La infecció per virus Zika és una malaltia emergent, ja que ha aparegut de forma més manifesta en els últims 20 anys. Igualment ha passat amb el ckikungunya. Les dues malalties estan produïdes per virus de la família dels arbovirus, igual que el dengue, que és una malaltia reemergent.
Els arbovirus són virus que es transmeten per artròpodes, sent els més comuns, els mosquits. Els mosquits transmeten totes aquestes infeccions a través de les picades.
Dins dels arbovirus el vector biològic de diversos virus com el dengue, la febre groga, el chikingunya i el zika és l’Aedes aegypti. És un mosquit que s’estableix en vivers d’aigües netes. En l’última dècada és conegut en el nostre medi ja que l’Aedes aegypti és “cusí germà” del mosquit tigre, que resideix a la conca mediterrània.
El virus Zika s’aïlla per primera vegada en 1947 en els boscos de Zika (Uganda) en un mico Rhesus. La infecció per humans es va demostrar en 1952.
A finals del 2007 s’havien reportat casos esporàdics a Àfrica i Àsia. Durant el 2015 s’ha detectat la transmissió autòctona del virus amb un nombre creixent de casos a Llatinoamèrica. Al juliol de 2015, el Brasil va notificar una associació entre la infecció pel virus Zika i la síndrome de Guillain-Barré. A l’octubre del mateix any, es va establir l’associació amb microcefàlia en els fetus i nadons.
El virus Zika es transmet a través de la picada del mosquit. També és possible la transmissió sexual a partir de persones infectades pel virus. El virus es manté durant més de 60 dies al semen, i en aquest fluid té una càrrega viral molt superior a la present en sang i orina.
La infecció s’incuba durant 3-12 dies. Posteriorment apareix la malaltia, tot i que és asimptomàtica en el 75% de les persones. És una infecció amb freqüència lleu i els símptomes són similars -tot i que de diferent intensitat- als que ocorren amb el dengue i el chikungunya.
Els símptomes de la infecció pel virus Zika consisteixen en febre, lesions a la pell, dolor muscular i articular, malestar i cefalea.
Quin és el principal risc?
El principal risc sembla estar relacionat amb l’arribada de viatgers infectats procedents d’àrees endèmiques, on hi ha presència del vector competent per disseminar el virus, en aquest cas el mosquit tigre.
La zona mediterrània és una zona de turisme, d’elevada densitat de població i on ja fa anys que circula el mosquit tigre, amb dificultats per al seu control. Això ens fa pensar que existeix la possibilitat de tenir casos autòctons.
L’impacte greu està relacionat per la relació entre el virus de la Zika i la microcefàlia en els nadons, ja que és un factor que sol estar associat a alteracions en el neurodesenvolupament dels nens.
La propera celebració dels Jocs Olímpics a Brasil origina cert temor a les autoritats sanitàries. L’OMS va expressar fa uns dies les seves recomanacions en un comunicat.
Situació actual
A Catalunya s’han detectat entre l’1 de gener de 2016 i l’1 de juliol de 2016, 79 casos importats de la infecció per Zika. Tots ells tenen antecedents de viatges a Amèrica del Sud i Central.
A Espanya, s’han detectat 176 casos, incloent dones embarassades.
En els últims dies s’ha detectat un cas d’infecció per transmissió sexual a una dona resident a Madrid. La seva parella va viatjar a països on hi ha transmissió de malaltia i va passar la infecció.
El virus Zika en Pediatria
Com una de les principals conseqüències de la infecció per aquest virus és la microcefàlia, el control de la malaltia en embarassades i nadons és necessària.
S’estableix el control en nadons de mares procedents de zones endèmiques amb evidència documentada d’infecció per virus Zika per laboratori o en nadons amb microcefàlia prenatal d’origen desconegut.
Si hi ha microcefàlia o sospita de malformació del sistema nerviós central, cal aprofundir l’estudi (neuroimatge) i fer una valoració oftalmològica i auditiva, així com un seguiment neurològic.
En els nadons en els que les proves microbiològiques i l’ecografia hagi estat normal, però la mare ha tingut la infecció, s’ha de fer un seguiment dels anticossos, valoració del perímetre cefàlic i una avaluació del neurodesenvolupament, l’audició i la visió.
Actualment hi ha evidència de la transmissió vertical (de mare a nadó) durant l’embaràs i el part. Encara que s’ha aïllat el virus a la llet materna, no s’ha demostrat la transmissió de la infecció a través de l’alletament, de manera que no es desaconsella deixar la lactància.
Prevenció de la infecció
La principal mesura és evitar les picades d’insecte. Per a això s’ha de cobrir el cos amb roba adequada i utilitzar repel·lents. L’ús de l’aire condicionat també protegeix.
Per a dones que vulguin quedar-se embarassades es recomana:
– Esperar 2 mesos després de tornar d’una àrea endèmica
– Esperar 6 mesos si la parella va presentar símptomes de malaltia
En una dona embarassada, si la parella torna d’una zona endèmica, es recomana utilitzar preservatiu durant la resta de l’embaràs.
A banda de l’afectació fetal, no s’han vist més complicacions de la infecció per zika a la infància (afectació per picada directa del mosquit), de forma que els nens i les nenes tenen una infecció similar a la de l’adult.
Dr. Reyes i Dra. Arce. Servei d’Urgències Pediatria
