Intolerància a la lactosa

Què és la lactosa? 

La lactosa és el carbohidrat o sucre principal de la llet. Només és produïda per la glàndula mamària.

Es un disacàrid resultant de la unió dels monosacàrids glucosa i galactosa. Per a la seva digestió necessita la lactasa, enzim que es troba en el borde del raspall de l’enteròcit. Per a l’absorció dels monosacàrids resultants de la seva digestió es necessita un transport actiu.

Com es produeix la intolerància a la lactosa? 

Quan el sucre no és absorbit arriba al còlon i allà és fermentat per les bactèries col.lòniques donant lloc a glucosa i àcids grassos de cadena curta (acètic, pirúvic, làctic i burític). També es produeixen gasos tipus H2 i metà. Això produeix un augment d’osmolalitat intraluminal que pot donar lloc a l’emissió de pòsits líquids que són àcids. En altres ocasions produeix dolor abdominal no específic i recidivant.

Els derivats lactis tipus iogurt, formatge, etc. poden ser consumits per pacients amb discreta intolerància a la lactosa. Això és degut a que s’utilitzen microorganismes vius en la seva elaboració, que sintetitzen beta-galactosidasa, que col.labora amb la del mateix organisme en la hidròlisi intestinal de la lactosa.

Hi ha diferents tipus d’intolerància a la lactosa?

Dintre de les intoleràncies podem establir dos grups principals:

1) Intolerància primària
El dèficit primari de lactasa pot ser congènit (poc en el nostre mitjà) o de començament tardà (a partir dels 5 anys normalment, per descens fisiològic de l’activitat lactásica).

2) Intolerància secundària a malalties de la paret intestinal, com la gastroenteritis per rotavirus o enterovirus, giardiasi, la intolerància a proteïnes de llet de vaca, celiaquía, malnutrició calòric-protèica, etc. Es recuperarà un cop solucionat el dany de la paret.

Com es diagnostica?

El diagnòstic més fiable es amb el test de l’hidrogen espirat a la lactosa. La mesura d’aquest hidrogen d’aire espirat després de l’administració d’una determinada quantitat de lactosa diluïda en aigua, és un mètode fiable i incruent. A més el seu nivell és força proporcional a la quantitat de sucres que arriben al còlon perquè no han estat absorbits.

També es pot realitzar l’estudi de les femtes (ph àcid i presència de substàncies reductores en femtes recentment emeses). 

Quin tractament és el més adequat?

Eliminar o disminuir la ingesta d’aquest sucre. Això es pot aconseguir a través de la utilització de iogurts i formatge (llet fermentada); així com amb el consum de llets baixes en lactosa que es troben als comerços i farmàcies.

Si la intolerància és severa s’utilitzaran fórmules làctiques exemptes de lactosa, de venda en farmàcies, o afegint lactasa a la llet de consum normal.