Mal de cap dels nens

El mal de cap o cefalea és un símptoma que en moltes ocasions es presenta associat a malalties infantils. 

No obstant, els mals de cap específics són freqüents en nens i poden ser de diferents tipus (tensional, migranyós, postraumàtic, etc.). Podem dir que fins a 5 de cada 100 nens en edat escolar pateixen cefalea amb una relativa freqüència. Alguns estudis afirmen, fins i tot, que el 69% dels nens han patit ja algun episodi important de cefalea abans dels 14 anys d’edat.

· Quins factors produeixen el mal de cap?
· Quantes classes de mal de cap poden tenir els nens?
· Quines característiques té la cefalea tensional?
· Com és la migranya en els nens?
· Quins símptomes són alarmants en la cefalea del nen?
· Què pot fer el metge del nen davant d’un pacient amb cefalea?
· Quines mesures es poden prendre a casa per alleujar el mal de cap?
· I per prevenir l’aparició dels episodis?

 

Quins factors produeixen el mal de cap?

S’han descrit factors emocionals tensionals (estrès, exàmens, problemes familiars…), que provoquen una contractura muscular involuntària i mantinguda, que acaba produint la cefalea. 

També sembla ser que certs aliments com la xocolata, els plàtans, els formatges, els fruits secs, etc., poden desencadenar crisis de migranya. Altres possibles desencadenants poden ser els traumatismes cranials, l’exercici físic intens, canvis de ritme vital, fatiga, menstruació, exposició solar…

 

Quantes classes de mal de cap poden tenir els nens?

El tipus més freqüent és el mal de cap relacionat amb processos febrils i malalties generals. En aquests casos, la cefalea es limita a la duració de la malaltia puntual, és benigna i es controla fàcilment amb analgèsics. Les cefaleas específiques es classifiquen, en línies generals, en tres grups: les tensionals, la migranya i les produïdes per lesions o malalties que afecten al sistema nerviós (cefaleas orgàniques).

 

Quines característiques té la cefalea tensional?

Acostuma a tractar-se d’un dolor de llarga evolució. La freqüència dels episodis pot ser diària o de dos o tres cops per setmana; predomina per la tarda i sobretot quan el nen torna de l’escola.

Generalment té una duració de varies hores i no cedeix fins que el nen es fica al llit i dorm o fins que se li administra un analgèsic, que acostuma a donar bons resultats. És de tipus continu i de localització frontal o difusa. El dolor s’intensifica en els ambients carregats o amb soroll i, en general, no es acompanyada d’altres símptomes.

 

Com és la migranya en els nens?

La migranya és més freqüent en la infància del que es creu generalment i pot tenir certes diferències amb la migranya adulta.

L’edat d’inici se situa principalment entre els 6 i els 12 anys. És molt habitual que un dels pares o algun altre familiar proper també pateixi migranyes. Els episodis són repetits (entre un o dos cops per setmana fins a un cada varis mesos) i, entre cadascun, el nen acostuma a trobar-se bé. 

L’horari predomina en la franja de la tarda-nit i el dolor dura entre una i dues hores, a vegades més. La zona que pateix el dolor acostuma a ser el front i, en menys ocasions i en nens més grans, en un únic costat del cap. És un dolor més intens que el de la cefalea tensional i, en general, interromp l’activitat del nen. La dormida i el descans en un lloc fosc i tranquil acostumen a alleujar el dolor. Quasi sempre va acompanyada de falta d’apetit, dolor abdominal, nàusees i vòmits. A vegades, poden existir símptomes previs a l’inici de la crisi, en forma d’alteracions visuals (taques negres o brillants) i sensacions de formigueig o pèrdua de forces a les extremitats. 

Quins símptomes són alarmants en la cefalea del nen?

Els mals de cap produïts per lesions cerebrals greus són poc freqüents, comparats amb el total de les cefalees, però hi ha algunes característiques que poden indicar una malaltia neurològica seria. És aconsellable acudir a un servei d’urgències quan el dolor s’inicia de manera molt brusca i és molt intens; quan s’associa a alteracions del nivell de consciència, a convulsions o a febre amb rigidesa de nuca.

En altres ocasions, no és necessari acudir a urgències, però sí visitar el seu pediatra com més aviat millor: si el dolor és molt localitzat i sempre en el mateix punt; quan es desencadena o s’agreuja per la tos o els esternuts; quan s’evidencia un augment en la freqüència o la intensitat dels mals de cap, o algun canvi en les característiques o els símptomes acompanyants de la cefalea, comparats amb els episodis anteriors.

Què pot fer el metge del nen davant d’un pacient amb cefalea?

El pediatre o el neuropediatre realitzen la història clínica, anotant els possibles antecedents i les característiques de la cefalea, així com una exploració clínica completa. Només amb aquestes dades ja es pot establir un diagnòstic en moltes ocasions. S’ha de tenir en compte que la principal font d’informació per a realitzar aquest diagnòstic són les característiques de la cefalea i, sovint, no és necessari sol·licitar proves complementàries. Aquestes han de ser reservades per aquells casos en que el metge sospiti de l’existència d’alguna malaltia relacionada amb la cefalea. 

Finalment, es pauta el tractament més adequat (analgèsic i preventiu), segons el tipus de cefalea i la intensitat i freqüència dels episodis, i es realitzen una sèrie de visites periòdiques per tal de controlar l’evolució i la resposta al tractament

 

Quines mesures es poden prendre a casa per alleujar el mal de cap?

Si el dolor no és fort i no interfereix en l’activitat del nen, només cal distreure’l amb una altra ocupació o permetre’l descansar uns minuts. En cas que la cefalea sigui intensa, convé que dormi o que reposi en un lloc fosc i silenciós. Alguns nens experimenten milloria amb l’aplicació de compreses fredes al front.

Si és necessària l’administració d’analgèsics, aquesta ha de realitzar-se des dels primers moments en que el pacient és capaç de reconèixer la cefalea. Poden donar-se salicilats, paracetamol o ibuprofè, sempre en les dosis i amb la pauta que indiqui el pediatre. El medicament acostuma a administrar-se per via oral, però s’ha de recorre als supositoris si existeixen vòmits o nàusees. La via rectal també aporta generalment una rapidesa d’acció major.

 

I per prevenir l’aparició dels episodis?

S’ha d’intentar identificar els possibles desencadenants de les crisis (disciplina escolar, exercici, dieta, etc.) per la qual cosa és útil la confecció d’un “Diari de la Cefalea” pels pares del nen, en el que s’anotin les característiques dels episodis i la seva possible relació amb altres factors. Aquest “diari” serà de gran ajuda per al metge en el moment de fer el diagnòstic i per controlar l’evolució de la cefalea.

Un cop concretat el diagnòstic, són aconsellables algunes mesures per tal de disminuir la freqüència i la intensitat dels episodis. Si existeixen precipitants tensionals s’han d’establir unes normes per a l’estudi, regular l’horari de son i proposar activitats extraescolars esportives o lúdiques per a relaxar el nen. En el cas de les migranyes, pot ser beneficiós restringir la ingesta de formatge, fruits secs, xocolata, plàtans, conserves i embotits. En general, s’han d’intentar evitar els ambients tancats i angoixants, l’exposició prolongada al sol sense protecció i els canvis bruscs del ritme de son.

En cas que aquestes iniciatives no millorin ni la freqüència ni la intensitat dels episodis, el pediatre o el neuropediatre proposaran un tractament analgèsic més específic i una medicació profilàctica per a prevenir i espaiar les crisis de cefalea.

 

Revisat i actualitzat el Novembre del 2007