Crisis convulsives desencadenades per un procés febril agut. Es manifesta amb pèrdua de consciència a la que s’uneix una afectació motora.
· Què són les convulsions febrils ?
· Com pot manifestar-se una convulsió febril?
· Són molt comuns les convulsions febrils?
· Quan es produeixen?
· Quines malalties les produeixen?
· Poden repetir-se?
· Són les convulsions febrils perjudicials?
· Si un nen té una convulsió febril vol dir que tindrà epilèpsia?
· Què he de fer si el meu fill esta convulsionat?
· Com tractar una convulsió febril?
· Com prevenir una convulsió febril?
Què són les convulsions febrils?
Les convulsions febrils es defineixen com crisis convulsives desencadenades per un procés febril agut i amb relació a l’edat, sense evidència d’infecció del Sistema Nerviós o una altra causa intracranial definida.
Com pot manifestar-se una convulsió febril?
La convulsió febril es manifesta amb perduda de consciència a la que s’uneix una afectació motora (grups musculars) de diferents formes:
· Moviments bruscos i repetits de les extremitats, braços i cames, en forma de sacsejades més o menys rítmiques.
· Rigidesa de tot o part del cos.
· Absència total de moviments, amb flacciditat generalitzada.
Poden anar acompanyades de moviments de xuclar els llavis, llavis blaus, desviació de la mirada o mirada fixa, una micció o defecació involuntària.
La majoria de les convulsions duren un minut o dos, encara que algunes poden ser tan breus com alguns segons i altres poden durar més de 15 minuts.
Posteriorment a la convulsió el nen pot quedar adormit.
Són molt comuns les convulsions febrils?
Constitueixen el trastorn convulsiu més freqüent de la infància. Es presenten en el 2 al 5% de tots els nens.
Apareixen entre els 6 mesos i els 6 anys, amb una incidència més gran entre els 18 mesos i els 2,5 anys.
Sols un 15% es presenten després dels quatre anys i/o abans dels sis mesos, essent més freqüent en els nens que en les nenes.
En la meitat dels pacients existeixen antecedents familiars del mateix procés.
Quan es produeixen?
Es presenten habitualment coincidint amb l’elevació brusca de febre, per damunt de 38,5ºC, habitualment en el primer dia de la malaltia.
Els nens amb temperatures altes són més propensos, possiblement la rapidesa en la seva elevació és el factor. S’ha de tenir en compte, però, que les convulsions poden ocórrer abans que s’assoleixi el pic màxim o després de assolir-lo.
Quines malalties les produeixen?
Qualsevol procés febril en un nen predisposat pot originar-la encara que és més freqüent en les infeccions víriques de les vies respiratòries altes i en les infeccions bacterianes d’aparell respiratori, digestiu i genitourinari; també s’ha observat en l’Exantema Sobtat i coincidint amb la vacunació (sobretot la vacuna de la Tos ferina cel·lular i del Xarampió tenen una incidència més alta de provocar convulsions febrils).
Poden repetir-se?
Gairebé una tercera part dels nens que pateixen convulsions febrils tenen alguna recurrència, i almenys el 15 %, més d’una.
Hi ha alguns factors que semblen augmentar el risc dels nens a patir convulsions febrils recurrents:
· La primera convulsió febril a edat primerenca.
· Història familiar de convulsions febrils o afebrils.
· Aparició de convulsions febrils amb temperatura no excessivament elevades.
· Convulsions febrils inicials prolongades.
Són les convulsions febrils perjudicials?
Les famílies que presencien per primera vegada una convulsió febril habitualment tenen la sensació de mort imminent del nen/a, per sort no es correspon amb la realitat ja que les convulsions febrils típiques són inofensives.
Les convulsions febrils no causen dany cerebral, no deixant per tant, seqüeles sobre la intel·ligència ni sobre l’aparell locomotor.
Les convulsions febrils no són epilèptiques.
El nen amb convulsions febrils ha de portar una vida absolutament normal.
Si un nen té una convulsió febril vol dir que tindrà epilèpsia?
No. La possibilitat de que un nen/a estigui afectat d’Epilèpsia és quelcom més alta entre els nens/es que tenen convulsions febrils. El risc d’estar afectat d’Epilèpsia si es tenen convulsions febrils és del 2-4%.
La possibilitat de no estar afectat d’epilèpsia és més alta del 95%.
A més a més, existeixen uns factors de risc que incrementen de forma notable les possibilitats d’estar afectat d’Epilèpsia, com les convulsions febrils atípiques o complexes, la anormalitat neurològica prèvia, i la història familiar d’Epilèpsia.
La indicació de practicar un electroencefalograma o altres exploracions complementàries és per a aquells casos en que les convulsions febrils siguin atípiques o sent típiques siguin repetitives.
Què he de fer si el meu fill esta convulsionat?
· El més important i difícil és intentar mantenir la calma. La majoria de les convulsions paren per si mateixes en uns minuts.
· Jeure al nen boca a munt en el sòl o en un lloc on no pugui prendre mal ( evitar cops, caigudes, retirar objectes).
· Col·locar el cap de costat per si de cas vomita.
· Retirar tot el que tingui a la boca (caramel, mucositat).
· Despullar al nen. Treure l’excés d’abric.
· Una vegada finalitzada la convulsió el nen ha de ser portat a un metge per determinar la causa de la febre.
· Si la convulsió es prolonga més de 3 – 5 minuts, decidir el trasllat a un Centre Mèdic on se’l pugui atendre. Evitar les precipitacions conduint, pot ser molt més greu el patir un accident de trànsit que la convulsió febril.
Com tractar una convulsió febril?
· Prendre mesures per combatre la febre:
1) Mesures físiques (suprimir roba, aplicació de tovalloles
mullades en aigua sobre el cos).
2) Antipirètics via rectal. (Paracetamol). No donar medicaments per
la boca si el nen està inconscient.
· En aquells casos en que les convulsions siguin repetides, els pediatres solen indicar que les famílies disposin en el domicili de diacepam rectal. La seva utilització i la dosificació han de ser explicades pel pediatre o Neuropediatre que indiqui la medicació.
Com prevenir una convulsió febril?
Molts dels pacients afectats de convulsions febrils no necessitaran més tractament que el d’unes cures especials durant el transcurs dels processos que cursin amb febre, amb l’administració d’antitèrmics de forma reglada.
El donar tractament preventiu és un tema controvertit i no hi ha evidència clara de que disminueixi el risc d’epilèpsia, encara que si sembla prevenir les recurrències de les convulsions febrils, sempre prenent com norma que el risc de recurrència de les crisis sigui més gran que el dels efectes adversos que pugui produir la medicació. El seu pediatre o neuropediatre valorarà la necessitat d’aquesta prevenció.
Revisat i actualitzat el Novembre del 2007