Plantes medicinals

El món vegetal en el seu conjunt i per ell mateix ja mereix la màxima consideració d’un tresor molt valuós. Però si a més contemplem cada planta per separat i a fons, arribarem a la inevitable conclusió de considerar-la com un microcosmos enigmàtic.

És sorprenent com cada espècie vegetal manté en funcionament un veritable centre de producció i transformació, i que sincronitzant tot el seu metabolisme obté un rendiment apte per a perpetuar-se i per vèncer “adversitats corporals”.

Les plantes elaboren, fruit de la seva Fisiologia Vegetal i de molts i variats processos de Bioquímica Molecular, una gran quantitat de substàncies. Són realment principis actius dels quals, en moltes ocasions no en sabem la funció específica en la planta, però en canvi, la tradició popular o la moderna Farmacologia els fan vàlids per a resoldre malalties i disfuncions corporals en l’ésser humà.

Tradicionalment els Pediatres han vist i contrastat en algunes plantes un remei segur i eficaç per a guarir certes afeccions dels seus “petits pacients”, i actualment, modernes tendències han reforçat la preferència d’allò natural, motivant el llançament de la Fitoteràpia.

Això no significa que les plantes puguin utilitzar-se d’una manera indiscriminada sense la supervisió i el criteri d’un facultatiu. De fet, alguna està contraindicada en nens petits, com és el cas de la rosella, pel seu contingut en alcaloides.

Unes altres plantes tenen un estret marge terapèutic, i la seva dosificació requereix un cert rigor i exactitud.

Plantes aparentment innòcues com el fonoll, a dosis altes pot provocar convulsions. També en alguna ocasió amb l’ús indiscriminat de la farigola s’han descrit intoxicacions hepàtiques greus. Si, a més, considerem les drogues “naturals” d’abús o les temudes al.lèrgies, això ens pot deixar clar el perill que s’hi pot amagar en el regne vegetal.

S’ha de tenir en compte que tots els remeis, ja siguin naturals o no, tenen la seva dosificació adequada i davant qualsevol dubte, una consulta al metge o al farmacèutic ens assegurarà un correcte tractament i una correcta solució al problema orgànic que s’intenta resoldre.

Per posar un exemple, un bon ús de la til.la, la melissa, la flor de taronger, la camamilla, l’herba lluïsa, el comí; tindran uns suaus i beneficiosos efectes sedants, facilitant inclús l’eliminació d’espasmes i gasos en nens inquiets. Per aquests casos existeixen al mercat diverses preparacions amb associacions estandarditzades i valorades d’aquestes plantes o d’altres més adequades per casos diferents. L’èxit es troba en la correcta elecció.

Cal saber beneficiar-se d’un bon ús de les plantes medicinals, però especialment en nens és necessari el criteri adequat per cada cas. Davant el dubte consulteu sempre el metge o el farmacèutic. Tots en sortirem guanyant.

 

 

Última revisió i actualització Juny 2012