El món està ben girat. El psicòleg Dan Kiley va descriure la Síndrome de Peter Pan com aquell conjunt de trets que té aquella persona que no sap o no pot renunciar a ser fill per començar a ser pare i es resisteix a créixer.
Caldrà buscar un nom per a un altre síndrome, aquell pel qual els nens volen desfer-se de la seva infància per passar com més aviat millor a la vida d’adult.
M’explico. Al voltant del 90% dels nens tenen mòbil als 10 anys, fumen i beuen alcohol als 13 anys, augmenten cada dia que passa el nombre de joves que tenen sexe abans dels 16 anys, i el més sorprenent: l’altre dia vaig llegir que s’han posat de moda sabates de taló per a nenes de només 6 anys, amb els problemes d’esquena que apareixeran més tard o més d’hora en aquestes nenes.
Els psicòlegs ja anuncien que no cremar totes les etapes de la infància pot provocar problemes a la maduresa. Tinc la sensació que fa 30 anys la vida es vivia d’una manera més lenta, vaig llegir d’una amiga a Facebook i cito textualment “Si vas créixer amb menjar casolà, muntaves en bicicleta sense casc, tenies una TV amb dos canals i calia aixecar-se per canviar, rebobinar les cintes amb un boli, sorties amb 100 pessetes, jugaves al carrer, usaves la roba que heretaves dels teus germans, respectaves els teus profes i els tenies afecte, probablement hauràs sortit normal “.
Sembla que estic parlant de la prehistòria. M’agradaria que aquests nens que tenen el seu iphone, el seu ipad, el seu ipod, les seves vacances on més lluny millor, la seva playstation, la seva PSP, el seu ordinador portàtil, la seva televisió a l’habitació, els seus 300 amics virtuals a Facebook, realment siguin persones normals quan arribin a l’etapa adulta.
Entrada escrita pel Dr. Casanovas, pediatra d'Urgències del Hospital de Nens