Rentar-se amb aigua i sabó exclou la sarna?

La sarna és una malaltia que afecta a més de 200 milions de persones al món . En aquest moment es considerada com una de les malalties amb una actuació negligent o una malaltia global oblidada. Afecta a persones de qualsevol condició social i edat


Quin és el seu agent productor i com es transmet?

Es produïda per l’àcar Sarcoptes scabiei var hominis, paràsit que viu a la pell. La femella després d’aparellar-se fa un cau on deposita els ous, 2-3 diaris i poden arribar a pondre 180 ous durant la seva vida. D’aquests es pensa que només un 10% sobreviuen. Parasitant a l’home pot viure entre 30-60 dies. L’àcar és resistent al sabó i a l’alcohol, però amb el bany es poden eliminar de forma mecànica la major part dels ous de la pell. No sobreviu, fora de la pell, més de 3-4 dies a temperatura ambient i amb una humitat entre 40-80%, i no ho fa a temperatures de 50ºC durant 10 minuts. Existeixen altres varietats de Sarcoptes de reservori animal, com el gat o el gos, però no es multiplica a l’home ni es transmet entre humans.

La transmissió de l’àcar pot ser directe entre persones . Cal un contacte directe pell a pell i de forma perllongada. L’amuntagament de persones en una llar i la convivència afavoreixen els contagis. O també es pot transmetre per contagi indirecta, mitjançant roba de vestir, roba de llit o tovalloles contaminades recentment o des del mobiliari. Cal tenir present que les peces de roba són potencialment contagioses fins que hagin passat 7 dies del contacte o bé s’hagin tractat. El contagi indirecte es produirà també quan sigui perllongat el contacte.

La transmissió des de la persona es fa des del primer moment que té el paràsit fins que s’elimina, mitjançant el tractament d’ell i la seva roba. En adolescents i adults, les relacions sexuals poden afavorir el contagi.
La simptomatologia en els primers episodis de contagi no acostuma a aparèixer fins passades 2-6 setmanes de període d’incubació. Des del punt de vista epidemiològic això fa que, durant un període de temps, hi hagi persones transmeten la sarna sense que pensin que ho fan , ja que no tenen cap símptoma.


Quines són les seves manifestacions clíniques?

La picor, important i generalitzada, predominantment a la nit i amb repercussions a la qualitat de vida, és la principal. A l’infant, a diferència de l’adult, també en pot tenir a la cara i el cuir cabellut. Apareix després d’aquelles 2-6 setmanes que abans dèiem d’incubació.

Les lesions cutànies son polimorfes i a l’infant poden afectar qualsevol part del cos. Poques vegades tenen una sola localització. A l’adult, cara i cuir cabellut son llocs infreqüents. Els trajectes lineals o serpinginosos son característics dels túnels, que els àcars han fet per sota la pell.

L’èczematització i les lesions per gratat, aquestes últimes afavoreixen les sobreinfeccions per bacteris, són un acompanyant que de vegades dificulten el diagnòstic . Les ungles poden també estar afectades i hi ha qui opina que poden ser vehicle d’autotransmissió o de reservori.
En les persones immunodeprimides i entre persones grans es presenta l’anomenada forma Noruega, més contagiosa per la seva major abundància d’àcars, rica en descamació i crostes, major contagiositat a través de la seva roba i amb possibilitat d’absència de picor.


Què s’ha de tenir present del tractament al pacient o contactes?

Aquesta és una de la malalties a les que per tenir èxit, hem d’actuar al mateix temps damunt l’agent, l’hoste i l’entorn o contactes. En el cas d’aquests darrers encara que estiguin sense símptomes.

A l’actualitat el tractament de referència segueix sent el tòpic, tot i que per pacients amb mala tolerància al mateix, ferides o amb poca adherència es pot fer oral. Tòpicament la permetrina en crema al 5% és el que es considera de primera elecció. Hi ha també altres cremes amb benzoat de benzil o sofre precipitat que en mans de dermatòlegs poden aplicar-se.
Cal ser molt curós amb l’aplicació de la medicació. S’ha de fer a la nit amb la pell neta i seca. Abans de començar cal tallar ungles i rentar cos amb aigua i sabó . L’aplicació de la crema en els infants, immunodeprimits i gent gran es farà de cap a peus i en els adults de coll a peus. Important que en els plecs de tot el cos s’apliqui amb deteniment. En els lactants es pot posar guants i mitjons per evitar que es xumin els dits. Els adolescents o adults que s’autoapliquen la crema no s’han de rentar les mans després de fer-ho.

Després de 8-14 hores, nou rentat amb aigua tèbia o freda. A partir d’aquest moment roba neta, tant al cos com als llits o les tovalloles. Cal repetir nova aplicació de medicació, amb tot el mateix procediment, al cap de 7 dies.
S’ha comentat un possible tractament oral . Es fa amb ivermectina també en dues administracions separades per 7 dies. No està indicat en infants amb pes < 15 kg, embarassades o mares que alleten.

Per l’hoste i el seu picor es poden donar antihistamínics orals. El picor pot durar fins 4-6 setmanes després del tractament tòpic o oral, sense que sigui motiu de preocupació de mala resposta o evolució . Habitualment minva en 2 dies, però es manté atenuat, donat que es tracta d’una reacció d’hipersensibilitat. Pot estar recomanat aplicar cremes hidratants.
Als contactes estrets i convivents durant el mes anterior a l’inici dels símptomes cal fer la mateixa aplicació i en un marge no superior de 24 hores .

S’ha de mantenir aïllament personal fins després del bany a les 8-14 hores de l’aplicació de la permetrina o en el cas de tractament oral amb ivermectina 24 hores . Quan hi ha un brot escolar s’ha de mantenir l’aïllament fins 7 dies, es a dir fins la segona aplicació o dosi.

Es parla de resistències a la permetrina. Existeixen en els animals, no estan confirmades en humans. Els fracassos de tractament acostumen a ser més aviat per una aplicació inadequada, mala adherència o seguiment incorrecte de les normes a actuar amb la roba i objectes, inadequació d’actuació amb els contactes, contacte continu amb persones infestades no tractades o fins i tot pot haver estat un diagnòstic erroni. És important poder fer una visita mèdica al cap de 2-4 setmanes de finalitzar el tractament per avaluar la situació clínica.


Com s’ha de fer el tractament de la roba i els objectes en contacte?

S’ha dit a l’inici la potencial contagiositat de roba durant 7 dies i que després de l’aplicació de la crema tractament cal portar roba neta. Això comporta tractament de roba i objectes emprats fins aquell moment.
S’ha d’actuar a la roba de vestir, tovalloles, llençols, coixineres, tovallons, pitets, etc. Per evitar una reinfecció. S’ha de fer amb tot el material que hagi estat en contacte amb el pacient durant els 5 dies abans del tractament i l’emprada durant els 7 dies d’interval amb les aplicacions. Cal pensar que entapissats, catifes, sofà, etc.

Tractament de roba que pot anar a rentadora: aigua calenta a 60ºC durant 10 minuts o assecat calent 20 minuts.
Tractament de roba que no pot anar a rentadora: mantenir-la 5 hores a -15ºC en el congelador o tancar en una bossa de plàstic durant un mínim de 7 dies

Tractament de mobles, entapissats, sofà, etc. Insecticida i aspiradora i després cobertura amb plàstic que diàriament es netejarà amb lleixiu. En zones de mobiliari dur lleixiu i neteja amb vapor
Després de llegir aquestes línies podem concloure que l’aigua i sabó no són suficients.