Definició: Inflamació de la laringe que produeix tos metàl·lica. És una malaltia típica dels lactants i etapa preescolar (dels 6 mesos fins els 3 anys). La mida de la laringe és molt estreta en aquesta edat i l’ inflamació amb mucositat augmenta l’estretor dificultant el pas de l’aire. Causa: Els virus son els principals agents causals (60-75%). Bacteris, al·lèrgia y cos estrany serien les altres causes. Clínica: Inicialment hi ha una infecció de vies altes amb mucositat nasal i febrícula. De forma brusca, generalment per la nit, apareix una tos seca “de gos” o “metàl·lica” acompanyada d’estridor inspiratori (soroll característic que emet el malalt al inspirar), pot haver ronquera o afonia. Si la tos i l’estridor son importants pot haver dificultat respiratòria. L’evolució sol ser benigna i la duració de 4-7 dies. Complicacions: Freqüentment l’ inflamació no es limita a la laringe sinó que s’estén a tràquea i bronquis provocant una laringotraqueobronquitis. Tractament: Si el quadre és lleu serà suficient administrar antiinflamatoris tipus ibuprofè per disminuir l’ inflamació i baixar la febre, si existeix. La tos millora amb un ambient fred i humit per això aconsellem obrir la finestra i que respirin l’aire fresc de la nit o obrir la nevera i respirar el vapor fred que surt d’ella. Altres mesures que faran que el nen/a millori son mantenir-lo incorporat i una bona hidratació. Si la tos és important i/o existeix dificultat respiratòria cal anar al Servei d’urgències per ser atesos i valorar la saturació d’oxigen (nivell d’oxigen a sang) del nen/a. El tractament consisteix en administrar adrenalina o corticoides barrejats amb sèrum fisiològic fred nebulitzats (amb mascareta) per disminuir l’ inflamació de la laringe. Es possible que el tractament es continuï a casa amb corticoides orals durant 2-4 dies. En general la laringitis és un procés aparatós però benigne i amb bona evolució
Treball elaborat el Gener del 2011. | ||||||