edat i sexe. Ampliar informació 
OBTURACIÓ: Veure Empastament
ODONTÀLGIA: Dolor de les dents.
ODONTOLOGIA: Estudi de les dents i de les seves malalties.
OÏDA MITJANA: És una cavitat aèria que té uns óssos petits encarregats de transmetre a l’oïda interna el moviment timpànic produït pel so. És comunica amb la mastoide i, mitjançant la trompa d’Eustaqui, amb l’orofaringe.
ORQUITIS: Inflamació d’un o ambdós testicles generalment de causa infecciosa o traumàtica.
ORTODÒNCIA: Tractament de la malposició dentaria mitjançant aparells fixos o removibles amb l’objectiu final de la restauració de la posició idònia de les dents i una aparença estètica òptima.
ORTOPANTOMOGRAFIA: També cridada "radiografia panoràmica de la boca". Consisteix en una imatge radiogràfica obtinguda per fora de la boca amb un aparell que gira al voltant del cap del pacient, mostrant de forma clara les dents i les estructures de suport dental.
OTITIS MITJANA AGUDA : és una inflamació de la mucosa de l’oïda mitjana, generalment de causa infecciosa. Els símptomes poden variar segons la intensitat del quadre i l’edat del nen que la pateix. Els lactants poden tenir símptomes generals importants (febre, decaïment, irritabilitat, plors inexplicables, rebuig als aliments o diarrees). La compressió de la part anterior del pavelló auricular pot ser dolorosa. El dolor i la disminució en l’audició acostumen a ser símptomes acompanyants importants en nens grans. Ampliar informació
OTOEMISIONS ACÚSTIQUES EVOCADES: Són sons produïts per les cèl·lules ciliades externes de la còclea en presència o absència d’estimulació sonora. Estan abolides quan hi ha una pèrdua auditiva significativa superior a 30 decibels. Estan presents en totes les oïdes normals. Són les que s’utilitzen habitualment en la pràctica clínica. La seva determinació posseeix una alta especificitat i una bona sensibilitat en la detecció de la hipoacúsia. Ampliar informació
OXIÜR: L’oxiür (Enterobius vermicularis) és un cuc blanquinós d’uns 4 a 8 mm de longitud que paràsita el tram final de l’intestí prim i el tram inicial del colon dels humans. Després de l’aparellament el mascle mor, i la femella emigra cap a l’anus, on emergeix (normalment durant la nit) per a dipositar entre 10.000 i 20.000 ous en la zona que envolta l’anus. A més, la femella segrega una substància que provoca una forta sensació de picor, incitant a l’hoste a gratar-se en la zona i així transmetre alguns dels ous als dits. Després, si accidentalment els ous són ingerits, llavors eclosionen i les larves creixen fins a arribar a la seva maduresa als 30-45 dies.
OXIÜROSI: Infestació per oxiürs.
BIBLIOGRAFIA
– EL NIÑO DE LA A A LA Z. 2003.
– TRATADO DE PEDIATRÍA. Nelson W. E. Ed. McGraw-Hill. 16ª ed. 2000.
– DICCIONARIO TERMINOLÓGICO DE CIENCIAS MÉDICAS. Ed. Masson. 13ª ed. 2004.
|
