El mal de cap o cefalea és un símptoma que es presenta associat en moltes ocasions a malalties pròpies de la infància. No obstant això, els mals de cap independents d’aquests processos són freqüents i poden ser de diferents tipus (tensional, migranyós, posttraumàtic, etc.). Podem dir que fins a 50 de cada 1.000 nens en edat escolar pateixen cefalees amb una relativa freqüència. Alguns estudis afirmen, fins i tot, que el 69% dels nens han patit ja algun episodi important de cefalea abans dels 14 anys d’edat.
Quins factors produeixen el mal de cap?
Els factors emocionals tensionals (estrès, exàmens, problemes familiars …), provoquen una contractura muscular involuntària i mantinguda, que pot acabar produint la cefalea.
D’altra banda, certs aliments, com ara la xocolata, plàtans, formatges, fruits secs, etc., poden induir crisi de migranya. En l’actualitat, hi ha anàlisi per identificar els pacients sensibles a aquests factors i poder establir unes normes dietètiques específiques que millorin l’evolució de la migranya.
Altres possibles desencadenants poden ser els traumatismes cranials, l’exercici físic intens, canvis de ritme de son, fatiga, menstruació, exposició solar…
En el cas de les migranyes, aquests factors desencadenants poden actuar sobre una predisposició genètica heretada, produint les crisis. Cal tenir en compte que aproximadament el 75% dels nens migranyosos presenten antecedents familiars de primer grau i que ja s’han identificat diversos gens relacionats amb la migranya.
Quantes classes de mal de cap poden tenir els nens?
El tipus més freqüent és el mal de cap relacionat amb processos febrils i malalties generals. En aquests casos, la cefalea es limita a la durada de la malaltia causal, és benigna i es controla fàcilment amb analgèsics.
Les cefalees específiques no relacionades amb aquests processos es classifiquen, en línies generals, en tres grans grups: les tensionals, la migranya i les produïdes per lesions o malalties que afecten el sistema nerviós (cefalees orgàniques).
Quines característiques té la cefalea tensional?
Sol tractar-se d’un mal de llarga evolució. La freqüència dels episodis pot ser de dos o tres vegades per setmana i tendeix a cronificar en moltes casos, arribant a ser diària. Hi predomina a la tarda i sobretot quan el nen torna de l’escola. Durant generalment diverses hores i no cedeix fins que el noi se’n va a dormir i dorm o fins que se li administra un analgèsic, que sol donar bons resultats. És de tipus continu i localització frontal o difusa. El dolor s’intensifica en els ambients angoixants o amb soroll i en general no s’acompanya d’altres símptomes.
Com és la migranya en els nens?
La migranya és més freqüent en la infància que el que es creu generalment, i pot tenir certes característiques diferents de la migranya en l’edat adulta.
L’edat d’inici se situa principalment entre els 6 i els 10 anys. És molt habitual que un dels pares o algun altre familiar proper també pateixin migranyes. Els episodis són repetits (entre un o dos per setmana fins a un cada diversos mesos) i, entre ells, el nen sol trobar-se bé. L’horari predomina a la franja del vespre-nit, i el dolor dura entre una i dues hores, de vegades més. Sol localitzar-se en el front i, en menys ocasions i nens més grans, en un sol costat del cap. És un dolor més intens que el de la cefalea tensional, i sol interferir l’activitat de l’infant. El somni i el repòs en un lloc fosc i tranquil alleugen generalment el dolor. Gairebé sempre va acompanyada de falta de gana, dolor abdominal, nàusees i vòmits. De vegades, poden existir símptomes previs a l’inici de el dolor (aura), en forma d’alteracions visuals (taques negres o brillants) i sensacions de formigueig o pèrdua de força en les extremitats.
Quins símptomes són alarmants en la cefalea de l’infant?
Els mals de cap produïts per lesions cerebrals greus són poc freqüents pel que fa a l’total de les cefalees, però hi ha algunes característiques que poden indicar una malaltia neurològica seriosa.
És aconsellable acudir a un servei d’urgències si el dolor s’inicia molt bruscament i és molt intens, o quan s’associa a alteracions de l’nivell de consciència, a convulsions o a febre amb rigidesa de clatell.
En altres ocasions, no cal anar a urgències, però sí visitar com més aviat millor a la seva pediatre:
• Si el dolor és molt localitzat i sempre en el mateix punt
• Quan es desencadena o s’agreuja per la tos o els esternuts
• Quan augmenta la freqüència o la intensitat dels episodis
• Si s’evidencia algun canvi en les característiques de el dolor o en els símptomes acompanyants, comparats amb els episodis anteriors
Què pot fer el metge de l’infant davant d’un pacient amb cefalea?
El pediatre o el neuropediatre escriu la història clínica, anotant els antecedents i les característiques de la cefalea, i realitza una exploració clínica completa. Amb aquestes dades, ja es pot orientar un diagnòstic en moltes ocasions. Cal tenir en compte que la principal font d’informació per realitzar el diagnòstic són les característiques de la cefalea i, sovint, no cal fer proves complementàries. Aquestes han de ser reservades per als casos en què el metge sospiti l’existència d’alguna malaltia relacionada amb la cefalea.
Després d’establir el diagnòstic, es pauta el tractament més adequat (analgèsic i preventiu), segons el tipus de cefalea i la intensitat i freqüència dels episodis. Es dicten també una sèrie de mesures higiènic-dietètiques per minimitzar els factors desencadenants de les crisis. Finalment, es realitzen una sèrie de visites periòdiques per controlar l’evolució i la resposta a el tractament.
Quines mesures es poden prendre a casa per alleujar el mal de cap?
Si el dolor no és fort i no interfereix l’activitat de l’infant, només cal distreure’l amb una altra ocupació o permetre-li que descansi uns minuts. En cas que la cefalea sigui intensa, convé que dormi o que reposi en un lloc fosc i silenciós. Alguns nens experimenten milloria amb l’aplicació de compreses fredes al front.
Si es necessita l’administració d’analgèsics, aquests han de donar-se en els primers moments en què el pacient és capaç de reconèixer la cefalea. Es pot utilitzar paracetamol o ibuprofèn, sempre en les dosis i amb la pauta que indiqui el pediatre. El medicament sol administrar-se per via oral, però s’ha de recórrer als supositoris o als comprimits sublinguals si hi ha vòmits o nàusees. Aquestes dues vies també aporten una major rapidesa d’acció.
¿I per prevenir l’aparició dels episodis?
S’ha d’intentar identificar els possibles desencadenants de les crisis (disciplina escolar, exercici, dieta, etc.). Per a això és útil la confecció d’un “Diari de la cefalea” pels pares de l’infant, en el qual s’anoten les característiques dels episodis i la seva possible relació amb altres factors. Aquest “diari” serà de gran ajuda per al metge en el moment de fer el diagnòstic, així com per controlar l’evolució de la cefalea.
Un cop establert el diagnòstic, són aconsellables algunes mesures per disminuir la freqüència i la intensitat dels episodis. Si hi ha precipitants tensionals cal establir unes normes per a l’estudi, regular l’horari de son i proposar activitats extraescolars esportives o lúdiques per relaxar a l’infant. En el cas de les migranyes, pot ser beneficiós restringir la ingesta de formatge, fruits secs, xocolata, plàtans, conserves i embotits. En general, s’han d’intentar evitar els ambients tancats i angoixants, l’exposició perllongada a el sol sense protecció i els canvis bruscos de l’ritme de son.
En cas que aquestes iniciatives no millorin la freqüència i intensitat dels episodis, el pediatre o el neuropediatre proposarà un tractament analgèsic més específic i una medicació preventiva per espaiar les crisis de cefalea.
Dr. M.A. Hernández Latorre. Servei de Neurologia Pediàtrica. HM Nens. (Revisat en Set / 2021)
