Dins de la consulta del pediatre, els aspectes relacionats amb l’aparell locomotor són motiu de preocupació freqüent per part de les famílies. Frases com “Quan camina, fica un peu cap a dins” o “miri-li bé els peus perquè jo a la seva edat – 3 anys-, tenia els peus plans” solen ser habituals durant les visites de control anuals.
Per sort, la majoria d’aquests defectes solen ser petites deformitats sense significat patològic i que, amb el creixement del nen, la majoria es corregeix de forma espontània. També és cert que un petit percentatge de pacients pot presentar patologies més severes que requeriran la indicació de tractament ortopèdic i fins i tot quirúrgic.
Cada edat i cada zona anatòmica tenen unes característiques específiques que determinen la presència d’unes o altres deformitats.
Peu pla
Els peus plans són, amb diferència, un dels motius de consulta més freqüents en ortopèdia infantil. En la majoria dels casos, es tracta d’una deformitat fisiològica normal fins als 4 ó 5 anys d’edat. Aquesta és deguda a la laxitud dels lligaments que subjecten les articulacions i la persistència de greix subcutani en la volta plantar del peu. Parlem de peu pla lax. Per diferenciar-lo d’un peu pla patològic, observarem el peu en repòs, sense suport, on apreciarem com l’arc plantar és perfectament identificable. En suport, el peu pla lax pot mostrar una actitud en valg (amb el taló cap a fora). Aquest tipus de peu pla no requereix tractament ortopèdic i, en tot cas, el pacient pot realitzar senzills exercicis com caminar descalç de puntetes per reforçar la musculatura de l’arc plantar. En ocasions, si l’actitud en valg és molt marcada poden estar indicades plantilles que millorin el suport del peu mentre aquest acaba de prendre la seva forma definitiva.
|
Peu normal |
|
Peu pla valg |
A diferència del peu pla lax, el peu pla patològic presenta una deformitat permanent deguda a la mala posició d’algun dels elements que formen l’estructura òssia del peu. En aquest cas, la solució inclou des de tractaments ortopèdics fins a intervencions quirúrgiques. El peu pla astràgal vertical i el peu paralític són exemples de peus plans patològics.
|
Peu pla patològic |
Peu cavus
El peu cavus és una malformació produïda per un augment excessiu de la volta plantar. Encara que menys freqüent que el peu pla, és també un motiu de consulta habitual en la visita al pediatre. El peu cavus pot estar associat a patologia neurològica diversa (per exemple, paràlisi cerebral) encara que, un cop descartada, parlem de peu cavus idiopàtic o de causa desconeguda associat freqüentment a dits en urpa i presentant un elevat component familiar.
Igual que el peu pla, el peu cavus sol ser ben tolerat pels nens que ho pateixen i, per tant, el tractament s’ha de plantejar quan aquest ocasioni dolor. El tractament inclou des d’exercicis d’estirament a plantilles per millorar el suport plantar mentre que el tractament quirúrgic no sol ser necessari en edat infantil.
|
Peu cavus |
Peu equinovar
El peu equinovar o bot, és una malformació congènita que consisteix en una orientació del peu cap avall (equí) amb les plantes mirant cap a dins (var). L’origen de la deformitat no és del tot conegut i es barallen diferents mecanismes tant d’origen genètic com mecànic (manca d’espai intrauterí)
El diagnòstic sol realitzar-se al naixement encara que la detecció prenatal ecogràfica cada vegada és més freqüent. El tractament ha de ser molt precoç i inclou guixos correctors des dels pocs dies de vida, una petita intervenció per a l’allargament del tendó d’Aquil · les i unes fèrules d’abducció fins als 4 anys que impedeixen la recidiva de la deformitat.
|
Peu equinovar | | |
|
Fèrula d’abducció |
Bibliografía
Conceptos básicos de ortopedia infantil. Joan Minguella. 2ª Edición 2001. Ediciones Ergon, S.A
Article del Dr. Ferran Cachadiña, Direcció de Planificació, Organització i Qualitat; i pediatre de Consulta Externa i Urgències.