EMPASTAMENT: Farciment de les cavitats d’una dent ocasionades per les caries. ENDODÒNCIA: Recurs terapèutic necessari quan la caries arriba a la polpa dental infectant-la i provocant una pulpitis. Conegut popularment amb l’expressió "matar el nervi". En primer lloc s’administra anestèsia local i després es trepa la corona de la dent per a poder extreure la polpa dental infectada, s’eixamplen els conductes de l’arrel i s’elimina el nervi. Una vegada netejats i esterilitzats els conductes, s’obtura la cavitat. ENZIM: és una proteïna capaç de catalitzar una reacció química. Per a la seva activitat els enzims requereixen de molècules que els ajudin a aquesta activitat, en el cas de molècules orgàniques reben el nom de coenzims, en el cas de metalls inorgànics (generalment oligoelements) es diuen cofactors i es troben generalment en el centre actiu de l’enzim. EPILÈPSIA: malaltia caracteritzada per la presència de crisi o atacs epilèptics repetits, que són produïts per una activitat exagerada en les neurones (cèl·lules del cervell) i que no estan relacionats amb febre o processos aguts que afectin al cervell (infeccions, traumatismes…). Ampliar informació ERITEMA: és una lesió caracteritzada per envermelliment de la pell o mucoses, limitada o extensa, permanent o passatgera, a causa de la congestió de petits gots sanguinis. ERITRÒCIT: Veure Glòbul vermell ESCARLATINA: Malaltia infectocontagiosa causada per un bacteri, “Streptococ pyogenes”, productor de toxina estreptocòccica, i caracteritzada per febre alta d’inici sobtat, mal de coll, cefalea, erupció cutània, dolor abdominal, i en ocasions vòmits. ESMEGMA: Material blanquinós i cremós procedent del recanvi cel·lular del gland i la porció interna del prepuci, que juntament amb el greix procedent de les glàndules de Tyson, s’acumula en l’espai entre gland i prepuci. És causant amb freqüència de balanitis. ESQUINÇ: Estrip incomplet de la càpsula articular o lligaments d’una articulació ocasionada per un moviment forçat mes allà dels seus límits normals o en un sentit no propi de l’articulació. ESTENOSI: Estrenyiment patològic de la llum d’un orifici o conducte, tant d’origen congènit com adquirit. Alguns exemples són l’estenosi de l’aorta o l’estenosi del pílor. ESTOMATOLOGIA: Part de la medicina que s’ocupa de les malalties de la boca. ESTRABISME: És la desviació anormal d’un o ambdós ulls en alguna de les posicions de la mirada. Pot ser una desviació horitzontal (l’ull es desvia cap a dins o cap a fora) o una desviació vertical (l’ull es desvia cap a dalt o cap a baix).
| ||||||
