L’obesitat i el sobrepès, més enllà de l’efecte perniciós que té per a la salut individual, ocasionen importants efectes col·lectius que repercuteixen en el desenvolupament com a país. Aquesta és una de les premisses per les quals es va crear la ‘Cátedra Farmacoeconomía de la Obesidad y Riesgo Cardiovascular’ de la Fundación de Investigación HM Hospitales (FiHM) i Novo Nordisk, que té com a principal exponent la creació de l’Observatorio de la Obesidad Infantil’.
De fet, s’acaben de fer públics els resultats d’aquest Observatorio que revelen que el 23% de la població infantil i adolescent analitzada per HM Hospitales pateix excés de pes i més del 8%, obesitat. Aquestes xifres alarmants posen en relleu una problemàtica real que té greus conseqüències en la salut d’aquest col·lectiu. De fet, Espanya travessa un període evident d’augments considerables del sobrepès i l’obesitat en les darreres dècades, que té el símil a tot el continent. A més, el nostre país registra una prevalença més gran de l’obesitat i el sobrepès infantil, juntament amb altres països del sud d’Europa.
En la mostra analitzada entre el 31 de novembre del 2021 i l’1 de febrer del 2023 es van obtenir 51.508 registres, corresponents a 36.774 pacients únics, provinents dels centres assistencials d’HM Hospitales a la Comunitat de Madrid, Galícia, Catalunya, Castella i Lleó i Castella-La Manxa, als serveis de Pediatria, Endocrinologia i Cardiologia.
El 23% que pateix sobrepès reflexa valors superiors en la dona a partir dels 13 anys i de forma ascendent fins als 17. S’ha observat el 8% d’índex d’obesitat respectivament en nens i nenes, però sense presentar diferències estadísticament significatives.
“Resulta cridaner que siguin les dones a partir dels 13 anys i de manera ascendent fins als 17 anys, que és el nostre límit d’edat estudiada, la població amb més tendència al sobrepès per sobre dels homes. A més del sedentarisme i ‘el menjar escombraria’, probablement hi hagi un component psicològic emocional afegit per la pandèmia que s’ha acarnissat més en les adolescents, encara que això és només una suposició que haurem de comprovar més endavant analitzant totes les possibles causes”, va assenyalar el Dr. Álvaro Díaz Conradi, cap de Pediatria de l’Hospital HM Nens de Barcelona i director de l’Observatorio de la Obesidad Infantil.
Altres conclusions que s’extreuen són que l’Índex de Massa Corporal (IMC) augmenta a partir dels set anys, independentment del sexe, la qual cosa marca un punt d’inflexió que cal tenir en compte sobre el moment exacte en què la població infantil amb sobrepès i obesitat donen els primers símptomes.
“Amb aquestes dades complim diversos dels objectius pels quals va néixer aquest Observatorio que era conèixer la prevalença de l’obesitat a la infància i adolescència als diferents territoris on el Grup té presència i estudiar l’impacte de diferents estratègies preventives i terapèutiques en adolescents amb sobrepès i obesitat i les seves famílies”, assenyala el Dr. José María Castellano, director científic de la FiHM i codirector de l’Observatorio de la Obesidad Infantil, que també ha assenyalat que aquest “és el primer Observatorio de molts i que es reeditarà en properes edicions”.
Conseqüències
Entre els múltiples factors que estan darrere de l’obesitat i el sobrepès, l’alimentació poc saludable i el sedentarisme són les principals causes, que tenen com a possibles conseqüències malalties cardiovasculars, diabetis, risc de càncer més gran, baixa autoestima, depressió, ansietat, estigmatització, discriminació social i dificultats per relacionar-se; i totes suposen una menor qualitat de vida. En aquest sentit, “els obstacles que dificulten que la població pateixi obesitat i excés de pes resideixen en que no sempre es té accés a una alimentació adequada, de vegades no tenen temps o no compten amb espais adequats per jugar o fer esport i, de vegades, no es donen les condicions ideals pel seu benestar emocional o per dormir el que és necessari”, indica l’informe.
Solucions
Per abordar l’obesitat infantil cal tenir en compte la seva complexitat, no només per les múltiples conseqüències, també perquè té moltes causes. Per això, per garantir el dret a la salut de nens, nenes i adolescents, s’ha d’actuar de forma integral assegurant que tenen accés a estils de vida saludable als seus entorns més propers, on viuen i passen el seu temps: a la família, a les escoles, als centres de salut, a internet, a les pistes i als patis, als seus pobles i ciutats.
Aconseguir que la infància i l’adolescència creixi de manera sana, suposa facilitar que aquests entorns promoguin estils de vida saludable: una vida activa, una alimentació sana, benestar emocional i bons hàbits de descans. En resum, “per a un creixement adequat han de primar estils de vida saludables basats en una vida activa, alimentació sana, benestar emocional i bons hàbits de descans”, conclou l’informe.
Llegeix la nota de premsa completa, aquí:
