Mal de cap en els nens

Quins factors produeixen el mal de cap?

Els factors emocionals tensionals (estrès, exàmens, problemes familiars), provoquen una contractura muscular involuntària i mantinguda, que pot acabar produint la cefalea.

D’altra banda, certs aliments, com ara la xocolata, plàtans, formatges, fruits secs, etc., poden induir crisi de migranya. En l’actualitat, hi ha anàlisi per identificar els pacients sensibles a aquests factors i poder establir unes normes dietètiques específiques que millorin l’evolució de la migranya.

Altres possibles desencadenants poden ser els traumatismes cranials, l’exercici físic intens, canvis del ritme de son, fatiga, menstruació o l’exposició solar.

En el cas de les migranyes, aquests factors desencadenants poden actuar sobre una predisposició genètica heretada, produint les crisis. Cal tenir en compte que aproximadament el 75% dels nens migranyosos presenten antecedents familiars de primer grau i que ja s’han identificat diversos gens relacionats amb la migranya.

Quantes classes de mal de cap poden tenir els nens?

El tipus més freqüent és el mal de cap relacionat amb processos febrils i malalties generals. En aquests casos, la cefalea es limita a la duració de la malaltia puntual, és benigna i es controla fàcilment amb analgèsics. Les cefaleas específiques es classifiquen, en línies generals, en tres grups: les tensionals, la migranya i les produïdes per lesions o malalties que afecten al sistema nerviós (cefaleas orgàniques).

Quines característiques té la cefalea tensional?

Acostuma a tractar-se d’un dolor de llarga evolució. La freqüència dels episodis pot ser diària o de dos o tres cops per setmana; predomina per la tarda i sobretot quan el nen torna de l’escola.

Generalment té una duració de varies hores i no cedeix fins que el nen es fica al llit i dorm o fins que se li administra un analgèsic, que acostuma a donar bons resultats. És de tipus continu i de localització frontal o difusa. El dolor s’intensifica en els ambients carregats o amb soroll i, en general, no es acompanyada d’altres símptomes.

Com és la migranya en els nens?

La migranya és més freqüent en la infància que del que es creu generalment, i pot tenir certes característiques diferents de la migranya en l’edat adulta.

L’edat d’inici se situa principalment entre els 6 i els 10 anys. És molt habitual que un dels pares o algun altre familiar proper també pateixin migranyes. Els episodis són repetits (entre un o dos per setmana fins un cada diversos mesos) i, entre ells, el nen sol trobar-se bé. L’horari predomina a la franja del vespre-nit, i el dolor dura entre una i dues hores, de vegades més. Sol localitzar-se en el front i, en menys ocasions i nens més grans, en un sol costat del cap. És un dolor més intens que el de la cefalea tensional, i sol interferir l’activitat del nen. El son i el repòs en un lloc fosc i tranquil alleugen el dolor. Gairebé sempre va acompanyada de falta de gana, dolor abdominal, nàusees i vòmits. A vegades, poden existir símptomes previs a l’inici del dolor (aura), en forma d’alteracions visuals (taques negres o brillants) i sensacions de formigueig o pèrdua de força en les extremitats.

Quins símptomes són alarmants en la cefalea del nen?

Els mals de cap produïts per lesions cerebrals greus són poc freqüents respecte al total de les cefalees, però hi ha algunes característiques que poden indicar una malaltia neurològica seriosa.

És aconsellable acudir a un servei d’urgències si el dolor s’inicia molt bruscament i és molt intens, o quan s’associa a alteracions del nivell de consciència, a convulsions o a febre amb rigidesa de clatell.

En altres ocasions, no cal anar a urgències, però sí visitar com més aviat a la seva pediatre:

• si el dolor és molt localitzat i sempre en el mateix punt
• quan es desencadena o s’agreuja per la tos o els esternuts
• quan augmenta la freqüència o la intensitat dels episodis
• si s’evidencia algun canvi en les característiques del dolor o en els símptomes acompanyants, comparats amb els episodis anteriors

Què pot fer el metge del nen davant d’un pacient amb cefalea?

El pediatre o el neuropediatre realitzen la història clínica, anotant els possibles antecedents i les característiques de la cefalea, així com una exploració clínica completa. Només amb aquestes dades ja es pot establir un diagnòstic en moltes ocasions. S’ha de tenir en compte que la principal font d’informació per a realitzar aquest diagnòstic són les característiques de la cefalea i, sovint, no és necessari sol·licitar proves complementàries. Aquestes han de ser reservades per aquells casos en que el metge sospiti de l’existència d’alguna malaltia relacionada amb la cefalea. 

Finalment, es pauta el tractament més adequat (analgèsic i preventiu), segons el tipus de cefalea i la intensitat i freqüència dels episodis, i es realitzen una sèrie de visites periòdiques per tal de controlar l’evolució i la resposta al tractament

Quines mesures es poden prendre a casa per alleujar el mal de cap?

Si el dolor no és fort i no interfereix en l’activitat del nen, només cal distreure’l amb una altra ocupació o permetre’l descansar uns minuts. En cas que la cefalea sigui intensa, convé que dormi o que reposi en un lloc fosc i silenciós. Alguns nens experimenten milloria amb l’aplicació de compreses fredes al front.

Si és necessària l’administració d’analgèsics, aquesta ha de realitzar-se des dels primers moments en que el pacient és capaç de reconèixer la cefalea. Poden donar-se salicilats, paracetamol o ibuprofè, sempre en les dosis i amb la pauta que indiqui el pediatre. El medicament acostuma a administrar-se per via oral, però s’ha de recorre als supositoris si existeixen vòmits o nàusees. La via rectal també aporta generalment una rapidesa d’acció major.

I per prevenir l’aparició dels episodis?

S’ha d’intentar identificar els possibles desencadenants de les crisis (disciplina escolar, exercici, dieta, etc.) per la qual cosa és útil la confecció d’un “Diari de la Cefalea” pels pares del nen, en el que s’anotin les característiques dels episodis i la seva possible relació amb altres factors. Aquest “diari” serà de gran ajuda per al metge en el moment de fer el diagnòstic i per controlar l’evolució de la cefalea.

Un cop concretat el diagnòstic, són aconsellables algunes mesures per tal de disminuir la freqüència i la intensitat dels episodis. Si existeixen precipitants tensionals s’han d’establir unes normes per a l’estudi, regular l’horari de son i proposar activitats extraescolars esportives o lúdiques per a relaxar el nen. En el cas de les migranyes, pot ser beneficiós restringir la ingesta de formatge, fruits secs, xocolata, plàtans, conserves i embotits. En general, s’han d’intentar evitar els ambients tancats i angoixants, l’exposició prolongada al sol sense protecció i els canvis bruscs del ritme de son.

En cas que aquestes iniciatives no millorin ni la freqüència ni la intensitat dels episodis, el pediatre o el neuropediatre proposaran un tractament analgèsic més específic i una medicació profilàctica per a prevenir i espaiar les crisis de cefalea.