Maltractaments per negligències. Els més freqüents entre nosaltres

Les negligències són la forma o tipus de maltractament infantil més freqüent i probablement diagnosticat menys vegades de les existents. Són totes aquelles actuacions inconvenients per part dels responsables de la cura i educació de l’infant davant les seves necessitats físiques, socials, psicològiques, així com una manca de previsió de futur. Existeixen, independentment del nivell social de la família, quan els responsables de cobrir les necessitats bàsiques no ho fan.

La mateixa freqüència d’aquest tipus de maltractament fa que moltes vegades la ciutadania ho accepti com un fet més de la vida diària i no es vegin com una forma de maltractament infantil
A Catalunya l’any 2018 la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) va declarar 1181 infants en situació de desemparament. El 44% dels motius d’obertura de l’expedient era per negligències. El mes de març del 2021 hi havia 2707 expedients de desemparament oberts sense constància de la causa.

Segons les xifres registrades al RUMI-salut (registre unificat maltractaments infantils) , que recull casos de maltractament d’atenció hospitalària, és dir amb afectació important, l’any 2020 de 332 casos el 15% eren per negligències i fins a març de 2021 de 119 casos, el 10,92% ho eren.
A l’estat espanyol, des del Ministerio de Sanidad, la seva publicació Datos Estadísticos de Medidas de Protección a la Infancia de desembre 2020, recull 19.773 notificacions de maltractament, dels que 8755 (44,27%) eren per negligències, amb una taxa de 134,1/100000.

Quines són les necessitats de la infància?

Són: de tipus físic, cognitiu, emocional i social. La interacció cultural i socioeconòmica les marquen

De caràcter físic:

  • Aliments per tal de mantenir un creixement i desenvolupament adequat
  • Vestimenta adequada a cada estació climàtica de l’any
  • Habitatge segur
  • Higiene de la persona, la roba i l’habitacle
  • Hores de descans, joc i d’activitat física
  • Protecció de riscos amb supervisió i utilització de dispositius de seguretat
  • Salut, amb seguiment dels programes preventius, dels diagnòstics i tractaments de malalties agudes i/o cròniques així com de les mesures d’aïllament quan calguin.

De caràcter cognitiu-emocional:

  • Proporcionar afecte, seguretat, suport emocional en les diferents etapes evolutives
  • Afavorir l’autonomia progressiva i la interacció amb altres infants

De caràcter social:

  • Proporcionar assistència a escola i no propiciar l’absentisme
  • Afavorir les relacions socials apropiades a l’edat

Com repercutirà la negligència a l’infant?

No hi ha una única manifestació, donat que les seves manifestacions dependran de l’àmbit de les carències, de l’estat maduratiu, el grau de vulnerabilitat, la durada i la intensitat de les situacions negligents.

Es pot dir que poden haver mínimes manifestacions, fins a arribar al grau extrem de l’abandonament físic, passant per manifestacions físiques, conductuals directament en els infants i les derivades del propi comportament negligent de l’entorn pròxim a l’infant.

Exemples d’actuacions negligents són no atendre les necessitats sanitàries, d’alimentació i/o d’abric o la privació d’una atenció protectora i/o educativa i la repercussió als infants pot ser molt variada en funció de múltiples factors com abans s’esmentava.

Hi ha infants i entorns amb factors de risc?

Es pot dir que sí. Els infants no desitjats, els vulnerables per discapacitats o malalties cròniques, aquells amb habituals trastorns del comportament o retard en el seu desenvolupament, els malalts mentals.

Relacionat amb l’entorn podríem parlar del format o integrat per persones amb discapacitats funcionals o mentals, dèficits físics. Aquells en els que la seva principal motivació o preocupació no està en els components de la llar, com podrien ser persones amb problemàtica laboral per excés o per defecte; persones amb addiccions. Les parelles d’adolescents a qui toca viure en una situació impròpia per la seva edat, com és la parentalitat. La manca d’habilitat parental. La violència. La inseguretat alimentària. L’aïllament social.

No hem parlat de la pobresa o carències materials. És important tenir present que pobresa no és sinònim de negligència. Hi ha part de la ciutadania que ho pot pensar. Res més allunyat. No disposar de determinats recursos materials, no vol dir no proporcionar una cura adient dins de les seves possibilitats.

Què ens pot orientar a pensar en comportament negligent per part de l’entorn?

Són situacions múltiples i variades, sense que cap d’elles sigui definitiva per establir el diagnòstic. Sempre s’ha d’integrar tot el que es veu, com es veu i procurar sempre avaluar les situacions amb altres persones o professionals de confiança. Una visió única pot ser esbiaixada. La discussió de la situació viscuda o observada entre diferents persones, probablement sempre serà més correcte. Sempre s’ha de pensar en vetllar per l’interès superior de l’infant.

Alguns exemples d’aquestes situacions podrien ser: habitatge insalubre, desordre, vida familiar sense límits ni pautes de comportament a la vegada que canvis freqüents de persones de relació referent, horaris poc adequats, supervisió deficitària, parentalitat no assumida, deixar a l’abast substàncies tòxiques o estris perillosos, desinterès per l’aprenentatge de l’infant, despreocupació per la salut, transport en cotxe sense mesures de seguretat per les diferents edats de l’infant, deixar sense motiu moltes hores sols als fills menors d’edat en edat escolar, entre d’altres.

Des de l’òptica de la ciutadania que s’ha de fer quan es coneixen situacions de negligència?

S’ha de tenir present que cada infant és singular en un entorn propi i també únic. No tot serveix ni ha de ser igual per tothom.

Quan es visualitza una situació de possible maltractament per negligència no s’ha d’esperar a posar en coneixement dels serveis especialitzats ( pediàtrics, salut mental, socials, educadors). Mai es pot pressuposar que no succeirà més. Ells faran les avaluacions que calguin i programaran els ajuts pertinents.

Cal protegir a l’infant amb una actitud d’estar al costat dels components de l’entorn i no en contra. Tant els equips especialitzats, com els familiars o components de l’entorn volen el millor per l’infant.