Restrenyiment

L’etiologia és múltiple, tot i que el més freqüent és el restrenyiment simple o transitori (95%), d’etiologia idiopática i influeixen factors hereditaris i constitucionals. Les poc freqüent causes orgàniques inclouen alteracions anatòmiques (anus anterior, estenosi anal), neurològiques (paràlisi cerebral, hipotonia, malaltia d’Hirschsprung), endocrinològiques (hipotiroïdisme, diabetis insípida) i metabòliques (hipercalcèmia).

El temps de trànsit intestinal varia amb l’edat, i és major amb l’edat del pacient. Aquest temps es relaciona estretament amb la freqüència de la defecació i està molt influït per la quantitat de fibra a la dieta. Pot passar de 8 hores en el primer trimestre de vida, a més de 24 hores a partir dels 3 anys i a 48 hores a l’edat adulta.

La defecació normal és una combinació de funcions autònomes i voluntàries. La distensió del recte per les femtes és l’estímul que inicia la defecació. A partir del control dels esfínters s’aconsegueix un control conscient de defecació. Per això és més habitual que el restrenyiment simple sigui més freqüent entre els 2 i els 4 anys. Si s’inhibeix voluntàriament l’esfínter anal extern (musculatura estriada) queden les femtes emmagatzemades en el recte; en ser les seves parets més elàstiques el recte es relaxa i aconsegueix adaptar-se a un major volum de residus progressivament. Amb el temps es deixa percebre la distensió del recte i les ganes de deposar, es retarda el trànsit intestinal i el restrenyiment simple passa a crònic. Femtes més toves recents poden envoltar pòsits antic i durs, el que pot donar lloc a tacat fecal constant per incontinència que es coneix com encopresi. En alguns casos l’inici del restrenyiment podria relacionar-se amb canvis de dieta, processos febrils, repòs al llit o fissures anals.

El pas de femtes dures per l’anus pot ser dolorós i inclús produir fissures. El nen té por i contrau la musculatura anal, i amb això es produeix un cercle viciós; dolor i major retenció, i femtes més dures i major dolor. Els nens adquireixen postures forçades: s’amaguen en cantonades, es posen de puntetes, en realitat són maniobres de retenció. Els símptomes que més freqüentment s’associen a aquest quadre són dolor abdominal recidivant, escassa gana, irritabilitat. Tot això millora amb la defecació. 

En la major part dels casos no seran necessàries exploracions complementàries, n’hi ha prou amb una bona història clínica i un examen físic curós.

Quan se sospiti una causa orgànica podrà sol.licitar-se,

1) Analítica : Hormones tiroïdals, ionograma, calci.
2) Radiologia simple: ajuda a valorar la retenció fecal
3) Enema opac 
4) Manometria anorrectal

Té un tractament eficaç?

Restrenyiment simple

1) Dieta rica en vegetals, llegums, cereals i fruita.
La fibra dietètica aconsegueix deposicions més freqüents i un temps de trànsit intestinal més curt, a més de produir femtes més voluminoses i toves.
Les fibres solubles (fruita, llegums i cereals) no aconsegueixen augmentar tant el volum de les femtes com la fibra insoluble (cel.lulosa) que es troba en cereals integrals i verdures (espinacs, mongetes, carxofes, bledes, albergínies, tomàquets…)

2) Ingestió abundant d’aigua. Evitar el consum excessiu de llet.

3) Acostumar a evacuar cada dia aproximadament a la mateixa hora, preferentment després del àpats per aprofitar el reflex gastrocòlic

4) Realitzar algun tipus d’exercici regularment.

5) Evitar el càstig i reforçar els bons resultats verbalment o amb recompenses selectives.

La resposta a aquestes mesures pot tardar en aparèixer unes quantes setmanes. Si no és així es pot afegir a la dieta: suplements de fibra, olis minerals a dosis baixes o laxants.

Restrenyiment crònic

1) Prevenir la reacumulació de femtes retingudes, pel que a més de les mesures anteriors pot ser necessari l’ús d’ènemes de neteja.

2) En casos rebels: Biofeedback manomètric. L’objectiu és millorar la sensibilitat de percepció rectal i ensenyar al nen a evitar la contracció paradoxal de l’esfínter anal extern.