Què són?
En els últims anys ha augmentat notablement la freqüència de nens que tenen molluscum contagiós. Es tracta d’unes petites lesions del color de la pell, com petites verrugues brillants que poden aparèixer en qualsevol zona del cos. Són produïdes per un virus i sembla que la via de propagació preferent, encara que no exclusiva, és l’aigua de les piscines. Els pacients amb atòpia són especialment susceptibles, sent els molluscum, en aquests casos, més difícils de combatre, possiblement perquè el rascat que caracteritza la malaltia ajuda a la seva propagació.
Com tractar-lo?
Tot i ser un procés benigne sol ser un motiu freqüent de consulta en dermatologia pediàtrica. Cal saber que es tracta d’un quadre que es resol per sí mateix, però el període d’eliminació espontani és molt variable, i pot ser de més de 12 mesos. Per això, i fonamentalment per motius epidemiològics (contagi entre germans, piscines, esports de contacte físic ….) es trobarà que el seu pediatre o el seu dermatòleg li recomanarà eliminar les lesions. Existeixen diverses tècniques possibles. Els dermatòlegs pediàtrics solem preferir la tècnica de raspat o curetatge mitjançant cullereta quirúrgica. És una tècnica ràpida, neta, tolerable i que els dermatòlegs utilitzem a la perfecció. Es pot facilitar el curetatge mitjançant l’aplicació prèvia de crema anestèsica, sempre després valoració i prescripció pel metge o infermeria, ja que els anestèsics tòpics no estan exempts de risc.
Els molluscum es poden eliminar també amb l’aplicació tòpica d’alguna substància àcida o càustica sobre les lesions. Pot administrar-se en consulta o en domicili. L’avantatge és que inicialment el nen no sent molèsties. En contrapartida solen ser substàncies agressives localment i que produeixen cremada i irritació, mal tolerada amb posterioritat i que fa que el nen es rasqui, amb el conseqüent risc d’infecció, propagació i mala cicatrització. S’empren en casos localitzats o de difícil accés.
L’aplicació de mètodes tèrmics (fred o calor) està contraindicada per al tractament dels molluscum, ja que el risc de seqüela és molt elevat.
Es poden prevenir?
Es desconeix exactament la seva via de transmissió, amb la qual cosa tampoc es poden donar consells necessaris en quant a la seva prevenció. S’aconsella dutxar als nens després d’activitats aquàtiques i que no comparteixin banyeres ni tovalloles. La pell deshidratada sembla més propensa a l’adquisició del virus, de manera que pot ser recomanable utilitzar cremes emol • lients cada dia. L’administració de fàrmacs immunoestimulants per ajudar a les “pròpies defenses” ha de ser supervisada sempre pel seu metge.
Dra. M. Isabel Martínez de Pablo. Servei de Dermatologia de la Fundació Hospital de Nens