Vacuna contra el pneumococ

De vegades sentir parlar d’aquest microbi pot semblar que es parla d’un desconegut. Res més fals. Les infeccions pel pneumococ son una de les principals causes de mort dels infants dels països de renda baixa. En els països de renda alta, el problema d’aquestes infeccions es polaritza principalment en els dos extrems de la vida. Els infants menors de 2 anys i als majors de 65. En el grup dels infants la mortalitat es baixa i associada fonamentalment a meningitis. No obstant també es produeixen bacterièmies . En els adults la pneumònia és la principal causa de mort. 

Encara que la meningitis per pneumococ és poc freqüent( menys d’1 cas per cada 100000 persones) , és mortal en més o menys 1 de cada 10 casos infantil. Amb possibilitat important de seqüeles en els casos que sobreviuen. Seqüeles cerebrals i sordesa que comportaran limitacions importants a la seva vida escolar i adulta.

A l’actualitat hi ha descrits 93 serotips del bacteri, amb diferent capacitat patògena i invasiva,  per colonitzar la nasofaringe i de resistència als antibiòtics.  La transmissió és de persona a persona per contacte  directe. El fet de la resistència antibiòtica pot fer difícil tractar infeccions greus com les meningitis. Això encara fa més important la prevenció.

La vacuna del pneumococ s’ha  preparat en relació als serotips que més freqüentment provocaven malaltia invasiva . En un primer moment, des de l’any 2000,  només era per 7 serotips, a l’actualitat n’existeixen enfront de 10 i 13 serotips. La introducció de la mateixa ha aconseguit  diferents objectius :

a)    Reducció de malaltia invasiva per serotips inclosos a la vacuna.
b)    Reducció parcial de les malalties no invasives.
c)    Reducció del nivell de colonització nasofaríngia per serotips vacunals.
d)    Reducció de colonització per serotips resistents.
e)    Immunitat de grup, quan s’aplica de forma sistemàtica a la població menor de 5 anys amb reducció de malaltia en no vacunats.

Aconseguir aquests èxits amb la gravetat de les meningitis pneumocòcciques son motiu suficient per aconsellar la vacunació dels nostres infants des dels primers mesos de vida. Cal recordar la gravetat marcada per sota dels 2 anys, moment en que es sociabilitza l’ infant a les llars, on hi ha facilitat de transmissió del pneumococs per la proximitat entre ells amb els jocs i la repetició de malalties víriques respiratòries que poden afavorir la invasió de bacteris colonitzadors de la faringi com és el pneumococ, en períodes d’hivern i principi de primavera .

La possibilitat que es produeixi un reemplaçament de serotips més habituals per una altres pel fet de les vacunes ha de fer que s’estigui atent als possibles canvis per administrar noves dosis vacunals amb les noves vacunes que apareguin en un futur, com ha succeït amb els infants vacunats inicialment amb la que només tenia 7 serotips.

Article original del Dr. Martínez Roig, pediatra especialista en Malalties Infeccioses i consultor clínic de la Fundació Hospital de Nens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *