Bronquiolitis: la principal epidèmia pediàtrica

Des de fa un mes, quan amb l’arribada dels primers freds de la tardor, vam començar a diagnosticar infants afectats de bronquiolitis, l’augment dels casos ha anat en augment. Sense haver arribat encara al moment de major incidència en aquesta tardor -hivern, un percentatge important dels infants que atenem i dels que estan hospitalitzats, ho estan per aquest motiu.

La bronquiolitis és una infecció de la via respiratòria de mida petita, els anomenats bronquiols, originant uns símptomes que de vegades són indistingibles de les conegudes bronquitis.

La peculiaritat de la bronquiolitis és que afecta nens més petits, típicament lactants menors de 12 mesos.

Els responsables són virus sent el més prevalent el virus respiratori sincitial (VRS), propi dels mesos freds de l’any. Tant aquest virus com altres causants de les bronquiolitis, en nens més grans o adults poden causar tan sols un refredat. Malgrat això en els nens més petits, la immaduresa de l’arbre respiratori predisposa a una infecció de la via respiratòria alta.

 
 
Els nens amb bronquiolitis solen iniciar els símptomes com un quadre catarral. Progressivament s’anirà afegint dificultat respiratòria creixent i en molts casos febre i dificultats per a l’alimentació. El tractament que se sol intentar a nivell domiciliari són els broncodilatadors com el salbutamol. Quan el nadó necessita ingressar el pilar del tractament – i això ha estat així sempre ….- és l’oxigen. Alguns tractaments coadjuvants com l’adrenalina nebulitzada, la fisioteràpia respiratòria i el tractament de suport (hidratació , adequada nutrició ,etc ) resulten també d’ajuda.
 
La majoria de nadons tindran un quadre lleu que podran tractar al seu domicili. En casa és interessant no estar exposat a fum de tabac – en realitat això també sense bronquiolitis – , realitzar una alimentació fraccionada, evitar la concurrència de moltes persones i optar per un ambient relaxat i tranquil.
 
Cada cas és diferent, i hi ha alguns factors de risc com ara una edat molt petita (menors de 6-8 setmanes ) o l’antecedent de prematuritat , que es tindran en compte . El teu pediatre t’indicarà quin tipus de control és necessari en el cas del teu fill.
 
És convenient consultar de forma urgent si :
– Augmenta molt el treball respiratori i s’observa com la freqüència respiratòria s’accelera i es marquen les costelles al respirar.
– Presenta un pic elevat de febre.
– Té canvis de coloració a la pell: pal · lidesa o color blavós .
– Està molt irritable i queixós o amb tendència a dormir més.
– Rebutja l’aliment, menjant la meitat o menys del que és habitual .
– S’observa que realitza una pausa respiratòria.
– Té antecedents de malaltia en el període neonatal o va néixer abans d’hora.
 
Més informació en aquest link.
 
Article de la Dra. Amalia Arce, responsable de E-salut i pediatra d’Urgències i Consulta Externa. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *