La llet materna constitueix l’alimentació natural del nadó (igual que la resta dels mamífers). La maternitat ens envaeix amb un instint de protecció i cura cap al nostre nadó, al seu torn el nadó neix amb un reflex de succió que li permetrà alimentar-se i sobreviure sota l’aixopluc de la seva mare, aleshores: per què sovint apareixen tantes dificultats durant la lactància?
Perquè donar el pit no és un acte instintiu sinó un art que s’aprèn. Abans que el teu bebè arribi, sembla que tot el que necessites fer és posar el bebè al pit, deixar que se subjecti, i llest. Però en realitat no és tan senzill. És veritat, alguns nadons van dret al pit i mai tenen cap problema. Però moltes de nosaltres hem necessitat una mica d’ajuda. En el passat, abans del segle XX, quan totes les mares alletaven i les famílies eren més fixes, se li demanava a la mare, l’àvia o la tia que ajudessin amb l’alletament i llavors tot fluïa de manera mes “natural”, els problemes de lactància semblaven no existir perquè es resolien ràpidament “en família” abans que arribessin a aclaparar. Lamentablement avui hem perdut aquesta comunitat de l’alletament i ens falten models propers a qui reflectir-nos als qui acudir en cas de necessitat.
Si estàs embarassada, tracta de pensar més enllà del part i del naixement del teu fill, pensa en els mesos d’alletament que t’esperen. L’embaràs és un bon moment per preparar-se, informar-se i armar la teva xarxa de suport. T’han dit algunes de les teves amigues “Vaig tractar d’alletar, però no va funcionar, em feia mal, no tenia prou llet; em sortia llet tot el temps, el meu nadó es quedava amb gana, etc.?” Moltes dones actualment tenen problemes al alletar i és important comptar amb recursos per superar-los. Has de saber quin és el comportament normal d’un nadó i reconèixer qualsevol problema potencial. Un exemple d’error habitual és creure que un bebè que no es desperta per alletar és un “bon bebè”. Pot resultar útil assistir a les reunions del grup de suport de la teva zona.
També és important que tinguis el suport i l’ajuda de la teva família i el teu entorn més proper; pot ser útil que t’acompanyin en aquesta preparació per estar ben informats i així evitar consells erronis que, sense voler-ho, poden dificultar encara més qualsevol problema que pugui sorgir.
També serà convenient, si has decidit donar a llum en un centre sanitari, triar de preferència un hospital IHAN, però com a Espanya hi ha encara molt poquets amb aquest guardó, intenta almenys que tingui una política de suport a la Lactància Materna (pell amb pell només néixer, fins i tot en les cesàries; internament conjunta les 24 hores, no donar xumets ni biberons, etc).
És excepcional que una dona tingui algun problema al pit que impedeixi l’alletament, les proves que es fan abans del naixement del nen no serveixen, i tampoc cal preparar l’pit abans del part de cap manera, no importa si els pits són grans o petits o si els mugrons són sortints, plans o invertits, els tractaments durant l’embaràs solen ser ineficaços i més poden preocupar o atabalar sense necessitat. Cal tenir confiança absoluta perquè l’espècie humana ha subsistit gràcies a que les dones són capaces d’alletar. L’important és que confiïs en la teva capacitat per alimentar el teu fill (totes les dones podem fer-ho!), Que t’informis de com seran i que has de fer en els primers dies i que sàpigues a on acudir en el cas que sorgís alguna dificultat.
Alletar és una de les coses més importants que pots fer pel teu nadó i és una experiència meravellosa que cap mare s’hauria de perdre, molt menys per desinformació o per no trobar el suport adequat. Si estàs embarassada o ets una mare recent que està tenint problemes amb la lactància, no dubtis ni retardis demanar ajuda.
Dra. Paula Rodríguez Alessi, pediatra, consultora de lactància materna i responsable del Grup de Lactància de la Fundació Hospital de Nens.
