Què és l’asma infantil?

Què és l’asma?

L’asma és una malaltia respiratòria crònica molt freqüent durant la infància. Afecta aproximadament un de cada 10 nens, encara que hi ha variacions importants als diferents països i fins i tot entre províncies d’un mateix país. Es caracteritza per una inflamació dels bronquis (conductes pels quals circula l’aire als pulmons) i una tendència dels mateixos a estrènyer-se de forma transitòria (hiperreactivitat bronquial). Quan això passa, es produeix tos seca, sensació de manca d’aire i dificultat per respirar.

Quins són els símptomes característics de l’asma?

Els símptomes més típics són la tos seca i la dificultat per respirar que pot ser percebuda com a opressió al pit o sensació de falta d’aire (dispnea). La tos de vegades sassocia amb leliminació de mucositat blanquinosa. També es poden sentir “xiulets” amb la respiració (sibilàncies).
El més freqüent és que apareguin en relació amb els catarros, amb l’exercici oa les nits. També poden sorgir amb el riure, les emocions fortes, el fum o l’aire fred. En alguns nens l’asma s’associa a al·lèrgia a determinades substàncies (pèl d’animals, pòl·lens, àcars de la pols, etc.).
Els símptomes de l’asma poden aparèixer de forma lleu i més o menys mantinguts en el temps, o empitjorar i ser més importants en determinats moments. Això últim és conegut com a exacerbació o crisi asmàtica.

Què puc fer? Quan he de consultar?

Si el nen no està diagnosticat d’asma i presenta els símptomes característics, cal acudir al pediatre per ser avaluat.
El metge pot recomanar fer algunes proves per diagnosticar l’asma, com el mesurament del flux espiratori, una espirometria, radiografia de tòrax, estudi d’al·lèrgia, etc.
En el cas d’una crisi asmàtica cal administrar un tractament que obri els bronquis (broncodilatador). Si la dificultat respiratòria és molt important i al nen li costa caminar o parlar, està somnolent o irritable o necessita el broncodilatador cada menys de dues hores sense que noti milloria, necessita una valoració mèdica d’urgència.

Com és l’asma?

La gran majoria dels tractaments per a l’asma es fan servir de manera inhalada, és a dir, que s’aspiren perquè vagin directament al pulmó. Hi ha dos tipus de medicaments per a l’asma, uns serveixen per alleujar els símptomes en el moment que apareixen i altres per baixar la inflamació dels bronquis a poc a poc, disminuint la freqüència i la gravetat dels símptomes.
El tractament de la tos i la dificultat respiratòria consisteix a tornar a “obrir” els bronquis que s’han estret, amb broncodilatadors inhalats d’acció ràpida (salbutamol o terbutalina). El seu efecte és només transitori i poden ser suficients si els símptomes de l’asma són lleus-moderats i molt ocasionals. En alguns casos concrets pot estar indicat emprar inhaladors combinats de broncodilatador i antiinflamatori per alleugeriment dels símptomes.
Si la tos i la fatiga apareixen sovint cal administrar un tractament antiinflamatori de forma prolongada. Els més habituals són els corticoides inhalats (budesonida, fluticasona, mometasona, ciclosonida). Si no n’hi ha prou, poden associar-se a broncodilatadors d’acció perllongada (la seva acció dura 12-24 hores depenent del fàrmac emprat). Una altra opció antiinflamatòria són els anomenats antagonistes dels receptors dels leucotriens (montelukast), que es prenen en forma de sobres o pastilles. Hi ha altres tractaments més potents que només es fan servir en casos greus.
És convenient que els nens amb asma i les seves famílies tinguin un pla escrit amb el seu tractament habitual i amb recomanacions sobre què han de fer en el cas que el nen comenci amb tos o dificultat per respirar.

Com es pot prevenir?

És important evitar en tant que sigui possible els desencadenants de l’asma, com el fum del tabac o les substàncies a les quals el nen sigui al·lèrgic (pól·lens, pèl d’animals, pols, fongs de la humitat…).
És fonamental prendre la medicació anitinflamatòria cada dia (si li haguessin indicat) i utilitzar el dispositiu d’inhalació adequat per a l’edat del nen, segons les recomanacions del metge.
Si es confirma que és asmàtic, és possible que necessiteu tractament durant diversos mesos.
En general, els nens asmàtics poden fer exercici normalment amb l’única precaució d’evitar-ho quan estiguin amb una exacerbació. Si tenen símptomes d’asma amb l’esforç s’hauran d’administrar un broncodilatador i, en cas que passi amb freqüència, acudir al pediatre perquè valori si cal ajustar la medicació de base.

 

Font: Associació E

Què és l’asma?

L’asma és una malaltia respiratòria crònica molt freqüent durant la infància. Afecta aproximadament un de cada 10 nens, encara que hi ha variacions importants als diferents països i fins i tot entre províncies d’un mateix país. Es caracteritza per una inflamació dels bronquis (conductes pels quals circula l’aire als pulmons) i una tendència dels mateixos a estrènyer-se de forma transitòria (hiperreactivitat bronquial). Quan això passa, es produeix tos seca, sensació de manca d’aire i dificultat per respirar.

Quins són els símptomes característics de l’asma?

Els símptomes més típics són la tos seca i la dificultat per respirar que pot ser percebuda com a opressió al pit o sensació de falta d’aire (dispnea). La tos de vegades sassocia amb leliminació de mucositat blanquinosa. També es poden sentir “xiulets” amb la respiració (sibilàncies).
El més freqüent és que apareguin en relació amb els catarros, amb l’exercici oa les nits. També poden sorgir amb el riure, les emocions fortes, el fum o l’aire fred. En alguns nens l’asma s’associa a al·lèrgia a determinades substàncies (pèl d’animals, pòl·lens, àcars de la pols, etc.).
Els símptomes de l’asma poden aparèixer de forma lleu i més o menys mantinguts en el temps, o empitjorar i ser més importants en determinats moments. Això últim és conegut com a exacerbació o crisi asmàtica.

Què puc fer? Quan he de consultar?

Si el nen no està diagnosticat d’asma i presenta els símptomes característics, cal acudir al pediatre per ser avaluat.
El metge pot recomanar fer algunes proves per diagnosticar l’asma, com el mesurament del flux espiratori, una espirometria, radiografia de tòrax, estudi d’al·lèrgia, etc.
En el cas d’una crisi asmàtica cal administrar un tractament que obri els bronquis (broncodilatador). Si la dificultat respiratòria és molt important i al nen li costa caminar o parlar, està somnolent o irritable o necessita el broncodilatador cada menys de dues hores sense que noti milloria, necessita una valoració mèdica d’urgència.

Com és l’asma?

La gran majoria dels tractaments per a l’asma es fan servir de manera inhalada, és a dir, que s’aspiren perquè vagin directament al pulmó. Hi ha dos tipus de medicaments per a l’asma, uns serveixen per alleujar els símptomes en el moment que apareixen i altres per baixar la inflamació dels bronquis a poc a poc, disminuint la freqüència i la gravetat dels símptomes.
El tractament de la tos i la dificultat respiratòria consisteix a tornar a “obrir” els bronquis que s’han estret, amb broncodilatadors inhalats d’acció ràpida (salbutamol o terbutalina). El seu efecte és només transitori i poden ser suficients si els símptomes de l’asma són lleus-moderats i molt ocasionals. En alguns casos concrets pot estar indicat emprar inhaladors combinats de broncodilatador i antiinflamatori per alleugeriment dels símptomes.
Si la tos i la fatiga apareixen sovint cal administrar un tractament antiinflamatori de forma prolongada. Els més habituals són els corticoides inhalats (budesonida, fluticasona, mometasona, ciclosonida). Si no n’hi ha prou, poden associar-se a broncodilatadors d’acció perllongada (la seva acció dura 12-24 hores depenent del fàrmac emprat). Una altra opció antiinflamatòria són els anomenats antagonistes dels receptors dels leucotriens (montelukast), que es prenen en forma de sobres o pastilles. Hi ha altres tractaments més potents que només es fan servir en casos greus.
És convenient que els nens amb asma i les seves famílies tinguin un pla escrit amb el seu tractament habitual i amb recomanacions sobre què han de fer en el cas que el nen comenci amb tos o dificultat per respirar.

Com es pot prevenir?

És important evitar en tant que sigui possible els desencadenants de l’asma, com el fum del tabac o les substàncies a les quals el nen sigui al·lèrgic (pól·lens, pèl d’animals, pols, fongs de la humitat…).
És fonamental prendre la medicació anitinflamatòria cada dia (si li haguessin indicat) i utilitzar el dispositiu d’inhalació adequat per a l’edat del nen, segons les recomanacions del metge.
Si es confirma que és asmàtic, és possible que necessiteu tractament durant diversos mesos.
En general, els nens asmàtics poden fer exercici normalment amb l’única precaució d’evitar-ho quan estiguin amb una exacerbació. Si tenen símptomes d’asma amb l’esforç s’hauran d’administrar un broncodilatador i, en cas que passi amb freqüència, acudir al pediatre perquè valori si cal ajustar la medicació de base.

 

Font: Associació Espanyola de Pediatria