“Un pacient epilèptic no és un pacient malalt”: Això és una cosa que convé recordar, de cara al dia a dia d’un nen o d’una nena amb epilèpsia. Mentre prengui adequadament la seva medicació (de vegades i depèn del tipus de crisi, ni tan sols requereixen fàrmacs), són nens que fan una vida normal i per tant no han de limitar la seva activitat. L’esport és un clar exemple d’això.
Existeixen molts tipus de crisi epilèptiques, les més conegudes per la població general són aquelles en què el pacient perd el coneixement i convulsiona. Després tenim un segon grup en què no hi ha pèrdua de coneixement, i el mateix pacient experimenta “sensacions o moviments involuntaris “. En aquest últim grup en general mai es limita l’activitat esportiva: només quan és una epilèpsia en la que les persones perden el coneixement s’ha de cuidar més el moment de fer esport o reprendre’l. Generalment són necessàries unes setmanes fins que la medicació i les crisi estan controlades, la qual cosa sol succeir passats dos o tres mesos des de l’inici de la medicació.
Sempre que el nen estigui controlat, i en funció de la seva edat, vigilat per un monitor o adult, com qualsevol altre nen, pot realitzar tot tipus d’esports a excepció dels que impliquin escalada o una immersió profunda i llarga.
Hem de desmitificar igualment idees errònies com el pensar que, per un cop al cap fent exercici, o per prendre moltes begudes energètiques, un pacient epilèptic pot patir una crisi.
L’única cosa que un pacient epilèptic ha de complir rigorosament són els seus horaris de son, així que mentre el seu esport ho permeti, pot realitzar qualsevol activitat.
A més, no només des del punt de vista físic sinó social, estaria molt indicat realitzar algun esport. Recordem que de vegades els nens epilèptics, més per desconeixement que per realitat, pateixen incomprensió en el seu entorn, motiu que pot influir en la seva autoestima, per la qual cosa un reforç físic i social com el que ofereix l’esport, pot ser fonamental per conviure sense complexos amb la malaltia.
Article del Dr. Francisco González de la Rosa. Servei de Neurologia.