(Segona part de l’entrevista al Dr. Martínez Roig)
Imatge de la pàgina enpositivo.com |
En el cas del Chagas en el període neonatal pot ser asimptomàtic en un 60 a 90 per cent dels casos, però a la resta pot presentar baix pes, test d’Apgar baix, febre o hipotèrmia, limfadenopatia, hepatoesplenomegàlia, icterícia, hemorràgies cutànies, signes de meningoencefalitis, signes de miocarditis, o destret respiratori. S’utilitza el nifurtimox i beznidazol com a tractament.
Quins són els mecanismes de contagi?
Diferenciarem les malalties que tenen vacunes de les que no. De les que hi ha vacunes podríem dir que pel xarampió cal valorar quina és l’edat idònia de fer la primovacunació i revacunar segons el moment de la primera dosi. És possible que calgui avançar l’edat de la primovacunació pel fet que es comentava de que la immunitat vacunal transmesa per la mare pot ser més curta en el fill de mare vacunada que en el filla de mare que ha passat la malaltia. Cal fer un estudi de contactes amb profilaxi dels mateixos i tractament del cas índex.
En el cas de la tos ferina cal revacunar a l’adolescent i a l’adult. Si aquesta no és la política cal com a mínim fer l’efecte niu de vacunar a l’embarassada en el tercer trimestre amb vacunació dels adults de l’entorn. Malgrat tot cal redifinir quina es la vacuna idònia.
En el cas de la malaltia pneumocòccica cal aplicar la vacuna conjugada amb més serotips amb la possibilitat de que al cap d’un temps facin reemplaçament per part de nous serotips.
En el cas de la tuberculosi cal fer un diagnòstic precoç dels malalts amb estudi de contactes amb les profilaxi d’exposició pertinents i els tractaments de les infeccions latents descobertes a l’estudi.
En el cas de les malalties produïdes per microorganismes productors d’enzims que afavoreixen les resistències cal fer unes correctes polítiques d’utilització dels antibiòtics per no afavorir la seva presència. Cal ser acurats en els diagnòstics, utilitzar antibiòtics amb el menor espectre possible i aconseguir una adherència al tractament. En el cas dels portadors sans d’aquests microorganismes cal extremar les mesures d’higiene de mans , en especial abans de la manipulació d’aliments.
En el cas de les malalties transmeses per vectors ( mosquits) , serà la lluita contra les picades amb mosquiteres o repel•lents de mosquits.