La pràctica esportiva ocupa una part considerable de l’activitat diària dels nens, tant dins com fora de l’horari escolar. Les lesions cutànies atribuïbles a l’esport no són infreqüents. Poden ser degudes al fregament, a l’humitat, a l’adquisició d’infeccions o a l’exposició solar en l’esport a l’aire lliure.
Lesions per fregament
La fricció continuada de parts del cos entre sÍ, o amb la roba o calçat esportiu, pot ocasionar lesions irritants, èczemes i fins i tot ampolles. Els nens atòpics són especialment proclius, a causa de l’especial sensibilitat de la seva pell, i l’exercici pot empitjorar o fer evidents les seves lesions de dermatitis atòpica. Les rascades cròniques, d’altra banda, poden acabar desenvolupant callositats, sobretot en les plantes dels peus.
La manera de prevenir lesions per fregament és: elecció adequada de calçat i roba, de manera que no hi hagi zones on la peça vagi massa ajustada ni massa folgada. Convé hidratar la pell amb emol·lients adequats abans i després de l’exercici, i fins i tot aplicar vaselines o ungüents per a les zones que pateixen més fricció. Mai s’ha de estrenar calçat en una competició perllongada, ja que augmentarà el risc de butllofes.
Si ja s’ha produït la irritació, s’aplicarà crema hidratant amb més freqüència, però pot ser necessari l’ús d’algun producte amb corticoide per eliminar èczemes. Les butllofes per fricció es cobriran amb apòsits protectors fins a la seva desaparició, i només es buidarà el contingut si hi ha dolor o risc d’infecció.
En cas de callositats pot ser necessària la intervenció del podòleg i / o el dermatòleg.
Lesions provocades per la humitat
Quan la pell es veu exposada de forma constant a un ambient humit acaba macerant-se, esquerdant-se i fins i tot afavorint la proliferació de microorganismes com fongs o bacteris. Les engonals, les aixelles i els espais interdigitals dels peus (“peu d’atleta”) són localització habitual de càndides, dermatòfits i bacteris que aprofiten les condicions d’humitat per multiplicar-se. Per prevenir aquest tipus d’infeccions s’aconsella que el nen eixugui bé tota la pell després de la higiene personal, incloent els plecs, així com evitar estar molt de temps amb la roba o el calçat humits per la suor. Quan ja s’ha desenvolupat la infecció caldrà aplicar el tractament mèdic adequat.
Infeccions víriques de les piscines
Els esports aquàtics predisposen a l’adquisició d’infeccions per virus que habitualment colonitzen les piscines. La infecció per mol·lusc contagiós és molt freqüent en nens petits i sembla que l’origen més habitual són les piscines. Produeix unes lesions arrodonides, d’un to blanc brillant, i es multipliquen i contagien amb molta facilitat, sobretot si apareixen en el context d’una pell atòpica. Tot i ser un procés benigne, és molt molest i s’aconsella tractar, especialment si el nen vol continuar amb la seva activitat esportiva. El metge aconsellarà la tècnica de tractament més adequada en cada cas.
El virus del papil·loma humà (VPH) és el causant de la berruga vulgar, molt freqüent en plantes dels peus, encara que pot desenvolupar-se en qualsevol part del cos. És menys contagiosa que el mol·lusc contagiós, però provoca lesions més grans i dures (papil·lomes) i molt rebels als tractaments.
No hi ha cap forma efectiva d’evitar aquestes infeccions quan el virus es troba en l’aigua de la piscina. Serà útil la dutxa abans i després de l’activitat, i l’ús de calçat protector, ja siguin xancletes o escarpins de goma.
Lesions per exposició solar
La pràctica d’esport a l’aire lliure implica una exposició a la radiació ultraviolada de les zones corporals descobertes. Una exposició intensa aguda pot arribar a produir cremades de diferent grau, depenent de la radiació, del temps d’exposició i del fototipus de l’infant. A més, algunes persones tenen una especial intolerància a la llum solar, podent manifestar lesions cutànies fins i tot amb exposicions mínimes.
L’exposició al sol de forma perllongada i / o de forma repetida en el temps, no només pot provocar alteracions en la pigmentació (pigues, efèlides, discromies …) sinó que a llarg termini es considera un dels majors causants del càncer de pell , que apareix en general en l’edat adulta.
Sempre d’ha d’aconsellar protegir l’infant amb roba i gorres quan sigui possible, amb locions o cremes de protecció solar, i evitant l’esport a l’aire lliure en les hores de major insolació. En aquest assumpte convé fer partícips, tant a les famílies com als col·legis i clubs esportius, que cada vegada mostren més la seva preocupació buscant activitats protegides per les hores del migdia.
Problemes de les ungles
Els cops repetits (microtraumatismes) que reben els dits dels peus, sobretot si el calçat no és prou folgat, poden provocar hematomes (vessaments sanguinis). L’ungla es veurà de color granat o negra, de vegades dolorosa, i en molts casos acaba amb un desprendiment de tota la làmina unguial. A llarg termini els joves esportistes poden desenvolupar ungles que anomenem distròfiques, és a dir, ungles gruixudes, groguenques i de creixement lent. No és estrany que finalment acabin infectades pels mateixos fongs que produeixen el peu d’atleta, i també necessitin de tractament farmacològic.
Conclusió
La pràctica d’esport de forma regular a la infància té incomptables beneficis per a la salut. Però l’exercici intens i prolongat pot produir lesions en diferents òrgans, entre ells la pell. El fregament, la suor i el sol són els principals responsables d’aquestes lesions, i hi ha mitjans, sinó per evitar-los, sí per reduir els seus efectes. Una bona elecció de les peces esportives, a més de la protecció de les zones més sensibles, són fonamentals per a minimitzar aquests efectes.
Article de la Dra. M. Isabel Martínez de Pablo, Servei de Dermatologia