Fa unes setmanes, us vam informar de la incorporació a la Fundació del Dr Antoni Martínez Roig, especialista en Malalties Infeccioses. En aquesta entrevista, el Dr Martínez Roig ens parla de les malalties infeccioses emergents, un seriós problema de salut pública que afecta la nostra població infantil.
|
| Imatge de la pàgina enpositivo.com |
Què són les malalties infeccioses emergents?
L’any 1992 , l’Institut of Medicine dels Estats Units va definir el concepte de malalties emergents com aquelles infeccions noves, reemergents o amb resistència als medicaments, la incidència de les quals ha augmentat en els éssers humans en les dues últimes dècades o que és probable que augmentin en un futur.
La malaltia infecciosa emergent apareix quan es donen una o vàries de les circumstàncies següents: a) evolució dins d’una població bacteriana d’una nova soca que supera les defenses naturals; b) expansió de la seva àrea per migracions humanes o del vector; c) implantació d’un agent en una espècie nova; d) circumstàncies socials; e) abús d’antibiòtics; f) globalització amb possibilitat de viatges ràpids de vectors fora del lloc habitual; g) pràctiques hiperhigièniques en països d’alta renda; h) transfusions i empelts de teixits.
Però cal pensar també en les malalties infeccioses reemergents, que són les que ja existien prèviament, que estaven sota control o amb un tractament eficaç i que en un moment donat tenen un augment constant de la freqüència i la mortalitat
Quines són principals les malalties infeccioses emergents en el nostre entorn?
En el nostre entorn hi ha un grup de malalties que cal considerar com emergents o reemergents. Sigui per que numèricament han augmentat o per que simplement el pediatre les ha d’incloure en els seus diagnòstics diferencials quan abans no era així. Són el xarampió, la tos ferina, la tuberculosi, el dengue, la malatia de Chagas, la malaltia pneumocòccica, les infeccions comunitàries produïdes per microorganismes productors de β-lactamases plasmídiques d’espectre extens o les nosocomials productores de carbepenemases, les variacions de la grip i les infeccions per estafilococ resistent a la meticil•lina.
Quin o quins són els motius d’aquest increment de casos?
Són variats i podríem dir diferents en gairebé cadascuna de les malalties. En el xarampió per exemple pot haver diferents causes com són l’increment de població que no segueix adequadament els calendaris vacunals, el fet de que existeixi una generació de vacunats incrementa la possibilitat d’infecció a la següents al durar menys la protecció vacunal que la de la malaltia salvatge sense que s’hagin produït canvis significatius en el moments de vacunació d’aquests noves generacions, els moviments humans provinents de països amb menor taxa de vacunats, entre d’altres.
La tos ferina també es podria dir que hi ha diferents motius com són el desplaçament de la malaltia cap a l’edat adulta i no revacunar convenientment als adolescents i adults. Aquest fet fa que el lactant menor de 6 mesos, susceptible per no tenir encara la vacunació completa es pugui contagiar. Però també es parla de la menor protecció de la vacunes acel•lulars, que s’utilitzen actualment, enfront de les senceres que s’utilitzaven fa dècades. A l’hora el microorganisme es defensa amb modificacions genètiques amb influència sobre les toxines i amb menor efectivitat de les vacunes existents.
La tuberculosi ha augmentat en determinats grups socials per les condicions sociosanitàries deficitàries en que viuen i reactiven la infecció que tenen, donant lloc a la malaltia amb el risc de disseminar per l’amuntegament social amb que viuen. La tuberculosi és una malaltia que durant un temps permet fer la vida habitual amb el risc d’escampar el bacil que això comporta. Un dels fets preocupants és l’aparició cada vegada més elevada i arreu de bacils amb resistència extensa.
La pressió selectiva que han fet els antibiòtics entre l’espècie humana i algunes d’animals, la cadena alimentària, les infeccions nosocomials i els viatges internacionals han permès que determinats microorganismes que només actuaven en els hospitals es detectin a les infeccions comunitàries com són els productors de β-lactamases plasmídiques d’espectre extens. L’existència de portadors fecals sans permet la transmissió interpersonal i disseminar a l’entorn. Els tractaments antibiòtics han tingut un paper afavoridor de la mateixa manera que en l’aparició de les cefamicinases i carbapenemases.
En quant a la malaltia pneumocòccica cal dir que és un microorganismes amb variacions epidemiològiques cícliques . Tant en quant als serotips causants com a la variació clonal. La introducció de la vacuna conjugada ha contribuït a un cert reemplaçament de serotips. La política de prescripció indiscriminada d’antibiòtics a les infeccions respiratòries ha contribuït a les multiresistències existents.
En quant a dengue i malaltia de Chagas són d’aquestes malalties, que el pediatre hi ha de pensar quan visita persones arribades de països on són prevalents i a la simptomatologia de les quals nosaltres no hi estem acostumats.
L’estafilococ resistent a meticil•lina és un vell conegut ja que va ser descrit el 1961.Malgrat això la seva presència arreu del mon és diferent. Cal diferenciar el nosocomial, existent entre nosaltres des de fa temps i el comunitari de baixa presència encara, però que també cal tenir present en infeccions cutànies i òssies.
Quina d’aquestes malalties té una major incidència en la població infantil que a l’adulta?
De les malalties esmentades tal vegada és el xarampió el que marca aquest fet. Hi ha una població susceptible , no vacunada, entre els 6 i 12 mesos que acostuma a ser la causa.
La malaltia pneumocòccica també és més freqüent a la infància , període en el que les infeccions respiratòries víriques són molt més freqüents i poden deixar un camí afavoridor a la colonització o invasió per part del pneumococ
La resta, diríem que probablement són més freqüents a l’adult, però amb fets com la gravetat de la tos ferina en els primers 6 mesos, la malaltia congènita del Chagas, les formes disseminades de tuberculosi en el primer any de vida que fan que es valori molt la incidència infantil.
(Continuarà)
