Història

Va ser el 15 de maig de 1886 quan el doctor Francisco Vidal Solares i sor Mercedes Viza, germana de la Companyia de les filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, van crear un dispensari. Poc després, el maig de 1890, amb la inauguració de l’Hospital Nens Pobres de Barcelona, començà una gran història de caritat i ajuda a la infància i als més necessitats.

Des del primer dia l’Hospital es va especialitzar a solucionar trastorns nutritius i digestius dels lactants, especialment en aquells casos en què hi havia una mancança de llet materna. Així, el mateix any de la inauguració, es va crear la “gota de llet”, un programa de tractament i higienització de la llet de vaca per ajudar les famílies sense recursos propis. Aquest, va ser l’inici de la introducció higiènica a l’alimentació infantil, de la qual van ser precursors a Europa.

Pioners també de la nova pediatria, van crear, junt amb altres hospitals, les especialitats en cirurgia, ortopèdia, oftalmologia, otorinolaringologia i dermatologia, així com els serveis d’electroteràpia, radioteràpia i el laboratori d’anàlisis.

Amb la incorporació de la Sanitat Pública i la universalització de les cobertures sanitàries a tota Espanya els anys 1970/80, es va poder atendre les classes més necessitades als centres hospitalaris de la xarxa pública. D’aquesta manera, l’Hospital va perdre la seva missió inicial i es va orientar al canvi de destinataris, assegurats de les companyies d’assegurança lliure tan esteses a Catalunya, però sense canviar les finalitats fundacionals.