Què és la bronquiolitis?
La bronquiolitis és una infecció dels pulmons i de l’aparell respiratori del nen, generalment menor de 2 anys, que pot ser causada per diverses classes de virus. El més freqüent és el denominat Virus Respiratori Sincitial (60-80%), conegut comunament per les sigles VRS. Altres virus menys freqüents són el virus de la grip, parainfluenza, adenovirus. La malaltia afecta els bronquis, fonamentalment els més fins (bronquiols)
La infecció pot aparèixer a qualsevol època de l’any encara que el més freqüent és que aparegui als mesos hivern i al començament de la primavera (des de Novembre fins a Març)
Quins són els símptomes de la bronquiolitis?
És una malaltia autolimitada que comença com una infecció de vies respiratòries altes amb mucositat nasal i esternuts. El nen/a pot tenir febrícula i allò que no sol faltar és la tos, que és seca, i que augmenta de forma progressiva. L’augment de la tos s’acompanya de dificultat respiratòria (taquipnia o augment de la freqüència respiratòria, es remarca l’espai intercostal en respirar i respiració abdominal). Aquesta fase aguda dura uns 3-4 dies per millorar progressivament en 7-10 dies. Sovint la tos així com la normalització de l’auscultació es pot allargar 15 dies, temps que triga el bronquiol a recuperar-se de la inflamació i eliminar la mucositat.
Com es fa el diagnòstic?
És clínic, sent el primer episodi agut de dificultat respiratòria amb sibilants xiulets que presenta un nen/a. Es pot detectar la presència de VRS analitzant la mucositat nasal del nen/a. És una prova ràpida i fiable (sensibilitat del 80-90%). La pulsioximetria, mesura la concentració d’oxigen en sang, és un mètode no invasiu (una pinça col·locada al dit ens dóna els valors) i de gran utilitat.
Com es tracta la malaltia?
La majoria dels metges estan d’acord que les mesures generals de suport són les úniques mesures terapèutiques que han demostrat científicament la seva utilitat. La majoria dels casos de bronquiolitis són lleus i no requereixen tractament professional específic. Els antibiòtics no són útils per tractar la bronquiolitis, perquè és causada per una infecció viral.
En general la bronquiolitis és una malaltia benigna, que evoluciona espontàniament bé, i únicament requereix mesures de suport poden fer-se al domicili del nen.
Les mesures de suport al domicili consisteixen en:
• Procurar baixar-li la febre, i mantenir-lo ben hidratat (administrar líquids i l’aliment, per l’edat el pit o els biberons de manera freqüent i en petites quantitats, per evitar que es fatigui).
• Realitzar rentats nasals freqüents i aspirar les secrecions del nas.
• Es mantindrà al nen una mica incorporat, això ajudarà a respirar millor.
Abans de realitzar qualsevol d’aquests procediments heu d’haver consultat amb el vostre pediatre.
Quan la gravetat és més gran, necessiten l’hospitalització. Les mesures que es prenen són similars al que s’ha exposat anteriorment ia més els nadons són controlats de prop, se’ls administra líquids i oxigen humit.
Quins símptomes d’alarma ens indiquen contactar amb el metge o ens indiquen l’empitjorament?
Quan el pediatre ha diagnosticat el nen de bronquiolitis, necessita control periòdic.
L’evolució de la malaltia és lenta i cal tenir paciència.
Es considera que el nen empitjora si observés algun dels símptomes d’alerta que s’exposen a continuació:
• Si el vostre fill/a està vomitant i no pot retenir els líquids.
• Si el vostre fill/a està més somnolent que habitualment.
• Si la pell del seu nen/a es torna de color morat; especialment al voltant dels llavis o als rovells dels dits. Si es posa pàl·lid i suat.
• Si es fatiga molt amb les preses, i gairebé no menja.
• Si respira pitjor, respira cada cop més de pressa, se li marquen les costelles, mou molt l’abdomen, se li enfonsa el pit o deixa de respirar durant segons.
• El seu fill/a pateix una malaltia de cor o va ser prematur (va néixer abans d’hora). En aquests casos, contacteu amb el metge quan apareguin els primers símptomes.
Com podem prevenir el contagi de la bronquiolitis?
La principal via de contagi és l’aèria, inhalant les secrecions nasals o les gotetes emeses per les persones malaltes o per contacte directe amb les superfícies o mans contaminades per aquestes secrecions. És molt important el rentat de mans si estem refredats o en contacte amb nens malalts.
Vostè pot prevenir que el seu beu es contagiï i que aquesta malaltia es propagui, realitzant les mesures següents, sobretot entre els mesos de Novembre a Març:
• Si podeu, eviteu portar el nen, sobretot si és molt petit (menys de 3 mesos) o va ser prematur, a guarderies.
• Eviteu, en tot el possible, el contacte del nen amb altres nens que assisteixin a guarderies
• Si teniu germans petits, haureu de rentar les mans, molt bé, amb aigua i sabó, només arribar del col·legi o guarderia. Impediu que tossa a menys d’1 metre del petit.
• Evitar el contacte del nadó amb qualsevol persona refredada. Si no ho pot impedir perquè el que està acatarrat és vostè, o el seu cònjuge, faci servir una màscara i renti’s molt bé les mans abans d’agafar-lo.
• Ningú no ha de fumar dins de casa.
• Procureu evitar acudir a llocs amb aglomeracions de gent: autobusos, centres comercials, festes infantils, etc.
• La mesura més eficaç per evitar el contagi sigui que qualsevol persona que toqui el nen o els estris d’aquest (xumets, biberons, joguines, etc.) es renti les mans amb aigua i sabó abans de fer-ho.
Els nens que han tingut un primer episodi de Bronquiolitis poden iniciar episodis més recurrents de Bronquitis obstructiva, per això és aconsellable fer seguiment de la patologia per especialista dels Serveis de Pneumologia.
Dra. Nora Ruggieri Rodríguez
Servei de Pneumologia HM Nens
Octubre 2021
