Tindré llet suficient? (I): L’origen del problema

Amb aquest article iniciem una sèrie de 3 en el que abordem un dels principals dubtes que acompanyen a les mares lactants i és saber si tenen suficient llet per amamantar als seus fills i filles.

Una de les raons que més habitualment donen les mares a tot el món, per suspendre la lactància o introduir aliments complementaris precoçment, és que pensen que no tenen llet suficient o que la qualitat de la seva llet és dolenta. De vegades, són els parents, amics o agents de salut que suggereixen a la mare que pot no tenir llet suficient. Sembla que en totes les societats, la confiança de les mares en la seva capacitat per satisfer les necessitats dels seus fills es minen fàcilment.

Gairebé totes les mares poden produir llet suficient per a un o més infants, per tal que el nen succioni eficaçment i prengui el pit tan sovint com ell vulgui. Fins i tot quan una mare percep que la seva llet és insuficient, habitualment el seu fill obté tota la llet que necessita, és excepcional que una mare no produeixi prou llet per alimentar el seu fill. La quantitat de llet que produeixen els pits està determinada per la quantitat que pren el nen, augmenta quan el nen pren més.

Les mares que pensen que no tenen llet suficient necessiten l’ajuda i el suport d’una persona experta.

A vegades, però, un nen realment no obté prou llet. Habitualment això es deu al fet que el nen no succiona prou, o no succiona eficaçment. Quan una mare nota que té poca llet, l’habitual és que es tracti d’algun dels casos següents:

  • La posició del nen o l’adherència del pit no és correcte, per això el nadó no “buida” bé les mames i aquestes deixen de produir la quantitat de llet que necessita el nadó. En aquest cas sol haver dolor al mamar o esquerdes. Cal corregir la posició. Resulta ideal que algú expert avaluï la presa. Cal que indiqueu amb algú que l’ajudi a corregir la postura: pediatre, llevadora, infermera pediàtrica o expert en lactància.
  • Hi ha llet però la mare no es nota “la pujada” i dubta que tingui prou. Això sol ocórrer després dels primers mesos de lactància. Normalment el nen triga menys a fer la presa i extreu la llet més eficaçment. Si el nen està tranquil i feliç i mulla 4-5 bolquers diaris, és que està prenent la llet que necessita.
  • El nadó ha crescut bruscament i necessita més llet. Crisi o brots de creixement: El nadó reclama mamar més sovint (el que la mare interpreta com que té gana) i la mare no nota el pit tan ple (el que s’interpreta com que ella no té prou llet). En realitat, el que passa és que el nadó reclama més sovint perquè està creixent (per això es diuen també “brots o crisi de creixement”) i això fa que la seva gana augmenti, i la mare no té els pits tan plens perquè a aquesta edat la producció de llet de la mare s’ha adaptat ja a les necessitats del nadó, ja no goteja, ni es tenen els pits tan plens, ni es nota tant la pujada de llet. A més, el lactant buida el pit amb més eficàcia, triga menys temps i fa més ràpida la presa. De manera que l’adequat és intentar adaptar-se al nadó. Potser només necessita que el prenguin més temps en braços, però si demana més pit perquè necessita menjar més, la solució és posar més al pit perquè augmenti la producció. Si en lloc de pit li donem un biberó, això no farà que augmenti la llet i normalment empitjorarà les coses.