L’Hospital HM Nens s’ha erigit en un dels pocs centres hospitalaris de Catalunya de l’àmbit públic i privat que tracta la malformació del Pectus Excavatum, consistent en l’enfonsament de l’estern. Tot i que alguns casos poden tractar-se de forma no quirúrgica, la cirurgia és la manera més eficaç i definitiva. Es tracta d’una intervenció d’alta complexitat que pot ajudar a prevenir problemes cardiorespiratoris futurs i un impacte psicològic elevat.
El Pectus Excavatum és un enfonsament de l’estèrnum que afecta 1 de cada 300 nounats, les causes dels quals encara són incertes, encara que els especialistes apunten que pot ser degut a anormalitats del diafragma que generin una tracció incorrecta de l’estèrnum, pressions intrauterines anormals o el sobrecreixement dels cartílags costals, el qual ocasiona un enfonsament esternal. Tot i això, hi ha un component genètic que fa que entre el 15 i 40% dels casos, la malformació es transmeti de pares a fills.
La Dra. María Díaz Hervás, cirurgiana toràcica especialista en el tractament de les deformitats de la paret toràcica i responsable de l’equip d’especialistes de l’Hospital HM Nens, assenyala que “és una malformació que és quatre vegades més freqüent en homes que en dones i encara que pot apreciar-se només néixer o durant els primers anys de la infància, l’habitual és que la malformació empitjori i es faci molt més notable durant l’adolescència”, una edat en què l’estètica té connotacions rellevants per als joves. En aquest sentit, té un elevat impacte psicològic per al pacient, a més de suposar un risc per desenvolupar problemes cardiorespiratoris en el futur. Per això, és important tractar-la.
Cirurgia d’alta complexitat
Actualment, la cirurgia és el tractament més eficaç i definitiu. La intervenció quirúrgica és d’alta complexitat i requereix la coordinació d’un equip de professionals formats específicament els qui duen a terme una remodelació de l’estern i les articulacions condroesternals per corregir l’enfonsament esternal.
La Dra. Díaz Hervás explica que “hi ha dues tècniques per revertir l’enfonsament de l’estèrnum al quiròfan: la de Ravitch, una tècnica ‘oberta’ que es basa en la resecció dels cartílags costals i una remodelació esternal actuant sobre el mateix os, i la de Nuss, que, per contra, se centra en la col·locació d’unes barres metàl·liques que empenyen l’estern per corregir l’enfonsament. Aquestes es mantenen durant un temps fins que un cop han complert la seva funció, es poden retirar. En aquest cas, les incisions són menys visibles i agressives”.
El pacient, poques setmanes després de la intervenció, es pot reincorporar a la seva activitat quotidiana, tot i que “els primers set dies postoperatoris són complicats i requereixen un exhaustiu seguiment i una intervenció directa amb analgèsics, catèters peridurals o crioanalgèsia -congelació del nervi- per controlar el dolor”, indica la Dra. Díaz Hervás. Posteriorment i de manera progressiva, s’inicia l’activitat física amb esports com la natació i, als 3-6 mesos, ja es podrà valorar la possibilitat de participar en les disciplines de contacte.
Tractament per succió
Tot i això, la cirurgia no és l’únic tractament existent, ja que en determinats pacients, es pot aplicar la campana de succió o ventosa, un dispositiu que s’adapta al menor (hi ha diferents mesures i, en les nenes, s’acomoda a les mames) i eleva l’estern succionant i fent buit.
La directora mèdica de l’Hospital HM Nens, Dra. María Milá, afirma que l’hospital monogràfic infantil d’HM Hospitales a Barcelona no només compta amb l’equip de professionals altament especialitzat en les tècniques quirúrgiques del Pectus Excavatum, sinó que disposa de l’última tecnologia per realitzar les proves prequirúrgiques i el treball a quiròfan, on la toracoscòpia s’ha convertit en una eina imprescindible a l’hora de dur a terme la intervenció de manera mínimament invasiva i segura”.
Finalment, la directora territorial d’HM Hospitales a Catalunya, Dra. Lidón Millá, assegura que “hi ha pocs hospitals que tinguin la capacitat d’abordar malalties d’alta complexitat i problemes que requereixen una formació tan concreta, especialment quan es tracta de pacient pediàtric. Per això, seguim avançant en aquesta línia. El nostre objectiu és poder oferir als nostres menors una atenció de gran qualitat i màxima seguretat”.
